Qui som?

Aquest blog naix de la curiositat de quatre estudiants de Magisteri per la literatura a partir de l'assignatura de Formació Literària per a Mestres. Els integrants d'aquest blog som Sara García, Lidia Barrón, Adrian López i Alex Torres. A continuació, anem a fer un recorregut de la nostra experiència literària al llarg de les nostres vides.

Autobiografies Literàries

La meua relació amb la literatura aquests darrers anys no ha sigut molt bona. Encara que quan era xicotet m’agradava molt asseure’m al terra o gitar-me per escoltar històries o contes que algun familiar em contava. Per exemple: la caputxeta vermella, els tres porquets, l’aneguet lleig, pinocho, la ratita presumida, la fàbula de la llebre i la tortuga... entre molts altres, que moltes vegades portaven un missatge educatiu. Si mal no recorde, com supose la majoria del xiquets, primer vaig “aprendre” a escoltar les narracions que em feien els majors, desprès quan vaig anar escola, vaig aprendre a escriure (les lletres, els sons…) i quan ja era més gran amb 6 anys mes o menys vaig començar a llegir sobre tot a l’escola ja que mai m’agradat massa el llegir com a forma d'oci i passatemps.

 Quant a les obres que he llegit, seguint un ordre mes o menys cronològic des dels meus inicis com a lector fins a l’actualitat, ens trobem amb clàssics de la literatura infantil i juvenil com: Els que nomenàvem abans i que em contaven els meus pares, oncles i ties, molts dels exemplars de la col·lecció de Teo, alguns dels de Geronimo Stilton i "El pequeño vampiro" (un dels poc llibres que he llegit sense obligació encara que potser m’influira que me’l regalaren). També he llegit altres potser no tan coneguts com: Les llàgrimes de Shiva, no sigues bajoca!, el retorn de Federdinan, cagadets de por, els dimonis de pandora, misteris s.l., Ací no paga ni Déu!, Dràcula, cartes d’hivern i invasió subtil i altres contes. Per altra banda, en castellà he llegit obres com: "Miedo y misterio en los Pirineos", "el domador de palabras", "los espejos venecianos", "algo despierta en secreto", "el capitan alatriste", "Marina" y "la vuelta al mundo en 80 días" entre otros. Com a llegües estrangeres he estudiat anglès i francès i com es de suposar també he llegit algunes obres com: "The Scarlet Letter", "The wind in the Willows", "Five Caterbury Tales", "Stories", de Edgar Allan Poe (en anglès), i "l’Avare" (en francès). 

Com podeu comprovar no he llegit massa, però si en diversos idiomes que es corresponen als que cursava dins de l’escola, l’institut o el primer any a la universitat. Però sempre sent, com es lògic, el Castellà (la meua llengua materna i vehicular) el idioma en el que més he llegit.

 Potser, el fet que fa que hui en dia no siga un lector habitual de literatura és que els meus pares tampoc ho eren i que des de ben petit màgradaven més els esports i les activitats físiques. El que deixa clar que a la meua personalitat activa no li pareixia atractiva la idea d'asseure en una cadira un sofà o en qualsevol altre lloc a llegir. Tot això no vol dir que no haja gaudit d'alguns dels llibres anomenats, uns quants m’han agradat molt. Com a futur docent, i per influència d’amics, cada vegada tinc més interès per llegir, i estic segur que tots quests fets i aquesta assignatura em faran obrir els ulls i acabaran per espentar-me cap al magnífic món de la literatura.

Adrián López (A. López)

El meu primer contacte amb la literatura va començar als cinc anys a l’escola on estudiava, a través d’alguns llibres que llegíem a classe. Aquests tenien una extensió breu, però per a mi em costaven, ja que no havia llegit pràcticament res, llevat de les paraules que m’envoltaven en la vida quotidiana com per exemple les etiquetes dels objectes, els títols dels locals comercials, o tot allò que escrivia la mestra a classe. El fet de llegir era nou per a mi perquè era necessari mantenir l’atenció per poder profunditzar amb els continguts i adonar-se del que ocorre durant la tramesa.

Una de les primeres lectures que em ve a la memòria és la de “La caputxeta vermella” ja que m’agradava molt el transcurs de la història i no em cansava de llegir-lo. Quan ho pense, encara recorde la por que li tenia al llop!. Tenia poques pàgines, la majoria d’aquestes tenien dibuixos, i això el feia més entretingut per als xiquets. A més a més, això ajudava a fer més amena la lectura i la comprensió. La major part dels llibres amb els quals vaig començar a desenvolupar la lectura van ser històries infantils de fades com “Blancaneus i els set nans” o “Els tres porquets”. Tots aquests contes els vam abordar a classe amb els companys i la nostra mestra, i aquesta ens feia llegir en veu alta una pàgina a cada alumne, per què tots estigueren atents amb el text. He de dir que quan em tocava llegir en veu alta, tenia molta vergonya i em posava roig, perquè tenia por a que els altres alumnes es rigueren de mi per cometre alguna errada. Una vegada acabat el llibre féiem una posada en comú del que havíem entès i també per a saber si ens havia agradat. La majoria d’alumnes sol dir sempre que sí, ja que aquestes lectures eren molt agradables per a xiquets com nosaltres.

Des que vaig començar a llegir fins a l’actualitat, he fullejat molts llibres de diferents estils, tipus, temes, grandàries, etc. Cal remarcar que la majoria dels que he llegit han sigut per obligació dels meus professors i no per la meua pròpia voluntat, per tant ha hagut molts llibres que no m’han agradat des d’un principi però me’ls he llegit per superar les assignatures corresponents amb èxit. Els gèneres literaris que més m´ha agradat llegir sempre han sigut les novel.les i els còmics. Però, he de remarcar que els que més m´han marcat durant la meua etapa educativa són els següents:

- Moby Dick, que conta la recerca d’una balena gran per part d’un mariner. Aquest llibre em va fer aprendre que no ens hem de rendir a l’hora d’intentar aconseguir algun objectiu.

- Manolito Gafotas, que parla d’un xiquet que viu al barri Carabanchel Alto (Madrid) i durant la trama apareixen les aventures que viu al llarg de la seua joventut. Aquesta novel·la em va agradar perquè és molt entretinguda i molt pròxima a la vida real, i per tant podem trobar accions molt similars en la nostra vida quotidiana.

- Històries d’una mestra, és una novel·la que es dedica a contar de manera autobiogràfica el que una mestra realitza per mostrar el recorregut que hi ha durant tota a seua trajectòria professional. En el meu cas m’ha paregut interessant aquesta lectura, ja que en un futur pròxim hauré de passar per eixe camí, i em resulta molt interessant saber les coses que aprens dels diferents llocs on imparteixes la docència, com per exemple el coneixement d’altres cultures, formes d’aprenentatge, materials didàctics, etc.

Quant als llibres que he llegit per voluntat pròpia, cal destacar que són majoritàriament novel·les policíaques, com per exemple Los buenos suicidas escrit per Tom Hill, ja que tenen una acció que em causa intriga per saber més. També m’agraden les sagues de llibres de ciència ficció, com Star Wars. No obstant això, el llibre que més m’ha agradat ha sigut el primer de la saga Harry Potter, encara que els he llegit tots.

Actualment, per falta de temps llig pocs llibres per voluntat pròpia, però he augmentat el meu interès en llegir temes relacionats amb la docència, com per exemple els llibres de Santos Guerra, o de Jaume Carbonell, ja que tinc interès per saber més d’aquest tema. Malgrat la meua curiositat per llegir més textos vinculats amb l´educació, no he deixat a banda els llibres de ciència ficció ni les novel·les policíaques. De fet, quan estic llegint un llibre que m’agrada, em senc com si formara part d’aquest, i puc passar-me hores analitzant la situació en la qual es troba el protagonista.

Per concloure, pense que llegir llibres ens aporta molts coneixements i si jo tinguera més temps, l’aprofitaria llegint perquè és una manera de relaxació i una forma de poder desconnectar del món i poder viure una experiència nova que sols jo puc experimentar. Així mateix, els llibres que he pogut disfrutar fins ara els recomane a tots i m’agradaria que tragueren els aspectes positius.

Alex Torres (A.Torres)

En el següent text, realitzaré un recorregut sobre les influències i records que he experimentat al llarg de la meua vida amb la literatura, considerant-la especialment rellevant per ser durant segles, el principal mode d'expressió i comunicació en els seus diversos gèneres. Tal com deia Manuel Gayol Fernández: "La literatura és l'art de la paraula".

Per a començar, he de dir que sempre he admirat a aquelles persones que disfrutaven llegint, que trobaven en la lectura un descans o inclús un hobby. No obstant això, jo mai he sigut una gran lectora, per més que ho intentava, no aconseguia sentir-me atreta per cap llibre ni gènere literari en especial. Hui en dia açò ha canviat i, encara que la meua passió per aquestos no haja experimentat un gran auge, gràcies a cursar el grau de magisteri, m'he adonat de que disfrute llegint llibres, articles i Blogs relacionats amb l'educació, perquè tinc una gran necessitat de formar-me, aprendre i descobrir més coses relacionades amb aquest camp.

Els primers records entrant en contacte amb la literatura són quan encara no sabia llegir i, li demanava a ma mare que em llegira llibres per a dormir. Mai he tingut problemes per a conciliar el son, però supose que se'l demanaria perquè ho veuria en algun lloc. Eren llibres blanets i amb molts colors que solien tractar sobre animals. De fet, a vegades era ma mare qui s'inventava les històries i, quasi sempre, eren aquestes les que més m'agradaven, de manera que quan li demanava que me la comptara novament sempre canviava quelcom de la història perquè no s'acordava. No obstant això, m'ha dit que era jo la que acabava comptant-li la història que ella s'havia inventat a fi de fer-se'l recordar perquè me la comptara una altra nit. A banda de les lectures a casa, també recorde que en l'etapa d'Educació Infantil, l'aula comptava amb un racó de lectura o biblioteca, on la mestra ens llegia llibres i nosaltres ens tombàvem en una estora mentres l'escoltàvem, era un dels meus moments preferits.

Amb el pas dels anys, endinsant-me concretament en el període d'Educació Primària, on ja havia obtingut la competència lectora, recorde que les mestres ens manaven una sèrie de llibres i, posteriorment, realitzàvem una fitxa de comprensió perquè aquestos ens avaluaren. Eren llibres triats sempre per elles, és a dir, no ens donaven llibertat per a triar algun que ens cridara l'atenció. A més dels obligatoris, en l'aula comptàvem amb altres que podíem llegir de manera opcional. Si ho feies i realitzaves bé la fitxa de comprensió, et posaven un gomet verd. Aquesta era una manera de motivar-nos, no obstant això, jo no disfrutava, únicament llegia per obligació, fent-ho ràpid i sense ganes, a fi d'acabar el més ràpid que fóra possible i per a aconseguir gomets verds. Durant aquestos anys, les meues ganes de llegir eren cada vegada menors, arribant al punt que considerava que els llibres eren una obligació.

A l'edat de nou o deu anys, vaig tindre una amiga que llegia molt i per afició. Li encantaven les històries de Geronimo Stilton i habituava a anar a la biblioteca. Com ja he comentat anteriorment, sempre he admirat a les persones que disfrutaven amb la lectura i jo, sempre intentava i, d'alguna manera m'obligava, a que m'agradara la lectura. Tant és així, que vaig estar anant durant un temps a la biblioteca per a llegir llibres de distints gèneres (fantasia, aventures i romàntics sobretot), però el meu intent per autoinculcar-me aquest hàbit va fracassar.

En els cursos d'Educació Secundària Obligatòria, els mètodes utilitzats pels mestres continuaven sent pràcticament els mateixos. Continuava llegint per obligació i per a aprovar l'examen que posteriorment ens realitzarien. No obstant això, va ser durant els dos cursos de Batxillerat quan Empar, la professora de castellà, ens va donar la llibertat per a triar aquells llibres que més ens interessaven, sempre els revisava per a donar-nos el vistiplau. Açò va provocar un canvi important per a mi, ja que va ser la primera vegada que vaig començar a disfrutar dels llibres, com van ser "Quatre cors amb fre i marxa arrere", "El xiquet amb el pijama de ratlles" i "El Principito". De fet, a l'estiu em vaig animar a llegir un llibre d'Albert Espinosa, aquest va ser "Tot el que podríem haver sigut tu i jo si no fórem tu i jo". Tant em va agradar aquest autor que actualment estic llegint "Si tu em dius vine ho deixe tot però dis-me vine" i després, començaré el de “Brúixoles que busquen somriures perdudes”.

Ara com ara, gràcies a cursar els estudis de magisteri, he pogut comprovar que el gènere que més m'agrada, a banda de la ficció literaria, és aquell que està relacionat amb l'educació. Perquè a més de disfrutar llegint, aprenc tècniques per a poder dur a terme una bona pràctica docent. En relació a aquest àmbit he llegit el llibre de "Jugar amb contes" de María Dolores Arenes per a treballar amb els xiquets en l'escola d'estiu, ja que la meua germana, al ser mestra, m'ho va recomanar. A més, estic a esperes de rebre el de Cèsar Bona "La nova educació". També seguisc la seua pàgina de Facebook, on publica opinions, fragments de textos i consells. Un poc més allunyat d’aquest àmbit, també seguisc el Blog de Sara Carbonero "Quan ningú em veu", que tracta diversos temes socials i de moda.

Amb la realització d'aquesta autobiografia literària, he pogut donar-me compte que en la meua infància disfrutava prou de les estones de lectura amb ma mare i en el racó de la biblioteca en el col·legi, m'encantava imaginar eixes històries. No obstant això, per l'ús al meu entendre, inadequat i prou tradicional dut a terme pels mestres d'Educació Primària i Secundària, les meues ganes i interés per la lectura van disminuir considerablement, no disfrutava llegint, ho feia únicament per obligació, llegint-los de pressa, mirant les pàgines que em faltaven per a acabar i sense assabentar-me de res. Encara així i, afortunadament, he trobat pàgines i temes amb què disfrute llegint, he pogut experimentar el que és "enganxar-se a un llibre" però també, començar un i deixar-ho a mitges perquè no m'omplia prou.

Per a concloure, considere que llegir aporta números beneficis com ara: millorar la memòria, reducció d'estrés, aprenentatge continu, augment del vocabulari o augment de la concentració. I és una llàstima que pel mal ús o tècnica massa tradicional, molts xiquets assenten que han de llegir llibres per obligació i no pel mer gaudi i benefici que comporta aquesta activitat.

Lidia Barrón (L.Barrón)

En aquest text vaig a endinsar-me de fons en els meus records, els millors moments plens d´imaginació que tenia abans d´anar-me´n a dormir, eixos instants rodejats de paraules on creiem que els monstres formaven part del nostre llit o fins i tot que la màgia anava més enllà de les nostre vides.

En primer lloc, he de dir que no he sigut una persona molt lectora al llarg de la meua vida, i de fet, comença agradar-me a llegir ara, per la meua futura vocació.

Recorde que el meu primer contacte amb la literatura fou a través dels contes de Disney com La Venta-Focs, Pocahontas, Winnie the Pooh... encara que no sé bé com descriure eixe vincle amb els llibres perquè pense que mai vaig acabar de llegir-mel´s sencers pel simple fet de que no em cridaven massa l´atenció. He recurrit a ma mare a preguntar i el que vertaderament m´agradava era inventar històries a partir de les imatges del conte. Era una cosa que m´encantava fer i a més, era jo la creadora del meu propi llibre amb fulls grapats.

A mesura que vaig anar creixent ,cap a l´anomenada educació primària els mestres m´inculcaven la passió per la lectura a través d´eixides a la biblioteca on amb els diferents companys ,creàvem grups de lectura i havíem d´inventar una història amb diferents paraules que ens proposava el bibliotecari i com a recompensa ens deixava emportar un llibre a casa per llegir-lo amb els pares i tindre ´l durant 1 setmana a les nostres mans.

Les coses van començar a canviar a partir d´aquest moment perquè ens donaven la completa llibertat d´elegir el llibre que desitjàvem i havíem de fer un resum d´aquest amb les nostres pròpies paraules. Si no recorde mal, això va fer que donarem un gran pas endavant en la nostra experiència lectora ja que ens enfrontàvem per primera vegada a un llibre, còmic...que sols per l´aparença o el títol ja ens cridava l´atenció.

Això significava molt per a nosaltres ja que la lectura passava a ser una mica més entretinguda i divertida . Cal dir, que he sigut una xiqueta que m´han agradat sempre els llibres d´aventures, misteris i com no, els més romàntics de la prestatgeria.

Pel voltants de l´educació secundària la meua experiència lectora va anar canviant ja que ens feien llegir 3 llibres en castellà i 3 en valencià proposats pel mestre i la majoria d’aquests no eren del meu grat. El fet de no deixar-nos llegir el que volguérem era un aspecte negatiu ja que la majoria de vegades no encertaven amb la novel.la i resultava vertaderament avorrit. Des del meu punt de vista com alumna pense que els mestres no m´han deixat mai gaudir plenament de la lectura perquè sempre es tractava de llegir un llibre per al mateix fi: avaluar-lo i deixar-lo a banda a un costat de la prestatgeria i la única funció que tenia el llibre al final de la lectura era l´aprenentatge memorístic de dades i descripcions per poder superar amb èxit la prova escrita.

Els llibres que més em venen a la memòria són les increïbles aventures de Tina Superbruixa i el seu llibre de màgia on em feia volar al seu món de maldats, i com no, recordar els llibres en castellà de Junie B.Jones que m´encantaven i que de fet, tenia i tinc tota la col·lecció. A hores d´ara, he de dir que tornaria a llegir-lo i em decantaria pel meu preferit “Junie B.Jones va de boda”. Mira que m´ agradava posar-me a la pell de Junie i imaginar-me de dameta d´honor amb el meu supervestit de cua llarga i el meu ramell de flors. Però, sí és que no hi ha res més que veure, anar a una boda era com endinsar-se en un conte de fades!

He de dir que la carrera que estic cursant m´ha impulsat a llegir amb constància i de fet, el últim llibre que he fullejat ha sigut els nous reptes de “La Nueva Educación” De César Bona amb grans metodologies a impartir dins les aules en l´escola d´avui en dia. Ha sigut de grat llegir-lo i a més, m´ha donat molts consells per al meu futur com a mestra i el meu posterior tracte amb els xiquets.

Com a cloenda, he de dir que des del punt de vista docent llegir un llibre és una activitat que va des del propi plaer per entretenir-nos i fruir fins a la lectura de llibres per mantindren´s actualitzats i informats. És una tasca molt important que ajuda al reforç i millora de la nostra comprensió, expressió i fins i tot la ortografia.

Per finalitzar, faré meues les paraules d´una gran mestra que va deixar gran petjada al meu camí com a futura docent “ Sara, recorda sempre açò: "El buen lector no se nace, se hace” “Para saber, viajar o leer”.

Sara García (S.García)