REFLEXIÓ GIMCANA POÈTICA

A continuació realitzaré una breu reflexió sobre la meua experiència en la participació de la Gimcana poètica de dilluns 25 d'abril. Però abans d'entrar en matèria, explicaré què és una Gimcana. Es tracta d'una competició en què els concursants han de salvar una sèrie de proves i obstacles incorporats a un recorregut, el guanyador serà el que abans aconseguisca completar-ho.

No era la primera vegada que escoltava eixe terme, no obstant això, mai abans havia tingut l'oportunitat de participar en una d'elles. I ara, després d'haver-la dut a terme, puc dir que m'ha agradat l'experiència i que és una forma didàctica i lúdica per a tractar els continguts poètics. A més, pense que una forma de deixar empremta en els xiquets és ensenyant-los per mitjà del joc, ja que d'aquesta manera, els coneixements adquirits tarden més temps a oblidar-se.

En aquesta gimcana teníem que superar proves poètiques, fent servir la poesia per a fre-les. L’activitat va comptar amb un total de cinc jocs basats en aforismes, cal·ligrames, poemes objecte... M’ha resultat divertit perquè moltes vegades, els xiquets pensen que no són capaços de crear, d’inventar i de fer alguna cosa de profit amb les seues capacitats cognitives. Amb aquesta activitat, podem demostrar-los que estan molt equivocats, que qualsevol d’ells pot crear poesia, i a més, que totes les creacions estan bé. No hi ha cap millor que una altra, totes són úniques.

Sens dubte d'aquesta experiència només m'emporte aspectes positius i beneficiosos per a dur a terme amb èxit la meua futura pràctica docent. Ja que açò m'ha inspirat a realitzar i pensar possibles activitats per mitjà de la realització d'una Gimcana. D'aquesta manera, també tractem d'acabar amb el mode tradicional i magistral, en certa manera, amb el que es continua impartint les classes. A mi, personalment, se m'han ocorregut algunes variacions, com pot ser realitzar aquest joc abans d'explicar els continguts (de manera que quan s'explique en classe ho entenguen millor gràcies a què ja ho han experimentat) o també, es podria realitzar al final d'un tema/classe/trimestre/curs, sense instruccions de com es realitza X concepte (només donaríem el terme), d'aquesta manera, ens assegurem del que han aprés i a més, també servix de repàs.

Finalment, afegir que aquells mestres que marquen en els alumnes són aquells que impartixen les seues classes de forma amena i didàctica, eixint del marc habitual i, sens dubte, realitzar Gimcanas, jocs, excursions, vídeos etc., ajuda favorablement a captar millor l'atenció de l'alumnat i, amb això, un aprenentatge factible a llarg termini. Amb tot això aconseguim que els xiquets s'interessen per l'apassionant món de la literatura i ho vegen com quelcom divertit.

Lidia Barrón