Gèneres Literaris

“Els gèneres són institucions literàries, perquè cada text està codificat per una sèrie de convencions sòcio-institucionals definides pel camp literari, es a dir, per un sistema d’agents (editors, premsa especialitzada, autors…) i de posicions, estructurada per relacions de força al voltant dels bens específics (els bens literaris) i regit per interessos i valors que li son propis (originalitat)” Bourdieu, P. (2002).

Abans de centrar-me en la problemàtica de "qué són els gèneres literaris", realitzaré una breu explicació sobre el terme literatura i és que el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) ho definix com "una activitat d'arrel artística que aprofita com a via d'expressió al lenguaje". Com ja expressa la seua paraula llatina, literatura és l'art d'escriure i de llegir. 

No obstant això, els gèneres literaris són els distints grups o categories en què podem classificar les obres literàries atenent al seu contingut i estructura. La retòrica clàssica els ha classificat en tres grups importants: èpic o narratiu, líric i dramàtic, als que s'afig ben sovint el gènere didàctic, convertint-se en un punt de referència per a l'anàlisi de la literatura.

La classificació de les obres literàries en gèneres i subgèneres s'até a criteris semàntic, sintàctics, fonològics, discursius, formals, contextuals, situacionals i afins. Jo, en aquest cas, he decidit agrupar-los en els tres grups mencionats anteriorment: 

- El gènere èpic o narratiu. En el seu origen va ser un gènere literari en què l'autor presentava fets llegendaris, generalment fent-los passar per verdaders o basats en la veritat. En ell, el narrador compte la història i per a això pot utilitzar distintes formes d'elocució, açò és, la narració, la descripció, l'exposició o l'argumentació. Quan les narracions es realitzen en prosa passa a desenrotllar-se el gènere narratiu. Destaquem els subgèneres següents: El conte (Suïcidi o morir d'error, de Dolç Chacón) , la novel·la (Com aigua per a chocolat, de de Laura Esquivel) o la llegenda.

- El gènere líric, en el que l'autor transmet sentiments, emocions o sensacions respecte a una persona o objecte d'inspiració. L'expressió habitual del gènere líric és el poema. Encara que els textos lírics solen utilitzar com a forma d'expressió el vers, hi ha també textos lírics en prosa (prosa poètica) . Dins d'aquesta categoria trobem: Ègloga (Ègloga I, de Garcilaso de la Vega) , elegia (Elegia a Ramón Sijé, de Miguel Hernandez), himne, oda (Oda al llibre, de Pablo Neruda), sàtira, epigrama o madrigal.

 

- El gènere dramàtic, fonamentalment lligat al teatre. Cada un d'ells vindria definit per una manera d'expressió i un estil propi que havia d'adequar-se a la seua finalitat estètica. Qualsevol d'aquestos gèneres pot expressar-se en vers o en prosa. A més, solen ser obres per a representar en un escenari davant del públic. Trobem dos blocs. D'una banda, els gèneres majors, com ara: tragèdia (La claraboia, d'Antonio Buero Vallejo) , drama (La Celestina, de Fernando de Rojas) o comèdia (Eloísa està davall d'un ametler, d'Enrique Jardiel Poncela). I, d'altra banda, els gèneres menors, així com el sainet, pas o entremés

Finalment, he de dir que encara que aquest agrupament sol ser el més usual per a classificar els gèneres literaris, en la història, hi ha hagut diverses classificacions d'aquestos, per la qual cosa, no es pot determinar una categorització de totes les obres seguint un criteri comú.

Lidia Barrón

Fonts bibliogràfiques:

- Recuperat de Apuntes de Lengua http://www.apuntesdelengua.com/blog/cursos/1%C2%BA-eso/generos-literarios/ el 23 de març de 2016

- Recuperat de MEC http://recursos.cnice.mec.es/lengua/profesores/eso2/t1/teoria_5.htm el 23 de març de 2016

- Recuperat de RAE http://dle.rae.es/?id=NR70JFl el 23 de març de 2016