sábado, 9 de abril de 2016

La intertextualitat


La intertextualitat és la relació que un text manté amb altres textos, ja sigen contemporanis o històrics. El conjunt de textos amb què es vincula explícitament o implícitament un text constitueix un tipus especial de context, que influeix tant en la producció com en la comprensió del discurs.

“La intertextualitat es manifesta en la interconexió de textos i significacions, perquè és un fet que es dona en l’acte de creació i que ja roman al mateix text de forma essencial, ja que en en la creació sempre hi ha processos de construcció, de reproducció i de transformació de models mes o menys implícits”. Mendoza, A. (2001, pp.102)

El terme intertextualitat és recent i d'ús freqüent en la crítica literària. S'han proposat nombroses definicions, però algunes d'elles anul·len la funcionalitat del terme en incloure dins del intertextual la multiplicitat de contextos que formen el camp semàntic de qualsevol paraula. Per als efectes d'aquesta introducció a l'apreciació literària anem a considerar el intertextual com la relació dialògica entre dos o més textos que produeix un efecte en la manera com podem llegir un text concret. És a dir, l’intertextualitat és una relació explícita o implícita en l'interior d'un text a un altre text amb el qual l'autor dialoga. L'enfocament central de la intertextualitat és el diàleg.

A més a més, L’intertextualitat pot influir en la comprensió d’un text, be constituint un obstacle, be un suport. Per un banda, el coneixement intertextual és en gran mesura cultural, formant part del coneixement del món compartit per una comunitat lingüística; per això, és possible que no siga compartit en la seua totalitat pels membres d’altres comunitats lingüístiques en les quals les referències intertextuals varien, pel que les referències a textos propis de la cultura de la segona llengua no siguen comprengudes per els aprenents. Per altra banda, la tradició literària té molts temes, idees y estructures compartides per totes les cultures, de manera que quan estos es reflexen en un text concret produït en altra llengua poden servir d’ajuda per a la seua comprensió y compensar la falta de coneixement lingüístics del receptor.




Bibliografia: Mendoza, A. (2001). Intertexto lector: El espacio de encuentro de las aportaciones del texto con las del lector. Cuenca. Ediciones de la Universidad de Castilla la Mancha.

 

 



No hay comentarios:

Publicar un comentario