REFLEXIÓ ESPAICINEMA "DIAMANTES NEGROS"

Com no vaig poder anar a l’activitat de la gimcana poètica, vaig anar a l’activitat que més me cridà l’atenció, la realitzada divendres per espaicinema, en la qual es va projectar la pel·lícula “diamantes negros” del prestigiós director Miguel Alcantud.

L’activitat va començar amb un xicoteta presentació i un repàs de la extraordinària trajectòria d’aquest director. Tot seguit, es va projectar la pel·lícula. Després d’una hora i mitja, que se'm va fer curta, tinguérem la possibilitat de interactuar amb el director en una mena de col·loqui.

La pel·lícula, que des de el meu punt de vista, és molt bona, no pareix tindre cap relació amb la literatura. Fou després de donar-li unes quantes voltes quan vaig adonar-me'n de que encara que no ho parega tot pot relacionar-se amb la literatura. En aquest cas, pense que començant pel director ja trobem de que parlar. Miguel Alcantud, és un director molt polivalent que ha treballat tot tipus de “gèneres relacionats amb l’art audiovisual”, des de pel·lícules, com aquesta fins a teatre passant per series de televisió, etc. Això vol dir que no podem deixar fora cap gènere i que sempre es poden treballar tots encara que a vegades ens centrem més en un que en altres. En relació amb això, i com ja em exposat en la entrada “COM TREBALLAR ELS GÈNERES QUE COMBINEN PARAULA I IMATGE A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA” dins del blog, aquesta activitat ensenya que no sols podem treballar amb llibres, que adaptant-nos als nous temps, també podem fer el mateix amb pel·lícules o “booktrailers” per estimular als xiquets, com pas previ a la lectura.

La pel·lícula, que te prou component social i fa referència a la diversitat de la societat en la qual visquem, deixa al descobert un defecte molt habitual, la imposició de una cultura sobre altres. És a dir, sempre se treballa la literatura valenciana i espanyola, per què no podem trencar eixes barreres i sortir a veure el món que ens envolta?. No es tant difícil, per exemple, aprofitant que tenim a l’aula un xiquet xinés, marroquí, sud-americà, etc, podem indagar sobre la literatura preguntant-li a ell, als pares, o cercant nosaltres mateixos a llibreries, biblioteques o Internet per a veure els seus valors i les diferències per comprendre-les i aceptar-les

Per últim, en la meua opinió, pense que és una molt bona pel·lícula, que és prou didàctica i que recomane a tots aquell que com jo amem el futbol, per a que veiem que el futbol va més enllà dels estadis i a vegades d’ell deriven practiques il·legals i immorals que van en contra dels drets humans.

REFLEXIÓ GIMCANA POÈTICA

Com bé sabem, la setmana d´activitats complementàries a la universitat, no té un altre objectiu, ni més ni menys, que ampliar el nostre ventall de coneixements amb l´assistència dels alumnes a les diferents jornades que es realitzen com per exemple: xerrades, conferències, eixides o fins i tot, tasques, que d´oïda sonen molt avorrides ,però quan t´endinses en elles canvien la teua mentalitat per complet. Açò m´ha ocorregut a mi de manera personal amb la gimcana poètica. He gaudit com una xiqueta xicoteta barrejant coneixements apresos prèviament amb d´altres que creia oblidats però que encara resten a la meua memòria.

Des del meu punt de vista, ha sigut una tasca molt educativa que de cara al nostre futur com a docents, pot servir de molta ajuda ja que és una nova manera de plantejar les nostre classes mitjançant jocs, aforismes i emprant els materials que tant agraden als xiquets com: cartolines, pintura de dits, colors.... que fan de cadascuna de les lliçons una tasca molt divertida i entretinguda on s´intenta que els alumnes desenvolupen habilitats com la creativitat i la seua imaginació i que isquen un poc de l´òrbita escolar deixant d´una banda ferramentes tradicionals com el llibre.

Ens hem convertit en uns pintors creatius on hem fet somriure a la resta d´alumnes de la universitat, ja que hem barrejat temes poètics amb tòpics d´actualitat educativa.

Generalment, aquesta diversitat de proves ens ha fet riure molt i ens ha permès compartir les nostres opinions amb la resta de companys mitjançant el diàleg, a més de poder realitzar cadascuna de les tasques a l´aire lliure, que és també,un factor molt important a l´hora d´educar ja que el contacte amb l´exterior fa desenvolupar no solament competències literàries, sinó lingüístiques, matemàtiques...que fan de totes estes, un aprenentatge significatiu.

No obstant això, el professorat des de fa uns anys ha donat un gir complet en la nostra societat però no ha evolucionat en l´aspecte metodològic de les classes ja que es segueix partint d´un sistema prou tradicional i antic i em pareix que activitats com les gimcanes són propostes interessants per elaborar ja que demostren major interès i motivació en els xiquets a l´hora d´aprendre coneixements com la poesia, versos, rima etc...

Per últim, recomane l´activitat a tots aquells interessats perquè és una gran oportunitat per començar a canviar el rol de professor antic i fer dels nostres alumnes uns lectors competents i interessats al màxim possible per la literatura.

Sara García.

REFLEXIÓ GIMCANA POÈTICA

Durant la setmana complementaria del segon quadrimestre hem realitzat una activitat que forma part de l’assignatura de Formació Literària per a mestres que ha consistit en una gimcana. Aquesta no ha sigut com les habituals que coneixem tots en què els alumnes han de superar unes proves per aconseguir una recompensa, sinó que forma part dels continguts, concretament del tema de la poesia, per això l’activitat rep el nom de Gimcana Poètica.

Després d’haver realitzat aquesta activitat, la primera conclusió a la que he arribat ha sigut que hi ha moltes maneres d’ensenyar els continguts als alumnes, i com a futurs docents no ens hem de tancar a fer una classe tradicional sols, ja que a vegades els alumnes aprenen més si es realitza l’explicació d’una forma diferent a l’habitual. Cal destacar que els mestres busquen fomentar l’aprenentatge significatiu als seus alumnes, i que allò que aprenen es quede permanentment en la seua memòria. Amb la gimcana poètica hem pogut recordar coneixements relacionats amb la poesia, com per exemple les rimes, l’estructura dels versos, o els recursos literaris. El fet de realitzar l’aprenentatge a través d’activitats on els alumnes participen de forma activa, permet que aquests posen més interés per aprendre, arriben a comprendre els continguts i no es dediquen a memoritzar-los com fan de costum per superar els exàmens.

D’altra banda, es pot mostrar als participants, ja siguen grans o petits, exemples que es poden trobar en la vida quotidiana de la poesia a través del joc, i fomentar la passió per aquest gènere literari, ja que es mostra de forma atractiva, i veuran que no sols es poden trobar amb la narració fora de l’aula.

Per concloure, cal dir que aquesta activitat ha sigut interessant i entretinguda, ja que moltes vegades els professors donen aquests conceptes per sabuts però la realitat es que mai ens ve mal un repàs, i que millor que a través d’una gimcana on ho donem tot per ser els primers! Espere que en un futur augmenten els aprenentatges de forma més amena i fent ús també de les noves tecnologies, ja que estic segur que així els alumnes posaran un major interés i aprendran moltes més coses.

REFLEXIÓ GIMCANA POÈTICA

A continuació realitzaré una breu reflexió sobre la meua experiència en la participació de la Gimcana poètica de dilluns 25 d'abril. Però abans d'entrar en matèria, explicaré què és una Gimcana. Es tracta d'una competició en què els concursants han de salvar una sèrie de proves i obstacles incorporats a un recorregut, el guanyador serà el que abans aconseguisca completar-ho.

No era la primera vegada que escoltava eixe terme, no obstant això, mai abans havia tingut l'oportunitat de participar en una d'elles. I ara, després d'haver-la dut a terme, puc dir que m'ha agradat l'experiència i que és una forma didàctica i lúdica per a tractar els continguts poètics. A més, pense que una forma de deixar empremta en els xiquets és ensenyant-los per mitjà del joc, ja que d'aquesta manera, els coneixements adquirits tarden més temps a oblidar-se.

En aquesta gimcana teníem que superar proves poètiques, fent servir la poesia per a fre-les. L’activitat va comptar amb un total de cinc jocs basats en aforismes, cal·ligrames, poemes objecte... M’ha resultat divertit perquè moltes vegades, els xiquets pensen que no són capaços de crear, d’inventar i de fer alguna cosa de profit amb les seues capacitats cognitives. Amb aquesta activitat, podem demostrar-los que estan molt equivocats, que qualsevol d’ells pot crear poesia, i a més, que totes les creacions estan bé. No hi ha cap millor que una altra, totes són úniques.

Sens dubte d'aquesta experiència només m'emporte aspectes positius i beneficiosos per a dur a terme amb èxit la meua futura pràctica docent. Ja que açò m'ha inspirat a realitzar i pensar possibles activitats per mitjà de la realització d'una Gimcana. D'aquesta manera, també tractem d'acabar amb el mode tradicional i magistral, en certa manera, amb el que es continua impartint les classes. A mi, personalment, se m'han ocorregut algunes variacions, com pot ser realitzar aquest joc abans d'explicar els continguts (de manera que quan s'explique en classe ho entenguen millor gràcies a què ja ho han experimentat) o també, es podria realitzar al final d'un tema/classe/trimestre/curs, sense instruccions de com es realitza X concepte (només donaríem el terme), d'aquesta manera, ens assegurem del que han aprés i a més, també servix de repàs.

Finalment, afegir que aquells mestres que marquen en els alumnes són aquells que impartixen les seues classes de forma amena i didàctica, eixint del marc habitual i, sens dubte, realitzar Gimcanas, jocs, excursions, vídeos etc., ajuda favorablement a captar millor l'atenció de l'alumnat i, amb això, un aprenentatge factible a llarg termini. Amb tot això aconseguim que els xiquets s'interessen per l'apassionant món de la literatura i ho vegen com quelcom divertit.

Lidia Barrón

COM TREBALLAR ELS GÈNERES QUE COMBINEN PARAULA I IMATGE A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Com a forma de introducció anem a veure de forma resumida que és el gènere o, millor dit, que són els gèneres que combinen paraula e imatge. Es tracta d’un gènere més que nou, actual, ja que introduint una mica de historia, des de l’antiga Grècia ja relacionaven aquests dos tipus d'expressió artística (la literatura amb la pintura). Aquest gènere, trenca amb la forma i estructura del gèneres tradicionals explicats pels meus companys a altres entrades a aquest mateix blog, com la narrativa, el teatre o la poesia. No obstant això, després veurem com tots estan relacionats i fins i tot poden treballar-se de forma conjunta.

Aquest gènere es concreta en multitud de “subgèneres”, com per exemple: L’album il·lustrat, el còmic, les pel·lícules, els dibuixos animats, el vídeo, la premsa, les revistes, etc, que el defineixen.

Aquesta forma de literatura s’acosta a l’art audiovisual que tanta importantancia té avui als mitjans de comunicació. Personalment, pense que pot ser profitós per que pot expressar més (“una imatge val més que 1000 paraules”) i convida als xiquets a fer un pensament i reflexió subjectiva. Això pot ser una bona forma de acostar al xiquet tant a la literatura fent-la mes atractiva com a l’art en general. Com veurem més endavant en les propostes d'activitats, pot combinar-se amb qualsevol altre gènere. Eleva la creació del generes tradicionals al afegir la imatge. Les imatges i el text es complementen. Per una banda, les imatges contenen la característica de ser narratives i el text, per la seva banda, també genera imatges plàstiques i ens permet visualitzar-les. Tot això te la funció d’ajudar a una millor compressió.

Quant a la manera en què podem treballar els generes que combinen paraula amb imatge a l’aula fomentat l’educació literària, anem a realitzar un parell de propostes per a fer a l’aula per cada cicle de primària.

Al primer cicle faria les activitats següents:

Dictat visual: a partir de imatges cada xiquet crea a mode de conte la seua pròpia historia. Si fem la activitat a principi de curs o trimestre podem utilitzar el grapat de histories per fer correcció i explicar gramàtica i una vegada els tingam podem ver un llibre de versions d’una historia per a cadascú per recordar als seus companys.

Joc de cartes: Podem fer el aprenentage mes dinàmic, entretingut i fàcil amb pictogrames. En ells podem posar qualsevol cosa (noms d’autors de llibres, títols de llibres, clasificació de paraules, etc). Per expleme, si fem clasificació de paraules, podem repartir-les per grups i que treballant en equip aconseguixen classificar les paraules on cal (gènere, nombre, tipus gramatical). Desprès amb les mateixes targetes hauran de formar frases senzilles per aprendre com poden barallar l’ordre sintàctic de les paraules.

En el segon cicle faria:

Excursió: Fer una excursió a una llibreria per fullejar còmics i veure com son qual és la seua estructura, el seu origen, treballar les onomatopeies, etc. La classe següent els alumnes hauran de dir al mestre que característiques tenien els còmics fent un “brainstorming”. Després podem fer un proyecte on els xiquets han de escriure per grups un per exposar-lo a la fira del llibre del col·legi.

Basant-me en un àlbum il·lustrat que vam veure a classe en el que només i havia imatges, una bona activitat podria ser escriure una historia que desprès se exposara davant la classe a fi de millorar la creativitat i l'expressió, fins i tot podem fer un menut guinyol o teatre (si fem la activitat per equips).

Al tercer cicle faria:

Tractant el tema de la paraula i la imatge no hi ha millor forma de combinar-les que fent un poesía visual en forma caligrama. Per fer-ho, primer explicarem que és un caligrama posant exemples i després deixarem que ells siguen creatius i facen els seus propis dibuixos i missatges (odem aprofitar alguna festivitat o continguts actuals per guiar-los).

Cartellisme: Escriure per grups una història a mode de pel·licula. Després a plàstica cadascú fara un cartell que incloga el títol, el resum, el nom dels actors principals i director. També pot fer-se a la inversa, basant-se en un cartell inventar una història.

Cal afegir que seria bo coordinar-se amb el mestre de plàstica dels xiquets o el departament de educació plàstica i visual per així compartir el treball fent-lo un poc més global i treballar tots a l’hora recolçant-se. Per exemple: activitat 4 afagar un llibre sense cap dibuix i ilustrar-lo.

COM TREBALLAR LA NARRACIÓ EN L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Primerament, abans de començar a parlar de les propostes d’activitats de la relació, m’agradaria fer un breu repàs del que és el gènere narratiu. Aquest és un gènere literari que es basa en exposar uns fets, tant reals o imaginaris, de forma cohesionada, i escrits en format de prosa o vers. La narració es diferencia dels altres estils per explicar els fets contextualitzant-los en un moment determinat, amb uns personatges principals (que porten a terme la gran part de les accions que ocorren) i secundaris (apareixen sols en moments determinats), i seguint un ordre lògic. Aquests textos tenen un narrador que relata la història, presenta els personatges que apareixen, i situa als lectors en la història. El narrador pot ser intern (si forma part de la història) o extern (si no forma part de la narració).


En quant a la estructura en què es realitzen les narracions, s’ha de destacar el format estàndard, que consisteix en segmentar la tramesa en les següents tres parts (encara que a vegades es pot suprimir alguna):

- Plantejament: En aquesta part es realitza una introducció a la història, situant al lector al context on es desenvoluparan els fets i presentant la narració.

- Nus: Aquesta es la part principal, ja que és on s’exposa la tramesa de la història (per això sol ser la més extensa).

- Desenllaç: Aquesta part es l’episodi final de la història, on es resolen o finalitzen els conflictes. Cal destacar que a vegades es pot quedar un final obert.


El gènere narratiu inclou dues categories segons les característiques que tinga el text, que són la novel·la i el suspens. A més, cal destacar que hi ha molts subgèneres narratius, com per exemple la faula, el conte, la narració, la novel·la, o la literatura popular, però no es troben marcats tots, és a dir, que depenent de l’enfocament de les definicions, poden ser incloses en un gènere o altre.


Pel que fa a la manera en què podem treballar la narració a l’aula segons cada cicle, anem a realitzar una proposta per a fer a l’aula i una a l’exterior.


En el primer cicle, una de les activitats que es podria treballar podria ser que els alumnes lligen una narració, i després contesten unes preguntes de comprensió lectora. Fora del aula, podrien realitzar una excursió al cinema per a veure una pel·lícula amb format de narració i després el professor serà l´encarregat de realitzar una anàlisi de la tramesa parlant del narrador, personatges, parts, etc.

En el segon cicle, una activitat que proposaria per a realitzar dins l’aula seria la de llegir una narració representant-la dividint la classe en grups, i a través de la representació demanar als alumnes que intenten definir el que és el gènere narratiu. Fora del aula es podria visitar a algun cançoner conegut com Pep Botifarra, per què els contara un recull de faules o contes populars, i realitzar preguntes de comprensió als alumnes.


Quant al tercer cicle, una activitat possible pot ser la de donar-li cinc elements als alumnes per què elaboren ells una narració de forma individual i després observar si hi ha errates. Fora del aula podrien anar a veure com uns actors interpreten varies històries, i que els alumnes diguen quina és la narració justificant amb les característiques que tenen aquest tipus de text.

COM TREBALLAR LA POESIA A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

En primer lloc, vaig a realitza una breu explicació sobre el que és la poesia. La paraula poesia prové del Llatí poesis. Consistix en una manifestació de bellesa o sentiment estètic a través de la paraula, ja siga en vers o en prosa. Entre les seues principals característiques podem mencionar: l'ús d'elements de valor simbòlic i imatges literàries, com pot ser la metàfora. A més, la poesia és una altra forma de comunicar-nos, com el conte o el teatre.

La poesia és susceptible al joc, està oberta a qualsevol tema. Per això, s'hauria de donar major importància a l'aula. Dins de l'educació la poesia posseïx un paper fonamental, perquè ajuda a despertar l'interés i la motivació de l'alumnat, fent-ho més independent intel·lectualment. Alhora que fomentem les dimensions comunicatives, lingüístiques, lúdiques, culturals i socials, sent totes elles fonamentals per a aconseguir el desenrotllament integral, maduratiu i llenguatge oral dels xiquets.

La poesia és un gènere subjectiu, és a dir, no narra uns fets sinó que transmet uns sentiments. En ella trobem diferents gèneres i subgèneres, com ara:

- POESIA ÈPICA: 

La poètica i el poètic és tot el pertanyent o relatiu a la poesia, és a dir, a aquesta forma de literatura. Per això, la poesia èpica narra uns fets, però, efectivament, no ho fa de manera objectiva, sinó que ho poetitza i ho exagera. 

Els poemes èpics són: EPOPEIES (relats extensos escrits en vers ple de proeses d'uns personatges heroics. Són epopeies l'Odissea, la Ilíada) i CANTAR DE GESTA (en el marc bel·licós i cavalleresc de l'Europa medieval, apareixen els cantares de Gesta, que narren les gestes d'èpics cavallers. Són Cantares de Gesta l'anònim Cantar del Meu Cid i la Cançó de Roldán, clàssic de la literatura francesa).

- POESIA LÍRICA: 

Lírica, al contrari, és sinònim de poesia com a gènere literari subjectiu. En aquest tipus de poesia l'important no són els fets, sinó els propis sentiments. El centre de l'obra no són unes proeses o situacions, sinó les pròpies sensacions. 

Els subgèneres lírics són: ODA (utilitzada per a expressar un sentiment fondo, tractat amb profunditat), ELEGIA (és l'expressió de dolor del poeta. És molt freqüent dedicar elegies a difunts amats pel poeta. L'Elegia a Ramón Sijé de Miguel Hernández és un exemple obvi), ÈGLOGA (gènere amorós bucòlic i pastoral. El poeta posa en boca de pastors els seus sentiments amorosos.) , la SÀTIRA (per mitjà de l'enginy i l'art del poeta, es critiquen defectes i vicis d'una persona o una societat. El poema satíric és irònic, sarcàstic i inclús dur amb el seu "víctima"), l'EPIGRAMA (tracten algun tema lleuger i està escrit amb gràcia i soltesa. És un divertiment poètic) i, finalment, l'EPITALAMI (poema que celebra i canta amb motiu d'una boda.

No obstant això, unes vegades pel seu desconeixement, altres perquè no s'aprecien els seus valors, i altres per no tindre tècniques o dinàmiques per a introduir-la en l'aula, no es treballa prou. Per això, a continuació propose diverses activitats per a treballar-la en cada un dels cicles d'Educació Primària:

- Primer cicle d'Educació Primària:

En aquest cicle podríem realitzar lectures de poemes curts en veu alta, així com crear textos orals basats en distintes estructures de la poesia popular. Una altra activitat podria tractar-se de recitar poemes sols i en grup amb l'adequada articulació i entonació i dramatitzar poemes d'estructura dialogada. 

Objectiu: familiaritzar-los amb la literatura i exercitar la seua expressió i fomentar la seua comprensió

- Segon cicle d'Educació Primària:

Podríem fer lectures en veu alta, amb una adequada articulació i entonació, poemes que descriuen objectes familiars i portar posteriorment un dialogue per a argumentar sobre allò que més o menys ha cridat l'atenció. Una altra activitat seria recrear poemes descriptius, canviant l'objecte de la descripció i mantenint la mateixa estructura. Així com jugar a completar paraules en poemes inacabats i realitzar dibuixos sobre el poema. 

Objectiu: fomentar la imaginació dels alumnes i desenrotllar la creativitat.

- Tercer cicle d'Educació Primària:

Es podria escoltar atentament romanços i altres poemes narratius per a posteriorment opinar sobre ells i realitzar una il·lustració dels poemes escoltats o llegits. Una altra activitat podria ser recrear poemes narratius, canviant alguns elements del mateix. 

Objectiu: portar a la pràctica els conceptes adquirits i exercitar l'expressió escrita i oral, així com la corporal.

Finalment, assenyalar que s'ha comprovat que la poesia servix de recurs multidisciplinari com s'ha mostrat en les seues múltiples aplicacions en diversos camps del saber. Amb ella podem treballar la interpretació, la interdisciplinarietat, la transversalitat i a ajudar alumnes en eixe procés d'adquisició de coneixements, ja que és una arma motivadora, creativa i familiar.

“Ensenyar es convertix fàcilment a mutilar. 

La curiositat dels xiquets has d'alimentar (...) 

(...) Refresca la memòria d'afany creatiu 

Que tenies en el teu temps de xiquet actiu”

Lidia Barrón

COM TREBALLAR EL TEATRE A L´EDUCACIÓ PRIMÀRIA

El teatre, com la majoria de nosaltres coneixem és un gènere literari on esdevenen un conjunt de fets reals o ficticis sobre algun tema determinat on estan implicats en l´obra diferents actors amb la finalitat de representar una història o un conte davant d´un públic.

Des del punt de vista literari, en el teatre es creen diverses històries mitjançant l´escriptura i posteriorment son representades mitjançant diàlegs o narracions en un sentit tràgic, fatalista o fictici fent referència a la situació viscuda pel propi actor. A més a més, podem classificar un obra dramàtica o fins i tot, al drama, en diferents actes on cadascun d´ells té una fase del desenvolupament de l´acció del personatge. No obstant això, l´espai de temps que transcorre entre dos actes s´anomena entreacte i el final sol coincidir amb un moment de tensió del públic. Per tant, al text teatral podem trobar tota mena d´elements com: actes, escenes, personatges, acotacions, diàleg, monòleg... D´altra banda, els principals elements de la interpretació són els actors, maquillatge, personatges de l´obra, vestuari, decoració de l´entorn o escenari a banda de l´espai teatral.

Podem classificar-lo en diferents subgèneres, que entre ells trobem: la tragèdia, la comèdia i el drama.

• La tragèdia: Conta la història d'un heroi que realitza una sèrie d'accions contra les lleis humanes o divines, cosa que l'aboca al sofriment i provoca l'empatització del públic amb el personatge. Es per això que es pot dir que la tragèdia presenta un conflicte tràgic entre els determinats personatges on principalment solen estar envoltats de sentiments d´enveja, amor, odi, por..., la mort o el sentit de la vida entre altres. Cal destacar que el llenguatge i el registre té un to culte, com podem observar a obres com Èdip Rei de Sòfocles. He de fer èmfasi al autor William Shakespeare.

•  La comèdia: Subgènere teatral que conta la història dels personatges dins l´obra on viuen situacions quotidianes que provoquen grans rises a l´espectador on fa de l´escenari i la representació un lloc d´aspecte alegre i divertit de la vida. Normalment, solen ser situacions d´humor, grotesques o absurdes però tenen un final feliç i un caràcter lúdic amb una finalitat moralitzadora.

• El drama: Conta una història d´un personatge amb un final tràgic molt devastador o fins i tot feliç. Normalment, el personatge principal es troba en una situació on no sap ni com arribat fins ahí ni com eixir d´ella de manera victoriosa.

Baix el meu punt de vista, treballar el teatre a l´aula és una de les activitats més divertides per tractar amb els xiquets ja que resulta molt entretinguda i educativa per a ells. A més, és considerat com un mitjà per a l´expressió de sentiments i connexió amb altres persones.

Des del punt de vista de l´escola és important i necessari ajudar als xiquets a que s´expressen no solament per escrit sinó de manera oral expressant les seues emocions, comunicant-se, però sobretot fer que s´enfronten a un determinat públic per ajudar a que perden la vergonya . A més, el teatre implica un treball en equip, col.laboratiu i cooperatiu que és un valor molt important a treballar dins l´escola amb la finalitat que entre uns i altres adquirisquen un aprenentatge significatiu a més de poder ajudar a progressar en el coneixement d´altres matèries curriculars.

En definitiva, la pràctica teatral és jugar, practicar els rols dels personatges, inventar ,modificar històries i endinsar-se en mons inimaginables per viure experiències fantàstiques. És una proposta interessant, útil i molt divertida que ha de tenir en compte la edat de cadascun dels xiquets per adequar un tipus d´activitats o un altre per a cadascun dels cicles de primària:

• Per al primer cicle de primària proposaria treballar la mímica al teatre centrant-nos en els sentiments i emocions de cadascun dels personatges d´un obra teatral. Es podrien tractar els diferents estats d´ànims i els sentiments(com per exemple, estar feliços, tristos, alegres, enfadats, amb por....). I un altra activitat molt dinàmica i divertida podria ser que representaren per ells mateixa un contacontes amb final feliç o trist.

• Per al segon cicle de primària, proposaria treballar el subgènere de la comèdia per fer que els xiquets es divertiren mentre aprenen tractant d´endevinar les veus de cadascun dels components i personatges de Disney. Un dels alumnes seuria a la cadira amb els ulls tancats i la resta anirien un per un fent la veu del personatge d´una pel.lícula i el que seu ha de tractar d´endevinar qui és el personatge/ pel.lícula que es tracta. Els xiquets s´han de posar en el rol i paper del personatge de la pel.lícula. Si ho endevina, el xiquet que canvia la veu passa a seure a la cadira. Un altra seria que els alumnes portaren a classe diferent indumentària per tal de representar una tragèdia ja llegida en classe i posar-se cadascú en el paper del propi actor.

• Per al tercer cicle de primària, com són els més majors i ja han donat els subgèneres del teatre podrien crear cadascun d´ells una pròpia historia teatral de manera individualitzada emprant el gènere que més desitgen i després llegir cadascú la seua a classe intercanviant el gènere, és a dir, si han fet del teatre una comèdia, llegir-ho com un drama amb la finalitat d´intercanviar emocions, rises però sobretot aprendre mitjançant la pràctica. Un altra que també proposaria seria per practicar el teatre al camp o a la muntanya amb l´objectiu de que coneixquen altres realitats per fer representacions teatrals emprant per exemple: fulles, flors del camp o amb l´inclusió d´algun animal dins del teatre per contactar amb la naturalesa i fer d´aquesta un vídeo perquè posteriorment ho puguen veure.

Sara García.