sábado, 9 de abril de 2016

Literatura (i fet literari)


“La literatura és, des d’aquest punt de vista , un discurs construït socialment. Està compost, d’una banda, per la intenció literària dels qui la produeixen, i d’una altra, sobretot, pel reconeixement i pel sentit que li atorguen aquells que són consumidors i consumadors: L’acte (o fet literari) s’inicia en les mans de l’autor, cert, però sols es consuma en la lectura” (si parlem de una composició escrita). Chillón (1993, p. 33). D’aquesta forma entenem que hi ha dos tipus de expressió de la literatura:

- La literatura oral, que inclou tant la part més “tradicional (rondalles, contes, refranys, llegendes, cançons) com les noves modalitats vinculades als mitjans de comunicació audiovisual (programes radiofònics, televisius, guions cinematogràfics, etc)”. Chillón (1993, p.31).

- La literatura escrita, en què fiquem no sols obres de ficció o imaginació, també forma part “la literatura testimonial (cròniques, narracions, biografies, autobiografies i memòries, dietaris i molts altres). A més a més, alguns gèneres tradicionals de caràcter discursiu com l’assaig o textos científics o filosòfics” Chillón (1993, p.31).


Com ja hem vist, “la literatura no és (o no sols és) una tradició de clàssics impresos concebuts en clau de ficció, per bé que així haja estat considerada en moltes èpoques pel vell pensament literari” Chillón (1993, p. 33). “Per tant, la literatura no és un canon immutable en el temps sinó una activitat cultural i comunicativa en transformació permanent, incessariament produïda, reproduïda i esmenada” Chillón (1993, p. 31). Això vol dir que allò que ara es considera literari pot ser demà no ho siga, depenent sempre del valor que els diferents públics (professors, crítics, xiquets, escriptors, …) li donen o deixen de donar-li.

Quant a les funcions, cal dir que la literatura no només utilitza la funció poètica. Encara que aquesta és la predominant en els textos literaris, apareixen altres com l’estètica, l’expressiva, la referencial o la metalingüística. Això no vol dir que hajen d’aparéixer totes o que només pell fet de que estiguen presents al text estem parlant de literatura. Fa falta més per caracterizar-la.

“En definitiva, la literatura no és res de donat. (...) La seua definició depén de diversos factors historicament donats i, per tant, canviants. Ni la intenció amb què un text es produït, ni les seues característiques intrínseques (nivell estilístic, registre o composició), ni les funcions lingüístiques que satisfà són raons suficients per rebre la consideració de literari. Aquesta és fruit, més aviat, de valoracions socials extrínseques, entre les quals el reconeixement de cada públic donat té un paper rellevant” Chillón (1993, p. 32). Parlem doncs, de la subjectivitat que caracteritza a la literatura i la dificultat de definir aquest.

Seguint la mateixa referència podem definir-la com: “Mode de natura estètica (comparant-la amb les diferents formes d’art) pròxima de entendre i expressar (com forma de recreació e interpretació pròpia) lingüísticament (sent el llenguatje el vehicle expresiu) la qualitat de l’experiència”. Chillón (1993, p.33).

En conclusió, podem dir que potser no es puga definir i estiguem parlant d’una cosa abstracta, d'una noció, la noció de literatura. Tot i això, Todorov la definix com “un llenguatge no instrumental, el valor del qual és en ell mateix; o, com diu Novalis: <<una expressió per l'expressió>>. Aquesta definició funcional és completada per un punt de vista estructural: La literatura és, doncs, un sistema, llenguatge sistemàtic que atreu l'atenció sobre ell mateix a causa d'aquest fet”. Todorov (1975, pp.30-31).


Bibliografia:
 Chillón, L.A. (1993). Literatura i periodisme: Literatura periodística i periodisme literari en el temps de la post-ficció. València. Ed. II.

Todorov, T. (1987). La notion de littérature et otres essais. París. Ed. du Seuil.

No hay comentarios:

Publicar un comentario