Literatura Infantil i Juvenil

Aquest terme és molt ampli, per això cal remarcar que al parlar de literatura infantil i juvenil (LIJ), coincidim amb el que diu Bernardo Atxgaga (1999): “Al parlar de literatura infantil, el pes de la balança hauria de recaure en el primer terme de l'expressió, és a dir, en l'aspecte estrictament literari. Ja que, en cas de no ser així, si es comença a separar terrenys, si es considera que l'adjectiu infantil pesa més que tot la resta i que escriure per a nens és una cosa totalment específic, aleshores mal assumpte".

El concepte de literatura infantil i juvenil fa referència a les lectures o textos dirigits al lector infantil, i també al conjunt de textos literaris que la societat ha considerat que son adequats per als més menuts, encara que aquests últims originàriament han sigut escrits amb la intenció de tindre un públic adult. A més, també comprèn les obres literàries que han sigut escrites pels mateixos xiquets.
Per què un text puga formar part d’aquest tipus de literatura, ha de incloure una sèrie de funcions necessàries:
- Servir com a vehicle de comunicació i expressió.
- Potenciar la seua imaginació.
- Arrimar al xiquet al món de la fantasia.
- Convertir-se en un mecanisme transmissor de cultura i valors.
També, les lectures que formen part de la literatura infantil i juvenil han de complir els següents requisits estandarditzats:
- Que la literatura infantil es diferencie per la seua qualitat artística.
- Que les obres siguen adequades per la temàtica i per la forma d’expressar-se.
- Les produccions literàries han de tindre una finalitat en elles mateixes, que siga el de fer disfrutar
al lector.
Aquesta literatura és molt àmplia ja que està constituïda per diversos gèneres com la poesia, el teatre i el conte. Avui en dia, la literatura juvenil i infantil es troba molt consolidada dins dels països occidentals, i es pot comprovar a través de la gran quantitat de vendes que hi ha al mateix temps que la vastíssima producció literària de la que disposem.

Certs investigadors fan una observació entre la tensió provocada entre allò pedagògic i allò literari que segueix vigent als nostres dies encara que aparega de manera diferent. Com bé ens apunta l´investigador cubà Joel Franz Rossel:


“Si bé des del punt de vista autoritari i teòric, la literatura infantil s'ha independitzat completament de l'escola, però des del punt de vista editorial i comercial segueix existint una relació de dependència. Això influeix indirectament almenys per part dels autors, ja que l'escola és , fins i tot en països amb gran tradició de lectura independent i per plaer, el major comprador de llibres.



Des del punt de vista literari, podem observar que la LIJ no està acceptada globalment i no tenen una definició concreta, perquè els autors interpreten aquest concepte de diferents formes, com per exemple Rita Ghesquiere (20009) que distingeix tres tipus de la LIJ (la literatura escrita pels nens o joves , la literatura  escrita exclusivament per als infants i joves i la literatura llegida pels nens i joves) a diferència d’altres com Klingberg (2006) que sols inclou els textos literaris publicats exclusivament per als nens i no aquells textos que els nens llegeixen.

O’Sullivan (2005) diu que la literatura infantil i juvenil no està determinada per les característiques que inclou el text, sinó per les diferents persones, amb un cert grau d’autoritat social, que escriuen, tradueixen i produeixen els textos, pensant en l’ideal que tenen del xiquet lector i amb les regles vigents en la societat del moment en que es produeix l’obra infantil i juvenil. També cal remarcar que són els adults (els pares, educadors, bibliotecaris, editors, i publicadors) el que assignen els textos als xiquets i transmeten unes idees, valors, moralitats, etc.

Quant a les característiques, segons Peter Hunt (2006), “el llenguatge i estil de la LIJ es distingeix per la seua simplicitat, limitada varietat lèxica i complexitat gramatical, registre simple, llengua parlada, repetició i frases breus”. Rudvin i Orlati (2006) afegeixen altres característiques, com per exemple, la preferència pels diàlegs i els esdeveniments en comptes de les introspeccions i descripcions, la preferència per detalls concrets en comptes dels abstractes i la preferència per la trama que avança ràpid, és a dir el moviment i l'acció són més comuns que la inactivitat i reflexió. També, cal afegir les dues característiques esmentades per la finlandesa Riitta Oittinen (2006: 35), ja que segons ella, la literatura infantil i juvenil és entesa per a la lectura en veu alta i és sovint il·lustrada. Les il·lustracions formen un factor imprescindible en els contes per a nens i joves. D'una banda, faciliten l'autor plasmar les seues idees i de l'altra, ajuden el lector a comprendre millor el text.

- Atxgaga, Bernardo (1999). Alfabeto sobre literatura infantil. Valencia. MediaVaca.- Sarabia Giménez, M. (2009). Revista Digital Educació. Innovació i experiències educatives.



- Recuperat de www.edicionesdelsur.com/padres_art_21 (recurso on-line, 15-01-2012) el dia 20 de Febrer de 2016