Literatura Infantil i Juvenil

Aquest terme és molt ampli, per això cal remarcar que al parlar de literatura infantil i juvenil (LIJ), coincidim amb el que diu Bernardo Atxgaga (1999): “Al parlar de literatura infantil, el pes de la balança hauria de recaure en el primer terme de l'expressió, és a dir, en l'aspecte estrictament literari. Ja que, en cas de no ser així, si es comença a separar terrenys, si es considera que l'adjectiu infantil pesa més que tot la resta i que escriure per a nens és una cosa totalment específic, aleshores mal assumpte".

El concepte de literatura infantil i juvenil fa referència a les lectures o textos dirigits al lector infantil, i també al conjunt de textos literaris que la societat ha considerat que son adequats per als més menuts, encara que aquests últims originàriament han sigut escrits amb la intenció de tindre un públic adult. A més, també comprèn les obres literàries que han sigut escrites pels mateixos xiquets.
Per què un text puga formar part d’aquest tipus de literatura, ha de incloure una sèrie de funcions necessàries:
- Servir com a vehicle de comunicació i expressió.
- Potenciar la seua imaginació.
- Arrimar al xiquet al món de la fantasia.
- Convertir-se en un mecanisme transmissor de cultura i valors.
També, les lectures que formen part de la literatura infantil i juvenil han de complir els següents requisits estandarditzats:
- Que la literatura infantil es diferencie per la seua qualitat artística.
- Que les obres siguen adequades per la temàtica i per la forma d’expressar-se.
- Les produccions literàries han de tindre una finalitat en elles mateixes, que siga el de fer disfrutar
al lector.
Aquesta literatura és molt àmplia ja que està constituïda per diversos gèneres com la poesia, el teatre i el conte. Avui en dia, la literatura juvenil i infantil es troba molt consolidada dins dels països occidentals, i es pot comprovar a través de la gran quantitat de vendes que hi ha al mateix temps que la vastíssima producció literària de la que disposem.

Certs investigadors fan una observació entre la tensió provocada entre allò pedagògic i allò literari que segueix vigent als nostres dies encara que aparega de manera diferent. Com bé ens apunta l´investigador cubà Joel Franz Rossel:


“Si bé des del punt de vista autoritari i teòric, la literatura infantil s'ha independitzat completament de l'escola, però des del punt de vista editorial i comercial segueix existint una relació de dependència. Això influeix indirectament almenys per part dels autors, ja que l'escola és , fins i tot en països amb gran tradició de lectura independent i per plaer, el major comprador de llibres.



Des del punt de vista literari, podem observar que la LIJ no està acceptada globalment i no tenen una definició concreta, perquè els autors interpreten aquest concepte de diferents formes, com per exemple Rita Ghesquiere (20009) que distingeix tres tipus de la LIJ (la literatura escrita pels nens o joves , la literatura  escrita exclusivament per als infants i joves i la literatura llegida pels nens i joves) a diferència d’altres com Klingberg (2006) que sols inclou els textos literaris publicats exclusivament per als nens i no aquells textos que els nens llegeixen.

O’Sullivan (2005) diu que la literatura infantil i juvenil no està determinada per les característiques que inclou el text, sinó per les diferents persones, amb un cert grau d’autoritat social, que escriuen, tradueixen i produeixen els textos, pensant en l’ideal que tenen del xiquet lector i amb les regles vigents en la societat del moment en que es produeix l’obra infantil i juvenil. També cal remarcar que són els adults (els pares, educadors, bibliotecaris, editors, i publicadors) el que assignen els textos als xiquets i transmeten unes idees, valors, moralitats, etc.

Quant a les característiques, segons Peter Hunt (2006), “el llenguatge i estil de la LIJ es distingeix per la seua simplicitat, limitada varietat lèxica i complexitat gramatical, registre simple, llengua parlada, repetició i frases breus”. Rudvin i Orlati (2006) afegeixen altres característiques, com per exemple, la preferència pels diàlegs i els esdeveniments en comptes de les introspeccions i descripcions, la preferència per detalls concrets en comptes dels abstractes i la preferència per la trama que avança ràpid, és a dir el moviment i l'acció són més comuns que la inactivitat i reflexió. També, cal afegir les dues característiques esmentades per la finlandesa Riitta Oittinen (2006: 35), ja que segons ella, la literatura infantil i juvenil és entesa per a la lectura en veu alta i és sovint il·lustrada. Les il·lustracions formen un factor imprescindible en els contes per a nens i joves. D'una banda, faciliten l'autor plasmar les seues idees i de l'altra, ajuden el lector a comprendre millor el text.

- Atxgaga, Bernardo (1999). Alfabeto sobre literatura infantil. Valencia. MediaVaca.- Sarabia Giménez, M. (2009). Revista Digital Educació. Innovació i experiències educatives.



- Recuperat de www.edicionesdelsur.com/padres_art_21 (recurso on-line, 15-01-2012) el dia 20 de Febrer de 2016

Competència Lectora

La competència lectora es definida per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE , 2000 ; 2009) com a “la capacitat de comprendre , utilitzar, reflexionar i interessar-se pels textos escrits per assolir els propis objectius , desenvolupar el coneixement i potencial personals, i participar en la societat “.

La competència lectora pot sorgir quan el xiquet encara és molt petit , a través de la participació en les seues activitats quotidianes, on es poden començar a generar llaços emocionals profunds entre la lectura i el lector. Conforme va desenvolupant la capacitat de llegir, la seua competència es fa més autònoma i va incrementant-se.

Per poder millorar aquesta capacitat que tenim les persones per llegir, la manera més adequada és desenvolupar-la de forma natural, és a dir llegint, però sols si els textos que es treballen són correctes. Si es fa així, no es necessita realitzar activitats específiques. Tot allò que es reflexiona sobre les lectures es considera acceptat com a competència lectora, perquè a través d’aquesta activitat s’augmenten els coneixements, s’investiga, es comparen des de diferents punts de vista, actuen sobre el text, i prenen consciència del que buscava transmetre l’autor a través de les paraules, entre altres coses.
 
La competència lectora es troba al voltant de tres eixos segons Solé (2004):

- - Aprendre a llegir.
- - Llegir per aprendre, en qualsevol àmbit acadèmic o quotidià , al llarg de tota la nostra vida.
- - Aprendre a gaudir de la lectura fent d'ella una acompanyant discreta i agradable , divertida i interessant que mai ens abandonarà.

En Espanya podem trobar l’Associació Espanyola de comprensió lectora (AECL) , amb la seua seu a Màlaga, que és l'entitat encarregada de regular la comprensió (a nivell nacional i internacional) en espanyol, d'homologar les proves d'avaluació, d'assessorar a entitats públiques i privades (editorials , universitats ...) i a més, fonamenta les seues actuacions basant-se en que l'hàbit lector és la forma natural d'entrenar la competència lectora.


· - Recuperat de http://rieoei.org/rie_revista.php?numero=rie59a02&amp%253Btitulo=Co el dia 19 de Febrer de 2016


· - Recuperat de http://www.juntadeandalucia.es/educacion/webportal/web/portal-libro-abierto/analisis-en-profundidad/-/noticia/detalle/la-competencia-lectora-2 el dia 2 de Març de 2016


· - Recuperat de


· http://www.juntadeandalucia.es/educacion/webportal/web/portal-libro-abierto/analisis-en-profundidad/-/noticia/detalle/la-competencia-lectora-2 el dia 7 de Març de 2016


· - Recuperat de http://rieoei.org/rie_revista.php?numero=rie59a02&amp%253Btitulo=Co el dia 21 de Febrer de 2016

Gènere Assagístic

L´assaig és un gènere que forma part de la literatura didàctica, ja que la finalitat d’aquestes obres és transmetre coneixements per instruir al lector. Consisteix en exposar un tema de qualsevol tipus, com per exemple científic o filosòfic, de forma original i sense que l’autor haja de tindre uns certs coneixements per a comprendre el que l’autor transmet.

És un tipus d´escrit que pot ser de qualsevol tema, on l´autor exposa la seua opinió sense seguir cap estructura determinada. Aquests textos solen estar escrits en forma de prosa no narrativa i tenen una extensió lliure. Normalment segueixen la mateixa estructura que els textos argumentatius i expositius. A més, el fet de no haver unes regles establertes a l´hora d´elaborar aquest tipus de text genera una major llibertat per part dels autors i permet un major grau de subjectivitat. Es poden trobar diversos tipus depenent de les seues característiques com per exemple el discurs, el dietari, el manifest, o el pamflet, entre altres.


El gènere assagístic és el característic de l’edat moderna. El concepte assaig deriva de la paraula francesa “essai”, que es pot traduir com a “intent, temptativa, aproximació, o prova”. Aquest terme va aparèixer per primera vegada gràcies a l’escriptor Michael de Montaigne, que va nomenar a la seua col·lecció de 107 textos “Essais” (l’any 1580). L’obra aborda temes variats des d’un punt de vista subjectiu i personal sense seguir un ordre preestablert.

Com a figura rellevant de l´assaig podem destacar a Joan Fuster que va ser un escriptor valencià que es va interessar per l´assaig a mitjans del segle XX. Va ser considerat com al assagista més important català del segle passat.

L’autor més destacat és Joan Fuster, que va ser un escriptor valencià que es va interessar per l’assaig a mitjans del segle XX. Està considerat com al assagista més important català del segle passat. Fuster es va decidir per aquest gènere perquè li permet elaborar un camí cap a un tema, a diferència d’altres gèneres que parlen del tema directament. A més, l’assaig es realitza a partir de la parcialitat i el posicionament.



- Bueno, G. ;(1966). Sobre el concepto de ensayo, tomo (I), p.89-112





- Recuperat de http://www.xtec.cat/~fmota/primer%20batx/genassa.htm el dia 1 de Març de 2016


- Lapesa, R. (1974). Introducción a los estudios literarios. Ediciones Cátedra
 

Àlbum Il·lustrat

Quan parlem d’àlbum il·lustrat fem referència a totes les obres teatrals on interactuen un text amb un conjunt d´imatges al llarg de les seues pàgines. Ambdós tenen un vincle pel que fa a les seues propietats textuals que són: adequació, cohesió i coherència. A més, com diu Nodelman (1988) “la interacció entre el text i la il·lustració permet tenir com a resultat un significat global de la història, un fet que seria impossible realitzar-se per separat”.

Quant a les característiques d´aquest tipus de llibre, com diu el INTEF (Institut Nacional de Tecnologies Educatives i Formació del Professorat), l’àlbum ha de presentar una imatge molt cuidada, no sols pel que fa a la qualitat de les seues il·lustracions , sinó també pel que fa a l'aspecte estètic del conjunt del llibre. La maquetació, la portada, la distribució del text i el dibuix al llarg de les pàgines són elements importants en l'edició d'aquest tipus de llibres.

- Recuperat de www.revista.uclm.es el dia 2 de Març de 2016


- Recuperat de http://www.ite.educacion.es/es/intef el dia 5 de Març de 2016

Llibre

Segons la UNESCO (1964), s’entén per llibre una publicació impresa o escrita no periòdica que ha de tenir com a mínim quaranta-nou pàgines, sense comptar amb la de la coberta. A més, ha d’estar editat i dirigit a un públic determinat.


El llibre conté diferents parts com: una portada, contraportada, índex, pròleg o introducció, el cos de l´obra i altres elements complementaris com activitats de comprensió. A més, cal destacar que s´agrupen en diferents tipologies segons el tema i les seues característiques: científic, literari, de viatge, biogràfic, de text, i moltes més variants.


D´altra banda, segons el Diccionari Normatiu Valencià, un llibre és un conjunt de fulls, generalment impresos, cosits o apegats, que estan enquadernats i que formen un volum.


Per finalitzar, cal dir que començar a llegir des de ben xicotet propicia un desenvolupament de les capacitats intel·lectuals i artístiques i a més, en un futur s´aconseguirà que el xiquet siga més crític , tinga un major domini en l´oratòria i l´escriptura i així mateix ,fer que tinga major facilitat a l´hora d´aprendre la normativa de les llengües.

- Recuperat de http://portal.unesco.org/es/ev.php-URL_ID=13068&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html el dia 2 de Març de 2016


- Recuperat de http://www.avl.gva.es/dnv el dia 7 de Març de 2016

Educació Literària

“L’educació literària s’entén com l’adquisició d’una competència lectora específica, que requereix del reconeixement d’una determinada conformació lingüística i del coneixement de les convencions que regulen la relació entre el lector i aquest equip de text en l’acte concret de la seua lectura” 

(Coveri, 1986; Lugari, 1985)

Basant-se en la decinició que ens oferix Coveri i Lugari sobre l'educació literària, podem dir, per tant, que aquesta es tracta de la formació d'un lector competent, partint d'una programació general de l'ensenyament de la lectura per a especificar el tractament que ha d’atorgar-se als textos literaris.

Pel que fa a la lectura, aquesta parteix com una activitat composta per dos tipus de conductes prou diferenciades, però alhora simultànies i complementàries. Primer, el lector ha de construir-se un sentit del text a partir d’activitats psicomotrius i de raonament. En segon lloc, ha de construir-se un comportament lingüístic que s’adequa a les característiques de la llengua escrita. A banda, també han de saber apropiar-se del text a través d’activitats de contacte, d’incitació a la lectura i de formació d’hàbits lectors. 

Els xiquets i xiquetes han d’aprendre a comprendre a través d’un itinerari de lectures comprensible, tenint en compte la relació amb els coneixements previs dels alumnes, realitzant una contextualització literària i aplicant els mecanismes lectors, els quals s’hauran de treballar mitjançant exercicis i activitats de lectura i escriptura literària. Ja que un saber llegir literari, a més, implica distingir entre text literari i les sues formes d’organització, treballant-ho amb molts tipus de textos. 

Personalment, considere que per a que en l’escola es done una educació literària i s’adquirisca el saber llegir literari ha d’haver un canvi a les metodologies i procediments tradicionals, a més d’una nova articulació d’un nou marc general de l’educació literària, enfocat en una integració del registre literari. Ha d’haver una construcció del coneixement per part de l’alumnat, una interacció educativa on es prioritze la comprensió, una ampliació del corpus literari, que és la idea de la producció escrita de la ficció, que desenvolupa de forma tècnica i pròpia una recreació de creativitat, oberta a la crítica literària, així com un gran increment del contacte amb el text a més d’una àmplia interrelació entre recepció literària i expressió escrita. 

En relació a l’educació secundària, ens adonem de que tot i que la literatura és llengua i cultura alhora, el seu ensenyament no s’enfoca des del punt de vista de les ciències socials, sinó que s’enfoca des de les ciències del llenguatge. Per tant, els objectius s’han centrat en les diferències lingüístiques del llenguatge literari i parlar de corrents o autors.

Finalment, considere que un dels nostres reptes, com a futurs docents d'educació, és l'educació literària dels nostres alumnes i alumnes, entesa com un acostament a la literatura des de les seues expressions més senzilles. En este sentit, nosaltres hem de treballar perquè els xiquets arriben a ser lectors cultes i competents, implicats en un procés de formació lectora que continue durant tota la vida. És una tasca molt important, d'ací que hàgem de procurar portar-la a cap esta habilitat en els centres educatius de la manera més òptima. Ja que és evident que els xiquets i xiquetes lligen molt poc hui en dia, açò pot ser fruit de motius com ara l'aparició de videojocs, la televisió, activitats extraescolars i una infinitat de coses. No obstant això, pense que per mitjà d'una bona motivació cap a la lectura, per part de docents i família, podem contribuir a minimitzar estos aspectes i així aconseguir un major interés de l'alumnat per la lectura. I per a dur a terme l'educació literària i l'interés per esta, podem fer ús de la biblioteca, tant escolar com d'aula.

"La importància de llegir va més enllà del merament acadèmic, ja que la lectura és un instrument fonamental per al creixement personal i social dels individus. Així, s'ha comprovat que la lectura estimula la convivència i les conductes socials integrades, contribuïx a augmentar el vocabulari, fomenta el raonament abstracte, potència el pensament creatiu, estimula la consciència crítica, etc. Però, a més, la lectura és una font inesgotable de plaer. Des d'esta perspectiva, el foment de la lectura és i ha de ser una prioritat de tot sistema educativo." (MECD, 2000)

Lidia Barrón

Fonts bibliogràfiques:

- Recuperat de Prezi https://prezi.com/wjuwhwjxkhu-/tema-16-la-educacion-literaria-en-el-contexto-escolar-mani/ el 18 de març de 2016

- Recuperat de Servicios Educam http://servicios.educarm.es/templates/portal/ficheros/websDinamicas/154/citas_lectura.pdf el 18 de març de 2016

- Recuperat de Aitortatanraulgrupal https://aitortatanraulgrupal.wordpress.com/2015/04/15/glossari-educacio-literaria/ el 18 de març de 2016

Gèneres Literaris

“Els gèneres són institucions literàries, perquè cada text està codificat per una sèrie de convencions sòcio-institucionals definides pel camp literari, es a dir, per un sistema d’agents (editors, premsa especialitzada, autors…) i de posicions, estructurada per relacions de força al voltant dels bens específics (els bens literaris) i regit per interessos i valors que li son propis (originalitat)” Bourdieu, P. (2002).

Abans de centrar-me en la problemàtica de "qué són els gèneres literaris", realitzaré una breu explicació sobre el terme literatura i és que el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) ho definix com "una activitat d'arrel artística que aprofita com a via d'expressió al lenguaje". Com ja expressa la seua paraula llatina, literatura és l'art d'escriure i de llegir. 

No obstant això, els gèneres literaris són els distints grups o categories en què podem classificar les obres literàries atenent al seu contingut i estructura. La retòrica clàssica els ha classificat en tres grups importants: èpic o narratiu, líric i dramàtic, als que s'afig ben sovint el gènere didàctic, convertint-se en un punt de referència per a l'anàlisi de la literatura.

La classificació de les obres literàries en gèneres i subgèneres s'até a criteris semàntic, sintàctics, fonològics, discursius, formals, contextuals, situacionals i afins. Jo, en aquest cas, he decidit agrupar-los en els tres grups mencionats anteriorment: 

- El gènere èpic o narratiu. En el seu origen va ser un gènere literari en què l'autor presentava fets llegendaris, generalment fent-los passar per verdaders o basats en la veritat. En ell, el narrador compte la història i per a això pot utilitzar distintes formes d'elocució, açò és, la narració, la descripció, l'exposició o l'argumentació. Quan les narracions es realitzen en prosa passa a desenrotllar-se el gènere narratiu. Destaquem els subgèneres següents: El conte (Suïcidi o morir d'error, de Dolç Chacón) , la novel·la (Com aigua per a chocolat, de de Laura Esquivel) o la llegenda.

- El gènere líric, en el que l'autor transmet sentiments, emocions o sensacions respecte a una persona o objecte d'inspiració. L'expressió habitual del gènere líric és el poema. Encara que els textos lírics solen utilitzar com a forma d'expressió el vers, hi ha també textos lírics en prosa (prosa poètica) . Dins d'aquesta categoria trobem: Ègloga (Ègloga I, de Garcilaso de la Vega) , elegia (Elegia a Ramón Sijé, de Miguel Hernandez), himne, oda (Oda al llibre, de Pablo Neruda), sàtira, epigrama o madrigal.

 

- El gènere dramàtic, fonamentalment lligat al teatre. Cada un d'ells vindria definit per una manera d'expressió i un estil propi que havia d'adequar-se a la seua finalitat estètica. Qualsevol d'aquestos gèneres pot expressar-se en vers o en prosa. A més, solen ser obres per a representar en un escenari davant del públic. Trobem dos blocs. D'una banda, els gèneres majors, com ara: tragèdia (La claraboia, d'Antonio Buero Vallejo) , drama (La Celestina, de Fernando de Rojas) o comèdia (Eloísa està davall d'un ametler, d'Enrique Jardiel Poncela). I, d'altra banda, els gèneres menors, així com el sainet, pas o entremés

Finalment, he de dir que encara que aquest agrupament sol ser el més usual per a classificar els gèneres literaris, en la història, hi ha hagut diverses classificacions d'aquestos, per la qual cosa, no es pot determinar una categorització de totes les obres seguint un criteri comú.

Lidia Barrón

Fonts bibliogràfiques:

- Recuperat de Apuntes de Lengua http://www.apuntesdelengua.com/blog/cursos/1%C2%BA-eso/generos-literarios/ el 23 de març de 2016

- Recuperat de MEC http://recursos.cnice.mec.es/lengua/profesores/eso2/t1/teoria_5.htm el 23 de març de 2016

- Recuperat de RAE http://dle.rae.es/?id=NR70JFl el 23 de març de 2016

Gènere Dramàtic

Per a començar aquesta definició considere important realitzar una breu explicació etimològica de la paraula "drama", amb l'objectiu de comprendre millor la resta d'aquesta definició. Així, doncs, el terme dramàtic prové de "drama", aquesta paraula correspon al nom genèric de tota creació literària en què un artista cridat dramaturg concep i desenrotlla un esdeveniment dins d'un espai i temps determinats. Els fets es referixen a persones o caràcters que simbolitzen en forma concreta i directa un conflicte humà.

Per tant, el gènere dramàtic o teatral és un gènere literari i artístic en el que és realitzen representacions actuades (en el cas d'obres de teatre, cinema...) o escrites (en el cas de la literatura pròpiament). Este gènere fa referència als drames, que son representacions de la vida humana, quant als conflictes, desilolusions i avatars que li succeeixen a la persona humana en la seva relació envers els altres i la seva pròpia situació al món.

En la literatura pròpiament, és un gènere literari en el qual es realitzen arguments creant-se històries, en les quals els diversos personatges, interactuen mitjançant diàlegs i/o narracions en un sentit tràgic i de vegades fatalista, referent a la situació “viscuda” pel personatge o els personatges del drama. Aquest són els que tenen desamors i diversos avatars, que si bé poden estar intercalats dins de l’obra amb parts en les quals els personatges obtinguin un cert estat de felicitat. 

A més, les parts principals en què es divideix una obra dramática tenen el nom d’actes. Cada acte representa una fase del desenvolupament de l’acció. L’espai de temps que transcorre entre dos actes es denomina entracte. El final de cada acte sol coincidir amb un momento de tensió dramática.

Dins del gènere teatral trobem diversos subgèneres:

- La tragèdia: És la representació de terribles conflictes entre personatges superiors, els quals són víctimes d’una destinació ineludible. A més, els personatges de les tragèdies solen estar dominats per forts sentiments, com l'amor, l'odi, enveja, etc. Entre els grans autors de les tragèdies podem destacar l'escriptor anglés William Shakespeare.

- La comèdia: És una forma en què l'acció dramàtica discorre de manera oposada a la tragèdia. Si en la tragèdia els personatges canvien d'un estat favorable a un desfavorable en aquesta, la representació es dóna a través d’un conflicte de l’aspecte alegre i divertit de la vida.

- El drama: A diferència de les formes anteriors, el drama no té un caràcter definit, sinó que en ell es combinen indistintament aspectes tràgics i còmics. Açò se deu al fet que el drama pretén representar la vida tal qual és, raó per la qual, tendix a tractar els assumptes de forma menys rígida que la tragèdia i la comèdia. 

Finalment, dir que el teatre és un de les activitats mes completes i formatives que podem oferir als nens/as, a mes de ser una dels activitats que major grat causen en ells/as. En ell s'abasta el perfeccionament del llenguatge i l'expressió, l'ensenyament, el foment d'hàbits socials, fins a la pèrdua de la vergonya per part dels seus participants. Treballar este gènere en l'aula és una proposta bastant interessant i de gran utilitat, ja que als alumnes els agrada i el diverteix. Una de les maneres mes comuns de treballar-ho és mitjançant una representació teatral.

Lidia Barrón

Fonts bibliogràfiques:

- Recuperat de Cidead http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/2esolengualiteratura/quincenas/q_7.html el 21 de març de 2016

- Recuperat de Profesor en línea http://www.profesorenlinea.cl/castellano/generodramatico.htm el día 21 de març de 2016

- Recuperat de Portal Educativo http://www.portaleducativo.net/sexto-basico/426/Genero-dramatico el 21 de març de 2016

Text

El terme text fa referència a un conjunt d'enunciats que permet donar un missatge coherent i ordenat, ja siga de manera escrita o parlada. Podem trobar este concepte en un llibre complet, una frase d'un periòdic, un xat a través d'Internet o una simple conversació en un bar. Així doncs, es tracta d'una estructura composta per signes codificats que donen lloc a una unitat amb sentit en un determinat context.

Entre els seus principals característiques trobem: la coherència, és a dir, la relació lògica entre dos coses o entre les parts o elements de quelcom de manera que no es produïx contradicció ni oposició entre elles; La cohesió, totes les seqüències i oracions de significat han d'estar relacionades entre si; I l'adequació, esta última es tracta de les normes socials, personals i lingüístiques en un acte comunicatiu.

Finalment, en l'àmbit educatiu, a fi d'agrupar l'enorme diversitat de textos, s'han proposat tipologies textuals. Aquestes es basen en distints criteris com la funció que complix el text en relació amb els interlocutors o l'estructura global interna que presenta. En aquesta classificació trobem: textos narratius, textos descriptius, textos argumentatius, textos commutatius, textos explicatius, textos expositius, textos conclusius, textos informatius, textos predictius i text formal.

Lidia Barrón

Fonts bibliogràfiques:

- Recuperat de Definición.de http://definicion.de/texto/ el día 14 de març de 2016

- Recuperat de Pre-Texto http://pretexto.wikispaces.com/Adecuaci%C3%B3n,+coherencia+y+cohesi%C3%B3n el día 14 de març de 2016

- Recuperat de WordReference http://www.wordreference.com/definicion el día 14 de març de 2016

Pla Lector

El pla lector es tracta d'una esrategia pedagògica que conté una sèrie d'actuacions, la finalitat de la qual, és fomentar, orientar i afavorir tant l'interés com la pràctica per la lectura entre els xiquets i xiquetes. Part, a més, de la consideració de la lectura com a instrument fonamental per a l'aprenentatge en totes les àrees de l'ensenyança i també, com a font d'entreteniment i plaer, ja que si hi ha una idea que ningú posa en dubte és que la competència lectora és la base per a aconseguir la resta dels coneixements, ja que sense l'adquisició d'esta habilitat, es dificulta enormement el coneixement personal cívic i cultural necessari per a desembolicar-se en la societat amb autonomia conscient i llibertat plena.

Fomentar la lectura és un dels objectius principals de la comunitat educativa, per això, es tracta de que els xiquets i xiquetes llegeixen contes, revistes, fascicles, llibres, obres literàries i manuals, d'acord amb els seues característiques afectives i cognitives, els seus interessos i necessitats. Llegir per comprendre, analitzar, sintetitzar, valorar i emetre judicis crítics sobre textos escrits relacionats amb els ciències, els humanitats, els tecnologies, els arts, els esports, la creació literària i la cultura en general. Tot això en el marc de la formació integral dels educands i el desenvolupament cultural i professional dels professors.

Finalment, assenyalar que el pla lector s'ha de dissenyar, implementar i posar en acció en cada centre educatiu, amb la participació i concertació de directius, professors i parells de família, sota el lideratge d'un equip multidisciplinari que te com a base als docents. Es busca que cada estudiant i mestre llija com a mínim un material bibliogràfic cada mes, fora de les hores de classes i incloent les vacacions escolars.

Lidia Barrón 

Fonts bibliogràfiques:

- Recuperat de Educantabria https://www.educantabria.es/docs/planes/plan_lector/plan_lector.pdf?phpMyAdmin=DxoCAdBlc%2CANuNIkvc-WZcMiFvc el 11 de març de 2016

- Recuperat de Algar Editorial http://www.algareditorial.com/plan-lector/quees.php el día 11 de març de 2016

- Recuperat de BNP http://www.bnp.gob.pe/snb/data/10/noticias2_10.pdf el 11 de març de 2016

Paratextos

Segons la Real Acadèmia Espanyola els paratextos són coneguts com els conjunts de missatges, oracions, enunciats o expressions que complementen el contingut principal d´un text i tenen com a principal objectiu aportar més informació de la donada a banda d´organitzar la estructura d´un text. No obstant això, els paratextos han de ser perfectament entesos per un públic en la vessant o camp literari.

Una de les principals funcions del paratext és guiar al lector o també indicar a través d´anotacions per aprofundir en un determinat tema o bé incloure imatges que ajuden a entendre el contingut per aconseguir una lectura més eficaç. Com per exemple: Tenim un text principal que s´encarrega de la narració, doncs el paratext té la funció d´afegir els títols, subtítols, pròleg, epíleg, prefaci... En definitiva, són missatges creats pel pròpi autor que fan complementar el missatge principal del text a més de compensar d´alguna manera ajudant al lector a comprendre el text, a marcar ènfasi en els diferents conceptes i fer-ho senzill perquè el receptor puga interpretar-ho de manera adequada seguint una determinada organització.

Per finalitzar dir que els paratextos són imatges o enunciats com hem dit abans que es troben envoltant un text central, bé siga una notícia, un conte que sense la necessitat de llegir-ho podem saber de què es tracta. Tots aquests elements que envolten el text, ja siga fotografies, expressions, il.lustracions imatges estarem parlant del paratext perquè enriqueixen a la part central. Per últim cal dir que a través d´ells podem observar de manera ràpida i senzilla si ens interessa o no un llibre i trobem de dues classes: paratextos gràfics o icònics i paratextos verbals.

Sara García 

Fonts bibliogràfiques:

• Recuperat de http://definicion.de/paratexto/ el dia 14 de Març de 2016
• Recuperat de http://www.mastermagazine.info/termino/6231.php el dia 14 de Març de 2016

Competència Mediàtica

És la competència en la què és imprescindible una formació crítica en alfabetització audiovisual i digital, entenent aquestes com les diferents destreses, habilitats i actituds i aptituds mínimes amb la finalitat d´interpretar continguts, imatges i aplicacions de comunicació que formen part del nostre dia a dia. Condueix a una perspectiva en la que es barregen continguts vinculats a la competència audiovisual i a la digital. Malgrat totes les experiències dutes a terme en ambdós camps de comunicació digital i audiovisual són poques les temptatives per a definir de manera precisa els coneixements habilitats i actituds necessaris per considerar-se competent en els diferents àmbits a l´hora de dur a terme els processos d´ensenyança-aprenentatge.

Hui en dia, en l´àmbit educatiu la competència mediàtica es dona de manera més lenta perquè en el context de les societats de la informació fa que ens trobem en un entorn cada vegada més canviant, aleshores és més difícil adaptar-se de nou a les necessitats de la gent, i les exigències per part de la societat i de les organitzacions cap a les noves tecnologies.

Sara García 

Fonts bibliogràfiques:

• Recuperat de http://www.revistacomunicar.com/pdf/preprint/38/08-PRE-13470.pdf el dia 22 de Març de 2016
• Recuperat de http://www.centrocp.com/competencia-mediatica-educacion-alianza-necesaria/ el dia 22 de Març de 2016
• Ferrés J. & Piscitelli A. (2011) La competencia mediática: propuesta articulada de dimensiones e indicadores. Revista Científica de Comunicación y Educación, 38. Accedit el 22 de Març de 2016

Gènere Líric

El gènere líric és la forma poètica que inclou les obres on l´autor del text literari expressa els seus sentiments, imaginació i fins i tot, els pensaments de l´autor i a tots els que envolten l´obra literària. Les principals característiques a destacar d´un gènere literari són les següents:

• · Cataloguem el gènere líric com a subjectiu ja que es caracteritza principalment per l´expressió d´emocions d´un emissor fictici, dels estats d’ànims produïts pels sentits, de records, fantasies, íntimes vivències...
• 
  
• · Sol utilitzar com a forma habitual el vers i la primera persona encara que el llenguatge en vers no és excepcional de la lírica, es considera catalogat en aquest àmbit per la seua musicalitat ja que abans els poemes i poesies anaven acompanyats d´un instrument de cordes anomenat lira, on es recitava la poesia davant d´un públic realitzat per un coro o de manera individual. No és necessari que es trobe únicament escrit en vers sinó que també pot expressar-se en prosa poètica.
• · El present, passat i futur es confonen dins de la lírica.
• · Expressió de sentiments a través de figures literàries i retòriques.
• · La màxima expressió del gènere líric és el poema (conjunt de versos dividits en estrofes). Té en compte, per tant la mètrica (nombre de síl.labes que composa el text).
• · Trets importants del gènere líric: musicalitat (dóna sentit a cadascun dels versos), simbolisme i evocació.
• · L´autor obri el seu món interior expressant sentiments, valoracions de cadascun dels parlants (felicitat, tristesa).
• · L´extensió acostuma a ser més breu que altres gèneres per guanyar intensitat.
• Cal dir, que la lírica front a la narrativa i el teatre, es considera un gènere estàtic perquè té una manca d´acció. El poema líric es defineix com un text on el poeta transmet una emoció única i irrepetible.

• Dins del gènere literari , podem distingir diferents subgèneres que, entre ells, trobem els més importants :

• Poesia: És una expressió artística de la bellesa per mitja de la paraula que s´expressa amb versos.
• Balada: Composició dividida en estrofes iguals que tenen com a significat successos, passats, tradicions...
• Oda: Composició lírica dividida en versos llargs i té moltes estrofes.
• Romanç: Composició en vers de rima assonant en tots els versos i sense rima en els imparells.
• Ègloga: Composició poètica que es desenvolupa mitjançant un monòleg pastoral o un diàleg que es conten les seues penes d´amor mitjançant un paisatge campestre.
• Sonet: Tipus d´estrofa poètica de 14 versos, amb un gran nombre de síl·labes variable. Els versos són distribuïts en dos estrofes de 4 versos y dos de 3 versos. S´empren habitualment els versos de 11 síl·labes.

Per finalitzar cal dir que també tenim més subgèneres com la cançó, sàtira, refrany, himne, ditirambe, psalm....

Sara García

Fonts bibliogràfiques:

• Recuperat de http://www.escolares.net/lenguaje-y-comunicacion/genero-lirico/ el dia 23 de Març de 2016
• Recuperat de http://www.portaleducativo.net/quinto-basico/667/Genero-lirico el dia 23 de Març de 2016
• Recuperat de http://www.ejemplode.com/41-literatura/3398-caracteristicas_del_genero_lirico.html el dia 23 de Març de 2016

Cànon Literari

Per poder realitzar la definició de cànon literari, és convenient realitzar la explicació etimològica de la paraula. El mot “cànon” ve del grec que significava vara de medir, per tant el seu significat prové de regla, model o prototip. Segons D.Ruhnken el cànon literari es defineix com “la llista d´autors selectes d´un gènere literari. És a dir, la llista que consagra als millors, als perfectes i als indiscutibles”. Malgrat això, no existeix una definició universalment acceptada ja que existeixen diverses controvèrsies respecte del cànon pel seu origen que és molt antic.

El cànon literari sorgeix a partir d´un criteri estètic i no moral o polític. La paraula es va posar de moda per l´escriptor Harold Bloom que la va anomenar al seu polèmic llibre del “Cànon Occidental” (1995):

El canon, una vez lo consideremos como la relación de un lector y escritor con lo que se ha conservado de todo lo que se ha escrito, y nos olvidemos de él como lista de libros exigidos para un estudio determinado, serà idéntico a un Arte de la Memoria literario (Bloom, 1994, p.27)
Per tant, podríem definir-lo com el conjunt d´obres delimitades que es conjuguen amb els factors de l´estètica i la pedagogia considerades com a model per a una cultura determinada. No obstant això, cal dir que té en compte les normatives d´escriptura, de comprensió, de lectura... que responen a una concepció de la literatura. Totes aquestes obres dins del cànon literari van canviant segons les tendències de l´època que també dependrà de l´autor i de la seua ideologia. Per este motiu, podem dir que el cànon literari té un fort vincle amb la història de la cultura i estableix les pròpies convencions.

En l`àmbit escolar és difícil la proposta d´un cànon literari ja que des del punt de vista docent, el professorat ha de ser conscient de les obres recomanades als alumnes per fer que gaudisquen de la lectura de la manera més amena i divertida possible.

Una de les funcions primordials de l´escola és la selecció d´obres des del punt de vista pedagògic (vocabulari, gramàtica, possibles dificultats), moralista (amb alguna finalitat), psicològic, estètic… sobre el que deuen llegir i el que no i el que realment és educatiu o el que s´ha d´evitar per evitar problemes de qualsevol tipus. No obstant això, es deu jugar amb factors importants com els valors que transmiteixen, el model estètic, i la identificació amb els propis lectors dins de l´obra.

En definitiva, és molt important dur a terme a la classe un cànon literari per tal de formar lectors competents, autònoms i crítics per adaptar-se en tot moment al nivell de comprensió de l´alumne així com en la transmissió d´un gran nombre d´obres clàssiques literàries.

Per finalitzar amb la definició de cànon literari faig referència a la cita de V. Salvador:

El cànon de literarietat ha estat establert, al llarg dels segles, en funció de paràmetres com són l´opinió sobre la qualitat estètica, l´originalitat –herència de la mitologia romàntica- o certs inconfessos elitismes de classe, tant se val. Així, s´han situat extramurs de la literatura determinades manifestacions massa populars –sovint orals o difoses per impremta expeditiva, o massa obedients a pautes subgenèriques mecànicament repetides per facilitar-se envers el públic i el circuit comercial. És el vast terreny de la “paraliteratura”(entesa com a denominació neutralitzadora de les connotacions negatives que s´associen amb la literatura subcultural o de massa), que tan interessants treballs ha suscitat en les darreres dècades (Salvador, V.(1994). Els límits del discurs literari. Articles de didáctica de la Llengua i la Literatura, 1.15-26.)

Sara García

Fonts bibliogràfiques:

• Recuperat de http://www.cervantesvirtual.com/portales/universidad_iberoamericana/obra-visor-din/el-canon-literario-y-la-literatura-infantil-y-juvenil-los-cien-libros-del-siglo-xx-0/html/003f29cc-82b2-11df-acc7-002185ce6064_2.html el dia 18 de Març de 2016. 
• Recuperat de www.vavel.com el dia 18 de Març de 2016.

Competència Literària

La competència literària és considerada com el procés per produir i interpretar textos a través de coneixements literaris, habilitats expressives, sabers interculturals i actituds del domini de la llengua. Cal dir que la competència literària acompleix la normativa de les propietats textuals tenint en compte l´estil, l´harmonia..

L´activitat més complexa que du a terme la competència literària és la valoració perquè requereix necessàriament comprendre, integrar i interpretar cadascun dels components del discurs literari. Té en compte la voluntat del propi lector per a dur a terme la lectura.

No obstant això, és de gran rellevància destacar que la competència literària no sols es centra en ordenar la informació sinó també s´encarrega de fer que els xiquets puguen aconseguir un total domini i siguin capaços de posar en pràctica els seus coneixements i habilitats en quant al procés d´aprenentatge i de l`´ anàlisi de les obres literàries.

És de gran rellevància destacar que els alumnes posseiran una competència literària quan siguen capaços de:

• Tenir suficiència en els coneixements literaris i siguen capaços de llegir les obres literàries emprant metodologies comprensives i lectores amb total interpretació.

• · Identificar diferents tipus de textos literaris i distingir-los d´altres que no ho siguen.

• · Explicar els diferents elements i parts presents en els actes literaris llegint de manera crítica els textos i intentant comprendre i interpretar-les amb la finalitat de poder comentar-les posteriorment i donar diferents opinions al respecte.

• · Conèixer els diferents autors, obres i moviments literaris de l´època amb la finalitat de poder comentar-ho per tal de veure la visió, i opinió dels diferents autor.

• · Creació de nous textos similars als llegits per veure si ha quedat clara la visió de l´autor i relacionar-ho amb altres obres per tal de poder observar-ho. 

• · Disfrutar amb el text, tenir plaer mentre segueixes la lectura del text literari.

Segons Mendoza Fillola, A. (2010) :

La competència literària integra distints tipus de sabers: Els referits al saber cultural-enciclopèdic, els sabers referits a les modalitats del discurs (programes discursius, gèneres, peculiaritats textuals literàries...) junt amb una mostra d'estructures textuals; i els sabers estratègics (des de l'activació de diverses lògiques (de la fantàstica, del versemblant, del fictici, del real...) que són necessàries per a llegir diferents tipus de textos fins als específics de descodificació i els més complexos d'interacció i cooperació receptora).(Mendoza Fillola, A. (2010). Función de la literatura infantil y juvenil en la formación de la competencia literaria.23/03/2015, de biblioteca virtual Miguel de Cervantes.)

Tenint en compte totes aquestes consideracions, assumim el concepte de competència literària, enunciat per Cruzata Martínez, A. (2007) qui ho defineix com: El resultat de les reflexions i valoracions independents i critiques, que fa que el lector, des d´una perspectiva creativa, cognoscitiva, comunicativa, crítica i valorativa ho expressa de forma oral o escrita en l´acte de la producció del discurs.


Cal dir que en l´estudi de la competència literària es parteix del context de la situació comunicativa i a més és té en compte els factors que la rodegen, els interlocutors, la situació, intenció i la finalitat comunicativa.

Dins de la competència literària s´inclou la percepció i la producció, ja que totes les persones posseïm aquestes destreses que són importants per a dur-les a terme dins la competència literària en major o menor grau i així poder tenir la capacitat de percebre, interpretar textos o diferenciar-los d´altres. A més a més, per finalitzar podem dir que es tracta d´un procés complex i necessita estar regit per altres programes de literatura i així poder preparar de manera cultural i formativa a l´estudiant i així, assegurar-li un procés de comunicació segura, coherent fluida i independent, a través de la qual puga emetre judicis, opinions i diferents critiques.

                                                                                                    Sara García

Fonts bibliogràfiques:

• Recuperat de http://www.ecured.cu/Competencia_literaria el dia 15 de març de 2016
• Recuperat de http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/funcin-de-la-literatura-infantil-y-juvenil-en-la-formacin-de-la-competencia-literaria-0/html/01e1f656-82b2-11df-acc7-002185ce6064_3.html el dia 20 de Març de 2016
• Recuperat de http://www.eumed.net/libros- gratis/2011b/975/Competencia%20Literaria%20percepcion%20y%20produccion%20critica%20de%20textos.htm el dia 17 de Març de 2016 
• Recuperat de www.utp.edu.co/~lunego/LA%20COMPETENCIA%20LITERARIA.doc el dia 22 de Març de 2016

Benvinguts al nostre blog!

Som quatre estudiants de Magisteri d'Educació Primària de la Universitat de València. Hem creat aquest blog amb la finalitat de recollir tots aquells continguts rellevants de l´assignatura de Formació Literària per a Mestres , i ajudar a tots aquells interessats amb aquest temari.