La formació del intertext del lector es presenta com un nou objectiu per a l'educació cultural, literària i comunicativa. En el procés de formació en l'aprenentatge d'habilitats de lectura, té especial rellevància la relació amb els conceptes de competència literària i lectora; ja que l’intertext té com a funció principal enriquir i millorar aquestes competències, que en conseqüència, faran millorar el propi intertext literari. Diguem doncs, que es complementen. Això vol dir que l'adquisició de coneixements sobre els textos (propietats textuals, estructura, recursos estilístics, etc) afavorixen aquestes competències, que al seu torn, afavorixen l'intertext literari i viceversa.
Com ja hem vist, aquest és un component bàsic de la competència literària, ja que participa en la seua construcció. És a través d'ell com es gestionen els sabers actius que habiliten la competència lectora per establir relacions i reconeixements entre el concret d'una producció i els trets genèrics o particulars que comparteix amb altres obres. O el que és el mateix, “l’intertext s'ha definit com la percepció pel lector de relacions entre una obra i altres que l'han precedit o seguit” Mendoza, A. (2001, pp.98). Per poder dur això a terme, ha de recolzar-se en els coneixements previs, ja siguen lingüístics, pragmàtics, metaliteraris o de qualsevol altre tipus.
D’aquesta forma, concebem l’intertext com un mediador entre la competència literària i les estratègies de lectura que intervé en la integració i contextualització pragmàtica dels reconeixements, les evocacions, les referències i les associacions que un text concret és capaç de suscitar en el lector.
En conclusió, podem ampliar la definició donada abans integrant tot allò que em dit: L’intertext lector és el conjunt de sabers, estratègies i de recursos lingüístic-culturals necesaries que s'activen a través de la recepció literària per establir associacions de caràcter metaliterari i intertextual que permeten la construcció de coneixements significatius de caràcter lingüístic i literari que s'integren en el marc de la competència literària millorant-la. Al seu torn, l'intertext literari potencia l'activitat de valoració personal per mitja del reconeixement de connexions i del desenvolupament d'actituds positives cap a diverses manifestacions artístic-literàries.
Bibliografia: Mendoza, A. (2001). Intertexto lector: El espacio de encuentro de las aportaciones del texto con las del lector. Cuenca. Ediciones de la Universidad de Castilla la Mancha.
No hay comentarios:
Publicar un comentario