CRITERIS DE SELECCIÓ D'UN LLIBRE INFANTIL. Adrián López Taveras

CRITERIS DE SELECCIÓ D'UN LLIBRE INFANTIL. Alejandro Torres

CRITERIS DE SELECCIÓ D'UN LLIBRE INFANTIL. Lidia Barrón

CRITERIS DE SELECCIÓ D´UN LLIBRE INFANTIL. SARA GARCÍA TARRASÓ

Booktrailer "El Principito"

"El Principito" és una de les lectures que més repercussió ha tingut tant per a xiquets menuts com per als adults ja que tracta temes universals com per exemple;

• · L´amor
• · L´amistat
• · El sentit de la vida
• · La natura humana

Són moltes les històries que hauràs llegit de prínceps i princeses però segurament ninguna com la de “El Principito”. Estàs preparat per descobrir l´apassionant història d´un xiquet arribat d´un asteroide? Si es així , entendràs que només es veu bé amb el cor, ja que l´essencial és invisible als ulls. 

• On descobriràs el vertader amor, la metàfora de la dona que estima, la que s´ha quedar per sempre en el seu cor, bonica perfecta i plena d´imperfeccions. Fou el temps que vas passar amb la teua rosa, la que la va fer tan important. 

• Els baobaos amb la seua referència als problemes, t´ensenyaran que deus solucionar-los abans que siguen massa complicats. Si els baobaos no s'arranquen d'arrel quan són xicotets aniran creixent cada vegada més.

• La falta de creativitat i imaginació de les persones. "Sols comprenen successos que es poden raonar". Les persones majors mai podran comprendre res per si soles i és molt avorrit per als xiquets haver de donar-los una vegada i altra vegada explicacions. 

• La rabosa , personatge medul·lar de la història que ens fa veure l'essencial però també les dificultats i costos de l'amistat. "Encara que hi haja mil.lers de persones al món quan et dediques exclusivament a conèixer a una en concret i es converteix en el teu amic, acaba sent imprescindible per a tú".

CONCLUSIÓ:

Si no t´agrada la literatura, si t´agrada, si eres un xiquet, si eres adult ix del teu món i endinsa´t en “El Principito”, un llibre tan breu com profund, tan senzill com únic. 

PRESENTACIÓ DEL PLA LECTOR I RESPOSTA A LES PREGUNTES CLAU

A continuació exposarem una breu reflexió al voltant de la matèria de Formació Literària i els conceptes més rellevants que hem tractat al llarg del curs. Generalment, ha sigut de grat trencar les barreres de l´educació tradicional i apostar per una nova forma de fer literatura.
Al vídeo mostrarem a través d´una xerrada o tertúlia al campus de la universitat, els fets més rellevants per a nosaltres tractant els diferents aspectes de les tertúlies a classe, rondalles, treball al blog...  a través de la nostra evolució del quadrimestre i hem intentat sintetitzar el que hem après amb algunes qüestions proposades unint i aportant els nostres punts de vista i coneixements al respecte.

Activitats Pla Lector. Comunitat educativa

Com ja sabreu, la legislació, des de 2011, obliga a que tots els centres educatius tinguen un pla lector a fi de fomentar la lectura a l’escola dins de l´educació literària. A continuació, es presenta una proposta resumida del pla lector composta per una sèrie d´activitats per a tota la comunitat educativa, centrades moltes vegades en la dinamització de la biblioteca, i tenint en compte tots els espais (dins i fora de l´aula) i posibilitats educatives (festivitats, dies importants…) 

Pel que fa a l’escola on ho posem en pràctica, es tracta d´un col.legi public, localitzat a Requena. Encara que es tracta d’un edifici vell, compta amb instal.lacions prou completes (pati gran, aularis de música i de informàtica, gimnàs, inclús una xicoteta però profitosa biblioteca).

Si tenim una biblioteca al nostre centre, com en aquest cas, cal, no sols cal aprofitar-la sinó millorar-la, fer que siga un element viu i quotidià. A més com la majoria de pobles, Requena te una biblioteca municipal amb la qual convé mantindre relació a fi d’enriquir la nostra biblioteca i que siguen els xiquets i les xiquetes els que isquen guanyant de la interacció entre les dos. 

Una de les activitats que proposaria per l’inici del curs, amb l’objectiu de conéixer-nos, seria la d'una tertúlia en la que tots els membres de la comunitat educativa participaren opinant sobre la lectura i la seua experiència per tal d’obrir les portes a la literatura i al món de la lectura a menuts i grans. 

És important treballar tots els generes. Per això, una bona activitat pot ser una mena de roda poètica en la que els alumnes podrien escriure poemes senzills, apariats, sobre qualsevol membre de la comunitat educativa. Així, tots els membres el dia de Sant Valentí podem llegir els poemes que han escrit que poden ser de tot tipus (d’amor, d’humor, crítics constructius, etc). 

Fora del l’escola, també es poden fer tasques, com un grup de teatre, amb el qual treballem un altre genere. La tasca d’aquest grup seria fer una representació gratuïta, però amb fi col·laboratiu, al teatre principal del poble amb la coordinació i el permís de l’ajuntament. L´objectiu seria representar una obra i que els pares,
l´equip del professorat, etc, anàrem i feren voluntàriament un xicotet donatiu per a comprar llibres. 

Seguint amb el tema de la financiació de la biblioteca i de aprendre i fomentar la lectura i totes les competències relacionades amb aquesta, crearia un llibre que recopile l’historia del col·legi (treballem la narrativa). Això vol dir, que entre tots podem fer un llibre de histories que han passat al col·legi, anècdotes, algunes ficcions, etc, per a tots. Qui vulga podrà veure les seues creacions i les de altres comprant el llibre per una quantitat mínima. 

Una altra activitat, que van fer al centre on vaig fer les practiques l’any passat, fou la següent: Un mosaic en forma de llibre composat per les fotografies d’els components de l’escola llegint acompanyat d’un eslògan que fomente la lectura (treballem generes que combinen paraula e imatge). L’eslògan pot eixir d’un concurs democràtic en el que participe tota la comunitat educativa. Una vegada terminat, podíem posar-lo a l’entrada del centre com si d’una orla de lectors es tractara. Cada sis anys, quan tots els alumnes que apareixen el primer curs hagen passat a l’institut, es faria un altre amb un altre eslògan que fomente la lectura. 

Una experiència que potser siga recomanable, son fer trobades de literatura amb altres col.legis del poble per compartir allò que cada col·legi fa, veure que coses es poden millorar, etc. La activitat tractaria de dedicar el dia que podia ser el dia del llibre a fer jocs i activitats relacionades amb la lectura i literatura. Per exemple, una gimcana poètica com la que vam fer a la setmana d’activitats complementàries. 

Tornant a l’espai de la biblioteca, trobem que els centres, per noma general, romanen tancats als pares, es com si volgueren deixar-los fora de una cosa tan important, de la que son part fonamental, la educació dels seus fills. Per això, pense que pot ser bona idea obrir el centre i obrir l’espai de la biblioteca als pares tant de forma física, permetent que vagen a l’escola amb els fills a triar llibres; com de forma virtual, creant una pàgina web especifica i secundaria a la de l’escola en la que es puguen cercar llibres, veure si ja el te algú... En aquest sentit, podríem crear una biblioteca d’estiu, on es pogueren traure un nombre determinat de llibres per alumne a fi de curs i tornar-los a setembre. Per controlar el trafic de llibres caldria fer carnets de lectors als xiquets. 

Així mateix, a principi i a final de curs, podria fer-se una jornada de donació de llibres per ampliar la biblioteca. És a dir, tot qui vulga i tinga llibres avorrits a casa, pot dur-los a la biblioteca del col·legi. A més, es pot fer un mercat local d’intercanvi de llibres entre centres i en el que puga participa tothom, on se intercanvie un llibre per altre (aquells que ja no gastem a la biblioteca o que els xiquets no lligen) o llibres per qualsevol altra cosa. 

Per finalitzar, l´últim dia del curs podem fer un lip dup amb la temàtica de la lectura. El vídeo podria començar amb la biblioteca buida, que cadascú agafara un llibre per mostrar-lo de diferents formes, i així tots mentre la càmera avança pel recorregut, terminant en una biblioteca plena de llibres.

Com a conclusió, podem dir que es molt difícil i es molt de treball dur tot açò a terme. Però poc a poc es pot fer. De fet, no hi ha millor manera de fomentar la lectura que transmetent passió i esforç des de la figura del mestre per allò que fem, en aquest cas, fomentar la lectura d’una forma prou diferent que pot traure resultats positius si es treballa com toca.

Activitats Pla Lector. Primer Cicle

Com ja sabem, un Pla de foment de la lectura és un programa que compta amb una sèrie d'actuacions que persegueixen afavorir l'interés per la lectura entre els xiquets i els xiquetes. Parteix, a mes de la consideració de la lectura com a instrument fonamental per a l'aprenentatge en tots els àrees de l'ensenyament, i també com a font d'entreteniment i plaer. Per això, a continuació, realitzaré una proposta d'activitats per a incloure en el nostre Pla Lector. Concretament, dirigides al primer cicle d'Educació Primària. 

És necessari que, abans de començar a programar o dissenyar les activitats, coneguem i analitzem el context en què estes es van a desenrotllar. Així, doncs, el col·legi en què es va a dur a terme esta proposta es troba a Anna, un poble xicotet a uns 65 km de València. L'escola compta amb una aula per curs, una acollidora biblioteca i un pati prou ampli, entre altres instal·lacions. 

És molt important planificar activitats que tinguen a veure amb la lectura que anem a fer o el tema que estiguem tractant en eixe moment. No obstant això, si el nostre propòsit és que els xiquets disfruten llegint, devem de realitzar jocs i activitats més dinàmiques. 

Així, doncs, una de les activitats que podem efectuar abans de la lectura és realitzar una "excursió" a la biblioteca. Crec que és recurs molt útil per a la poca importància que se li dóna, de fet, molts xiquets acaben la seua etapa educativa sense haver assistit a la biblioteca del col·legi. Tractarem d'explicar-los com funciona la biblioteca, com està organitzada, què podem trobar allí, etc. També ens poden dir si han assistit alguna vegada, quines sensacions tenen, etc. Una vegada explicat açò, podríem realitzar una activitat perquè indaguen i trien algun llibre que els haja cridat l'atenció i posteriorment imaginen i expliquen a la resta de companys de què pot tractar el llibre, de manera que també fomentem l'expressió. 

Quant a l'activitat que realitzaran durant la lectura i, enllaçant-la amb la visita a la biblioteca, podríem realitzar el començament d'un "diari lector" que els acompanyarà fins a l'últim curs d'Educació Primària. En el primer cicle, és necessari que el professor els vaig guiar en la lectura, ja que molts xiquets poden no comprendre-la o traure conclusions errònies. Per això, una vegada tractat un llibre en concret, que pot ser triat per mitjà d'un consens amb la classe, podrien realitzar un dibuix del que més els ha cridat l'atenció del llibre, de com s'imaginaven una certa escena i així, comparar-la amb la resta de companys. A més, per a posar-ho en conjunt, podríem realitzar un mural amb dibuixos que facen referència a la història. I també, durant la lectura és important que els xiquets tinguen un quadern per a apuntar totes aquelles expressions i paraules que no entenguen. 

Finalment, després de la lectura, podríem eixir al pati, per a estar en un entorn tranquil per a realitzar una tertúlia. De manera que cada xiquet ens compte què els ha paregut el llibre tractat, les seues sensacions, que és el que més els ha cridat l'atenció, etc. Sempre guiat pel professor, ja que al ser tan xicotets, possiblement siga la primera tertúlia que realitzen i no sàpien molt bé per on enfocar-la. Una vegada tractat, podríem realitzar una representació de les escenes més significatives, inclús, una vegada al mes, realitzar una obra teatral en la sala d'actes. I, si existira la possibilitat, també seria interessant assistir a algun teatre, o alguna experiència de compte contes. 

A més, també podem aprofitar dates significatives en el calendari per a tractar la lectura. Podem celebrar Sant Jordi a la nostra forma, és a dir, regalar o prestar a un company un llibre que els haja agradat a ells. Podem anar a la fira del llibre de València, visitar alguna de les biblioteques més importants de València, etc. És important que isquen del col·legi perquè vegen que l'activitat i l'hàbit lector es troben també fora del centre escolar. 

També seria interessant que fóra del col·legi, i al llarg d'un curs, els xiquets s'inventaren una història, la que ells volgueren. Es tractaria de realitzar el seu propi llibre, però durant el primer cicle, amb més suport de dibuixos que de text. Inclús podem aprofitar l'aniversari de grans escriptors per a comentar les seues obres més representatives i plasmar-les en un mural per mitjà de dibuixos. 

En definitiva, són moltes les activitats que podem realitzar per a tractar la lectura d'una manera diferent: Gimcanas en el pati, excursions, representacions teatrals, murales... És una de les assignatures en què més imaginació i creativitat podem emprar, la qual cosa, agrada prou als xiquets. És necessari eixir d'allò més habitual, perquè com podem apreciar, la forma en què s'impartix la literatura en els col·legis no sol agradar, així que com deia Albert Einstein "Si busques resultats distints, no faces sempre el mateix".

Lidia Barrón

Activitats Pla lector. Tercer Cicle.

En aquesta activitat anem a elaborar una proposta d’activitats que programariem en el nostre pla lector. Cal dir que el desenvolupament de lectura en els alumnes és un dels principals objectius que tenen els centres, ja que és una part fonamental de l’educació. Cada centre elabora el seu propi pla lector per aplicar-lo a les seues aules amb l’objectiu d’aconseguir les metes que s’han proposat des d’un principi, però tots els centres busquen, a través d’aqusts plans, fomentar la lectura i augmentar les habilitats dels alumnes a l’hora de llegir.

Per poder fer aquesta proposta, primer parlarem del centre on aplicariem les activitats i la situació en què es troba. L’escola on ens hem basat per elaborar les activitats és un centre públic de la localitat de Xàbia (Alacant). Aquest té dues línies d’ensenyament, una en castellà i l’altra en valencià. Cal remarcar que en la línia castellana hi ha una presencia notable d’alumnes immigrants, procedents de països del nord d’Àfrica i d’Anglaterra majoritàriament, a més d’algun alumne amb integració tardana. La ràtio d’aquestes classes es de 24 alumnes per classe aproximadament. Aquesta escola compta amb una biblioteca que té nombrosos llibres i que s’actualitza cada curs, dos patis (un gran amb pista d’atletisme, i un petit amb un camp de bàsquet), i un saló d’actes (on solen realitzar-se conferencies i activitats de classe).

Els objectius que prioritzem en la realització d’aquesta proposta son:

- Expressar-se oralment de forma adequada, tenint en compte les característiques de les diferents situacions de comunicació.
- Millorar la destresa en la lectura de textos de tot tipus.
- Augmentar la capacitat creativa del lector.

D’altra banda, per poder avaluar als alumnes, pensem que no s’hauria de fer proves objectives com un examen estàndard o unes activitats que sols tenen un resultat possible. Tot docent hauria de buscar que els seus alumnes puguen reflexionar a través de les lectures, i no sols llegir el que posa i aprendre detalls (que és el que sol eixir als exàmens). Per tant, per poder avaluar als xiquets de forma correcta, seria més convenient manar-los algunes activitats que conviden al lector a reflexionar sobre la lectura, ja que d’aquesta manera anirà més enllà del que posa als llibres. A més, després es poden dur a terme una sèrie d’activitats a l’aula per treballar el llibre i que els alumnes comprenguen millor els continguts, a través d’interaccions entre ells. En resum, dir que hi ha diferents maneres d’avaluar als alumnes, a pesar de que la majoria de mestres sempre usen les mateixes. A continuació, anem a proposar les activitats que hem proposat per a una classe del tercer cicle de primària:

En primer lloc, abans de que els alumnes realitzen la lectura, els portaria a la biblioteca per què pogueren veure la quantitat de llibres que hi ha, i poder elegir aquell que pense cadascú que puga resultar-li més interessant, ja que quan algú llig un llibre que no li agrada no posa interés per aprendre i reflexionar sobre aquest. Una vegada els alumnes hagen observat els llibres que es troben en l’apartat del tercer cicle (ja que la biblioteca té els llibres ordenats per edats), farem una posada en comú on cadascú dirà el llibre que ha escollit i els seus motius. Amb aquesta tasca es busca que els alumnes siguen autònoms i busquen ell llibre que més s’adapte a ells, no elegir aquell que t’obliguen o han agafat els seus amics. A més, pensem que a través d’aquesta activitat els alumnes podran posar més interés en la lectura del llibre, ja que l’han escollit en funció dels seus gustos.

Quant a l’activitat durant la lectura, ha d’estar més enfocada a l’observació de la comprensió del llibre per part de l’alumne i la seua capacitat d’imaginació. Una activitat que proposaria seria la de que els alumnes conten les idees principals del que han llegit, com s’imaginen als personatges principals i l’escena, i com pensen que acabarà la història. D’aquesta manera podrem observar si l’alumne es troba concentrat en la lectura o està passant fulles sense saber el que es diu, i també saber la seua capacitat creativa, gràcies a la informació que expose l’alumne.

Una vegada acabada la lectura, pensem que seria interessant realitzar una tertúlia dialògica, on cada alumne parle un poc del seu llibre, començant amb un resum, i després parlant d’aquells aspectes que li hagen resultat interessants per a comentar. D’aquesta manera, els alumnes poden tindre referencies de cada llibre, i poden estar interessats en llegir altres llibres de forma voluntària. A més, si hi ha dues o més persones que han llegit el mateix llibre, poden comentar diferents aspectes de la lectura i interaccionar entre ells.

Pel que fa a les activitats que proposaria per a fora de l’aula amb una freqüència setmanal, seria la de seleccionar entre els alumnes un llibre, i llegir una hora a la setmana a l’aire lliure, ja que d’aquesta manera pots escoltar de fons el soroll dels pardals i les bufades del vent, que et transmeten tranquil·litat. Quan jo anava a quart de primària vam realitzar aquesta activitat, on cada alumne llegia un fragment de la historia, i tots els alumnes estàvem interessats en saber el que anava ocorrent en la història. Per tant, pensem que amb aquesta activitat, els alumnes estaran més atents a la lectura i tal vegada puguen practicar aquesta activitat al jardí de les seues cases. Com a activitat fora de l’aula de data concreta, he pensat seleccionar el dia de Sant Jordi (23 d’Abril), aprofitant que és el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor. L’activitat que proposaríem per a realitzar aquest dia seria que els alumnes hagen d’escollir un llibre que regalarien a una persona que estimen, justificant la selecció amb els motius que tinguen.

Per últim, proposaria dues activitats per a dur a terme fora de l’escola. En primer lloc, com a activitat en una data concreta, realitzaria una excursió al Jardí dels Vivers de València a la Fira del Llibre (a finals d’Abril), amb l’objectiu de que els alumnes puguen veure diferents xerrades, conferencies, presentacions de llibres, i veure llibres que tal vegada els puguen agradar. D’altra banda, com a activitat recurrent, realitzaria una activitat quinzenal que consistira en anar al bosc a llegir una lectura, per fomentar les classes a l’aire lliure.

Activitats Pla Lector. Segon Cicle

Com tots sabem, incitar a la lectura és un dels principals objectius de la comunitat educativa. A hores d´ara, cada escola té un pla de foment diferent a la resta però tots comparteixen els mateixos propòsits. No obstant això, el disseny d´un pla de foment de la lectura ha de ser fonamental per crear un hàbit als alumnes de la lectura, i a més fer una bona programació de l´educació literària per a dur-ho a terme en les aules amb la introducció de lectures, activitats...

Per aquest mateix motiu, proposaré una sèrie d´activitats per als alumnes del segon cicle de primària tenint en compte tot el que es podria fer tant dins com fora de l´aula, eixides o excursions, aprofitar dates conmemoratives per realitzar diferents tasques innovadores i trencar amb les barreres de l´educació tradicional.

En primer lloc, el centre amb el que vaig a dirigir-me es tracta d´un col.legi relativament menut, localitzat al poble de Daimús i situat als afores de la ciutat. És una institució que compta amb grans instal.lacions com el pati, aul.lari de música i gimnàs però no té una gran ferramenta indispensable que ens proporciona gran bagatge cultural, la biblioteca. El centre disposa de gran quantitat d´alumnat ja que és públic i acull a gent amb tot tipus de necessitats però especialment a gent resident a la població.

Com que el col.legi no compta amb un espai bibliotecari, abans d´imposar un llibre com ho farien la majoria dels professors, es podria fer una eixida a la biblioteca municipal de Gandia amb l´objectiu que els xiquets visitaren les diferents seccions infantil i de primària i els explicaren una mica el funcionament d´aquest entorn amb l´objectiu de potenciar i fomentar la lectura als joves. No obstant això, m´agradaria proposar com feia jo quan era xicoteta, que es sentaren amb grups de 5 persones i sel´s donara com a mínim 10 paraules per formular un conte deixant volar la creativitat i imaginació amb el respecte i col.laboració de la resta de companys. Així mateix, que després isquera el portaveu de cada respectiu grup i llegira el seu microrelat en veu alta amb l´objectiu de mostrar les habilitats lingüístiques i literàries a la resta de companys de classe. Al finalitzar aquesta visita guiada, es deixaria en un estant de la biblioteca, una gran diversitat de llibres adaptats a l´edat dels xiquets perquè ells mateixa foren capaços d´elegir el que més es cridara l´atenció pel títol o fins i tot per les imatges o il.lustracions de la tapa per poder treballar-lo en casa o a classe. 

En definitiva, mostrar-los que la recerca dels llibres pot arribar a ser una tasca molt divertida, gratüita i a la nostra disposició, i que, a més, fa desenvolupar moltes habilitats.

Seguidament, una de les diferents activitats que proposaria durant la lectura del llibre escollit seria que els xiquets cada dilluns només entrar a classe resumirà el capítol llegit i després fora capaç ell mateixa de seguir el conte sense tenir el compte el fil conductor del llibre, és a dir, deixar-se dur per la seua imaginació sobre el què ocorrerà, o que li passa a aquest personatge amb l´objectiu de poder avaluar al xiquet escrivint, expressant-se amb el seu vocabulari i poder saber si acaba d´entendre el que ha llegit per ell soles. Com em feien a mí, els manaria que anotaren a una llibreta totes les paraules desconegudes per a ells per ampliar el seu ventall de coneixements i a més aprendre a usar i buscar les paraules al diccionari, ferramenta que cada vegada està més en desús. No obstant això, podrien dibuixar en un sol full el que els ha aportat eixe capítol amb els personatges, objectes etc...segons la lectura triada.

Per finalitzar el progrès de la lectura dels alumnes es podria fer una eixida a la natura, com per exemple anar a la muntanya o fins i tot a un jardí on els alumnes estigueren sentats en cercle i el professor els ensenyara a respectar els torns de paraula quan un determinat company anara a contar la seua història o mena de resum del conte llegit. Així mateix, els xiquets podrien compartir les diferents opinions dels contes i incitar-se entre uns i altres a llegir. No obstant això, la mestra ha de ser una guia en el xiquet i ajudar-lo a expressar-se mitjançant la intervenció de preguntes relacionades amb el conte prèviament llegit per ella. Exemple: Per què t´ha agradat este conte? Per què l´has llegit? És interessant el que ocorre durant la evolució de la història?...entre altres.

A més a més, fora de les aules es poden fer gran quantitat de tasques, entre elles per exemple la que hem anomenat anteriorment. Podriem proposar que una vegada al mes es fera una representació al saló d´actes del col.legi amb l´objectiu de dramatitzar en veu alta una obra elegida per tota la classe en conjunt així com posar-se en el lloc dels personatges per poder donar-li major dramatització amb la diferent indumentària, objectes i que els pares pogueren accedir a veure l´obra realitzada pels seus fills amb l´ajuda de l´equip del professorat.

També, es podria proposar amb motiu del dia del Llibre (23 d´Abril) fer un conte entre tots els alumnes, és a dir, fer en un full un microrelat cadascun dels xiquets i després unir totes les històries de manera que quan s´acabe el dia puguen tenir el seu llibre de contes a classe i llegir-lo quan els abellisca. Així mateix, podran sentir-se satisfets de cadascuna de les seues creacions i presentar-se al concurs literari que organitza el poble de Daimús i competir amb altres col.legis i compartir la resta de contes amb un públic ample i determinat, la qual cosa fa que no només es quede a l´aula o a            l´escola, sinó que els microrelats es donen a conèixer.

Per finalitzar, com cada any aprofitar que és l´ultim dia del curs per celebrar i commemorar “Santa Paula” patrona del col.legi per fer jocs literaris com “L´illa del tresor” on els xiquets a través de pistes, poemes, versos i frases prosòdiques puguen trobar el definitiu tresor: un llibre magnífic. Açò els servirà per posar a prova els seus coneixements i poder desenvolupar les seues habilitats creatives, la potenciació del treball en equip i a més passar a ser una activitat lúdica i molt divertida. Com tots sabem, aquest joc deu ser adaptat a l´edat dels xiquets. Posteriorment, com que tots no tindran el premi per haver guanyat es proposarà als alumnes fer un marcapàgines on puguen escriure una frase per incentivar la lectura al col.legi on després serà penjat al mural del col.legi totes les seues obres creatives.

Sara García

LLEGIR PER A CRÉIXER I POEMANIA

Llegir per a créixer és una obra molt útil no sols per a mestres o pares, sinó per a tot aquell que no tinga el profitós hàbit de la lectura o no sapia com transmetre allò que a ell no el van transmetre. Aquest breu llibre esta ple de, en la meua opinió, bons consells i explicacions teòriques en un llenguatge estàndard que tothom pot entendre. Més concretament, el llibre parla de la importància de la lectura, els seus beneficis, que fer i com fer que els xiquets i les xiquetes llisquen, els llocs on podem trobar llibres, com cercar l’adequat segons l’edat del destinatari, etc.

Algunes coses que criden l’atenció del llibre són que potser es contradiga una mica al dir que no cal insistir massa al xiquet ni obligar-los a llegir i el llibre o faça, però es una cosa normativa, ja que el llibre és per això, per fomentar la lectura. Destacaria la part en que parla de com despertar la lectura a l’escola i que dona molta importància a la figura del mestre:

“Mai -<<mai de mai>>, com diria l’escriptor Joan F. Mira- agrairem prou al professorat la dura faena”. Quantes vegades hem sentit allò de <<a mi m’agrada tal o qual cosa perquè vaig tindre un mestre que m’en va contagiar>>? Els educadors han de ser conscients d’això i fer un esforç extra per aconseguir que els menuts estimen els llibres”.

Encara que el llibre quasi en la seua totalitat esta dedicat als pares, moltes de les idees o consells que dona es poden enfocar des de un punt de vista didàctic o pedagògic. Per exemple:

“Educar a un fill (en aquest cas a un alumne) significa acompanyar-lo per la vida, compartir temps amb ell, guiar els seus passos i tractar de marcar-li el Camí correcte. I això, com hem dit, no s’aconsegueix amb prohibicions. <<Fins que no t’acabes la novel·la, no hi ha tele ni Internet.>> <<Ja està bé de jugar a la consola i pasa’t a llegir!>> Ordres ideals perquè odien els llibres. La lectura ha de ser una alternativa més d’oci, no un substitut detestable”.

Aquest fragment, esta molt relacionat amb el segon principi per a que els menuts odien la literatura segons el decàleg, que en la meua opinió és el més important, la obligació i la imposició, que sumades amb els deures (resums, activitats, etc) associats a les lectures acaben per quitar la màgia de la experiència de llegir. Cal donar un marge d’autonomia per a triar i llegir i no ofegar-los amb moltes preguntes.

Abans de concloure, pense que el llibre esta molt bé i és recomanable sobre tot per a aquell pares que no les agrada llegir o inclús per aquells que estén massa obsessionats com que el seu fill llisca. Un punt a favor que m’ha cridat l’atenció ha sigut la recomanació de pagines web o de pautes per ampliar coneixements sobre la LIJ i la tria de llibres.

En conclusió, en relació amb el que diu el llibre, pense que primerament, al menys en el meu cas, el canvi ha de produir-se en un mateix. És a dir, si la persona que ha de transmetre una idea determinada no la comparteix, de segur que no ho farà bé. Si jo no m’estime els llibres ni la lectura difícilment els meus alumnes ho faran per això el nostre paper i la nostra influencia es molt important. En la meua opinió, i com també diu el llibre, pense que compartir una afició es una forma molt bona de acostar-se més als fills o als alumnes i llegir pot ser una més. Per això, una solució prou valida per a substituir els deures i els resums que els alumnes de qualsevol nivell estem acostumats a fer són les tertúlies. Una experiència molt més enriquidora en la qual treballem per la millora de l’expressió oral, cosa que a menut oblidem, escoltar, la perduda de vergonya, el contrast d’idees, extracció de conclusions, reflexió, etc.

Per la seua part, Poemania és una lectura que destaca la importància de la oralitat i la tradició oral una cosa que es perd, que ha estat oblidada, jo per exemple no recorde llegir poesia a l’escola. Pense que sols tractar-se i treballar-se més en secundaria. Es veritat que es un repte, per que requereix mes competències, sensibilitat, etc que altres tipus de lectura. Per això, convé que es treballe en la Educació Primària. Cal que interioritzem que es un genere com els altres amb les seues peculiaritats però amb el qual també es poden treballar moltes competències llinguistiques. Un clar exemple del que es pot fer mitjançant la poesia son la quantitat d’activitats creatives que s’exposen al llibre. Per exemple “versos molt sentits” 22. i “circuit poètic” 24. Estes activitats a vegades son una mica repetitives però fomenten l’autonomia i treball en equip. A banda, no cal tindre molts recursos per fer-les i els recursos que s’utilitzen son prou senzills.

Quant a les propostes, podem dir que estan ben explicades, son breus, segueixen una mateixa estructura clara (objectius, nivell educatiu i descripció). En definitiva, es tracta d’un bon manual per a un mestre encara que caldria concretar més el nivell educatiu de algunes activitats i revisar el nivell educatiu d’altres (la majoria per a primària) però les activitats son flexibles i les poden adaptar, inclús per a l’aplicació a casa.

També parla de la necessitat de contar amb un entorn adequat i la importància del mestre, per que moltes vegades els pares no tenen coneixements o no es preocupen massa per l’ensenyament del xiquet. Una altra qüestió és la distribució del llibre, que en la meua opinió, és correcta per que li dona més pes a llegir i escriure que a memoritzar i a la part de dramatització que pot ser una bona forma de apropar als xiquets al món de la poesia.

Pel que fa a la part memorística, personalment la llevaría, perque encara que canvia la forma d’aprendre, el objectiu es el mateix, i pense que això no val de res. Està bé saber sobre els poemes però no pense que siga necessari memoritzar-los.

LLEGIR PER A CRÉIXER I POEMANIA

Els llibres que he escollit d’educació literària han sigut “Llegir per a créixer” i “Poemania”. Cal dir que a l’hora de seleccionar els llibres que anava a llegir-me, vaig elegir aquests dos perquè vaig llegir algunes valoracions on la gent els recomanava i deien que a través d’aquestes lectures podries aprendre una sèrie d’eines i activitats que es poden aplicar a l’aula. Per tant, des d’un principi els vaig escollir per les referencies agradables que he llegit i per l’ús que puc fer dels continguts a l’aula com a futur docent. Els dos llibres tenen un títol acertat, ja que sense llegir-lo ja tens una idea sobre el que tractarà.

En primer lloc, vaig a comentar el llibre “Llegir per a créixer”, que és una espècie de guia per què els pares puguen fomentar l’hàbit lector als seus familiars (encara que també serveix per aplicar-ho a l’aula) sense incidir en un tipus de llibres en especial, a través d’activitats entretingudes o representacions de les lectures, entre altres metodologies. A més, es mostra el que s’ha de fer i el que no a l’hora de realitzar aquestes activitats per fomentar la lectura. Cal remarcar que aquest llibre s’ha escrit per poder posar solució a un problema present en la nostra societat de forma acusada com és el desinterés per la lectura. Des del moment inicial de la lectura, ja ens fa entendre l’autor que la lectura ha sigut una activitat que sempre ha estat present a l’educació de forma obligatòria, i aquest fet ha causat el la falta de ganes i la poca passió que tenen les persones per llegir llibres. Amb aquesta lectura m’he sentit molt identificat, ja que durant tota la meua escolarització, llevat alguna excepció, sempre m’han fet llegir uns llibres concrets sense donar-me la opció de poder llegir un altre. Al no donar-me llibertat per llegir allò que trobava interessant, he acabat sense llegir llibres més enllà dels que m’han obligat. Però després d’haver llegit aquest llibre, he pogut obrir els ulls i adonar-me que amb la lectura s’augmenta el coneixement de la persona, la capacitat de comprensió, fomenta la imaginació i la creativitat, etc.

En la meua opinió, i compartint el que defensa l’autor, la lectura no hauria d’estar imposada, perquè el fet d’obligar a algú a llegir alguna cosa que no li agrada, origina un desencant amb aquesta activitat. Pense que és més correcte mostrar un ventall de llibres amb una xicoteta sinopsis de cadascun, per què siga l’alumne qui puga elegir aquells que li resulten més interessants, i gaudisca de l’obra. D’aquesta manera, el xiquet serà qui pose interés en la recerca de llibres per llegir quan tinga temps lliure allò que li agrade. També pense que s’haurien de fer altres tipus d’avaluacions de les lectures que es realitzen dins del sistema educatiu, ja que actualment solen fer-se exàmens on es pregunta per detalls de la lectura, en compte de fer reflexionar als lectors. El fet de preguntar coses concretes, obliga als alumnes a llegir el llibre com si foren els continguts d’una materia, sense desenvolupar la creativitat i la imaginació. Com a futurs docents, pense que en les lectures s’hauria de fer altres tipus d’avaluacions, com per exemple les tertúlies que fem a classe, ja que permeten reflexionar sobre el que es diu en les lectures, comentar aspectes rellevants, i poder fer una posada en comú per part de tots.

Per acabar amb aquest llibre, dir que m’ha resultat molt interessant llegir-lo, perquè es parla d’un tema que he viscut jo, al igual que la majoria, i es pot observar en la majoria de les persones, i pense que eixa mentalitat que tenim de no llegir hem de canviar-la cara el futur, i els docents tenen un paper fonamental en aquest procés de canvi per afavorir la lectura.

Quan al altre llibre, en primer lloc cal dir que és una lectura de consells i activitats pedagògiques de tot tipus, encarada cap als alumnes. Amb aquests exemples d’activitats, es busca que el mestre prenga consciencia de que els xiquets s’interessen més pels temes si els ho mostren d’una forma agradable i amena. Per tant, si el professor es basa en algunes de les activitats que es plantejen, de segur que els alumnes es trobaran més interessats per la lectura de poemes en aquest cas. Per tant, aquest llibre es troba més enfocat per a professors, ja que poden fer-li un gran ús dels continguts aplicant-los a l’aula o a casa, ja que incorpora exemples que es poden dur a terme en qualsevol lloc. A diferència de l’anterior llibre, “Poemania” es centra sols en fomentar la poesia als xiquets, ja que és un gènere que hauria d’estar present amb la mateixa rellevància que altres generes com el narratiu (que és el que sol treballar-se més a l’aula). Totes aquelles activitats que es proposen en aquest llibre pareixen ser agradables per als xiquets, i permeten fomentar el treball en equip i l’aprenentatge recíproc, és a dir, que interaccionen entre ells per aprendre.

D’altra banda, m’agradaria comentar que la poesia és un gènere molt important, ja que permet desenvolupar habilitats com per exemple la creativitat, la ironia, utilitzar figures literàries, aprendre les diferents construccions de rimes, etc. A més, a través d’aquesta es pot jugar amb les paraules utilitzant figures literàries, i amb això crear un missatge ocult, on permet als lectors que desenvolupen la seua creativitat per arribar al significat del missatge. És a dir, amb la poesia es pot anar més enllà el que es diu en el text.

Com a conclusió d’aquest llibre, dir que la poesia s’ha de treballar per fer-la més present en l’escola, i no dedicar-se sols a fer que els alumnes reciten de memòria els poemes, sinó que els comprenguen, perquè moltes vegades tenen un sentit ocult que pot canviar completament allò que a primera vista sembla que transmet el poema.

LLEGIR PER A CRÉIXER I POEMANIA

Per iniciar aquesta reflexió m´agradaria començar amb el per què d´aquestes lectures i poc a poc anar endinsant-me amb cadascuna d´elles i les seues respectives aportacions.

A grans trets, la meua elecció per aquestes lectures no va ser ni més ni menys que per l´atracció dels títols i perquè durant l´estada a l institut vaig sentir als mestres anomenar sobre aquests llibres, i , de fet, ens el van recomanar per als que volguérem estudiar o endinsar-nos cap al món de la educació.

En primer lloc, començaré per el de Llegir per a Créixer. Aquesta lectura en concret, m´ha sigut de grat llegir-la ja que he après moltes coses amb ella, entre elles els beneficis que aporta llegir com per exemple, donar-nos la capacitat d´adquirir nous coneixements, millorar i perfeccionar el nostre vocabulari, gramàtica i a més a més mostrar-nos com a futurs docents com d´important és fomentar la lectura des del punt de vista del mestre i dels pares.

Des del moment zero que he agafat el llibre, m´he sentit molt identificada ja que sempre he sigut una persona a la que no li ha apassionat llegit i sempre ho he fet més per obligació del col·legi i per avaluació que per altra cosa, però ara sé i comprenc el factor tan important que suposa en les nostre vides la lectura ja que enriqueix de coneixement d´una persona i a més a més, la fa més crítica.

I és que, com bé hem comentat a classe la lectura no deuria ser imposada. Això deuria està clar des del principi, deuríem oblidar- nos de les obligacions i començar a llegir el que ens agrada sols pel propi plaer de la persona, per curiositat pròpia o perquè ens incita un determinat interès o desig. A més, si estimulem el desig per llegir estem fomentant al mateix temps la imaginació i creativitat i formant nosaltres mateixa la nostra història en el cap.

Baix el meu punt de vista, pense que exigir un “llig” no tindrà mai cap finalitat ni resultat positiu. En canvi, recomanar amb passió sentida una obra adequada a l´edat, o fins i tot, fer sucumbir els desitjos dels alumnes farà que es senten millor i que sobretot gaudisquen de l´obra a mesura que van avançant en el llibre. Generalment, seria convenient trobar un moment de tranquil·litat a casa, ja sabem que ens costa però hem d´intentar-ho i sobretot agafar un llibre per submergir-nos en un altre món i fins i tot arribar a sentir-nos els propis protagonistes (tant cavallers, princeses com herois) i així també , fer que expressem els nostres sentiments quan tenim por o fins i tot quan la intriga ens té atrapats.

Per finalitzar amb aquest m´agradaria fer meua la cita de l´autor ja que en sembla bastant interessant com a consell tant per als pares com per als futurs docents:

“Si aconseguim transmetre als nostres fills la passió lectora, els estarem deixant en herència un univers infinit de sensacions i coneixement, i obrint-los portes a un futur més ric, autònom i ple d’oportunitats.”

No he d´acabar aquesta reflexió sense parlar de l´altra guia de poesia, ja que guarda un vincle prou fort amb l´altre llibre però que generalment es diferencien. Un pels consells que dóna i l´altre per la sèrie d´activitats pedagògiques que empra perquè els xiquets gaudisquen de la poesia a les aules.

Segons el meu punt de vista el llibre de Poemania naix amb la il·lusió de compartir experiències pedagògiques molt gratificants realitzades amb gran quantitat de xiquets de diferents edats (dels 4-15 anys) amb molts tallers, cursos, activitats…Pense que està molt ben enfocat per al professorat ja que sempre ha sigut el docent el que ha manifestat la necessitat de tenir al seu abast els mitjos adients i una relació d´activitats lúdiques per a incorporar la poesia a les aules, ja que no son activitats habituals.Açò permet que els docents després de participar en cadascun dels tallers de lectura i escriptura visquen l´experiència de posar-se en la pell dels xiquets i de poder compaginar el plaer amb l´aprenentatge. Quan descobreixen les seues pròpies capacitats expressives es troben més motivats per a encetar l´aventura de transformar-se en cresols pedagògics més dinamitzadors i més creatius.No obstant això, moltes vegades els pares senten la necessitat de disposar de materials útils per al treball de la poesia en família, ja que moltes d´elles es poden dur a la pràctica a casa. El fet de compartir moments lúdics, jugant amb les paraules, reforçarà els vincles afectius entre tots els membres.

Cadascuna de les estratègies que es plantegen contribueixen a crear un ambient de treball agradable i contagien les ganes de transgredir les barreres del llenguatge i així enriquir l´expressió i comprensió verbal ajudant a descobrir les enormes possibilitats de treball en equip i en definitiva, fer mes estimulant i feliç la manera d´aprendre. En aquests casos és de vital importància destacar el treball cooperatiu per grups amb un ensenyament recíproc i al mateix temps divertit i molt educatiu.

Com bé sabem, un dels records més emotius que tenim tots de la infància són la quantitat de versos que hem après al llarg de la nostra historia de memòria i que formen part del nostre bagatge literari.

En la meua opinió, és essencial anomenar que la memòria és la principal capacitat Intel·lectual que cal potenciar des de ben menuts així com la sensibilitat i el gust per les paraules boniques i melancòliques, per expressar emocions, desitjos…Açò és un recurs Excel·lent per millorar la competència literària i també la qualitat humana de les persones.Recitar un poema, en definitiva, suposa transmetre emocions i sentiments que ens ha transmès i això fa generalment que desperten les emocions de les persones que l’escolten. Per últim, he de dir que aquest llibre conté gran quantitat d´activitats per treballar la poesia en classe i que des de ben menuts els xiquets i xiquetes gaudeixen amb la musicalitat, ritme i jocs de les paraules però al llarg de la seua vida deixen a banda la poesia i no la lliguen.


A tall de cloenda, l´objectiu d´aquest és proporcionar les diferents estratègies i recursos per a incitar als pares i docents a seguir jugant amb les paraules. En definitiva, ens incita a transitar a tots pel increïble món de la poesia amb lectures amb veu alta, amb didàctiques de jocs molt divertits i fins i tot jocs de memorització amb activitats per escriure i recrear poemes amb propostes de dramatització.


En conclusió , dues guies molt útils que animen a posar en pràctica els nostres coneixements a les nostres aules com a futurs docents.

Sara García

Rondalla "Les Animetes" d´Enric Valor

Rondalla ve, rondalla va, si no és mentida veritat serà que hi havia una vegada una família formada per una xica fadrina anomenada Marieta i la seua àvia Casilda que vivien a La Biar.Marieta vivia amb la seua àvia perquè havia perdut els seus pares essent ben petita. Sempre havia sigut una xiqueta molt molt consentida.

Un dia estava amb les seues amb amigues xarrant a la font del poble va aparèixer un cavaller muntat a un cavall fortament guarnit, un jove foraster conegut per aquella zona com el cavaller de Muntalt.

Mentre omplia un cànter a la font per a la seua avia es quedà bocabadada veient-lo i observant-lo. a Atreta per la seua bellesa, li va oferir aigua i aquest va acceptar amb gran simpatia. Si vol beure en canter, i ell li va contestar: ja ho crec simpàtica fadrina!

Aquella nit la Marieta no va poder dormir en tota la nit somiant amb Albert. Passada una estona l´àvia Casilda va entrar a la cambra enfadada perquè la seua neta no li havia contat el que li passava. No està gens bé que no m´hages dit el que et passa. La marieta es va fer roja i aquesta li va dir: Pels teus ulls sé el que vols. I ella li va respondre: No sé si vull al cavaller de Muntalt però no puc passar cap dia sense anar a veure´l a la font. Aquesta li va aconsellar que no anés a la font perquè de segur que si Albert l´estimava acudiria a casa a per ella presentant-se com el Cavaller de Muntalt.

Unes setmanes després Albert acabà presentant-se a casa de Calsilda acompanyat d´un veí i posteriorment li demanà la mà a Marieta “Demane matrimoni a la teua nét i espere i crec que l´heu ensenyada a guisar, filar, teixir brodar molt bé, sé que l´has fet una vertadera dona de sa casa".. L`àvia Casilda el va rebre amb gratitud i li va respondre que sí, que ja era tota una dona i que s´encarregaria ella mateixa de preparar-li i cosir-li la camisa del seu casament.

Com era costum en aquella zona , la núvia havia de regalar-li al promès la camisa del dia del casament i a més aquesta havia d´estar filada i teixida a mà amb la finalitat de seguir amb la tradició i els costums d´aquelles terres. Cal destacar que Marieta no sabia guisar perquè havia sigut criada per la seua àvia i de fet, de teixir i cosir no sabia fer ni un mos. En aquest cas, com Albert volia seguir els costums li va dir que no es casaria amb ella si no ho realitzava per ella mateixa. Casilda de seguida es posà trista pel simple fet d’haver-la consentit massa : "Ay neteta meua, tota la culpa la tinc jo, però com t´havia d´ensenyar a fer-ho si t´estropejaria eixes manetes!!"..durant tota la seua vida i encara es va penedir més d´haver-ho fet perquè sabia que si Marieta no ho cosia per ella mateixa podia perdre a l´home de la seua vida.

Casilda va tornar a la seua habitació i es posà a parlar al quadre de les “Animetes” que tenia penjat penedint-se de què la seua neta no havia après a fer res per la seua culpa. El quadre li va contestar aquestes paraules dient que deixara damunt la taula les madeixes de lli i que dos dies abans de la boda es despertaria amb la feina feta. La condició era de què no li diguera res a ningú. La neta estava molt preocupada per la tasca encomanada però la seua àvia li va dir que no devia preocupar-se perquè eixe dia ho tindria tot apunt. D´altra banda, Casilda estava preocupada del que passaria quan Muntalt s´assabentara de què Marieta no sabia fer res i que tot havia sigut fruit d´un engany.

Uns dies més avant al alçar-se Casilda es va trobar la camisa preciosa amb rics brodats el dia més assenyalat per a Marieta i passades unes hores Albert es va endur la camisa amb gran satisfacció per complir la famosa tradició.

Durant la cerimònia van sentir trucar la porta i Casilda va obrir a les 3 Animetes (La Geperuda que el nas li tocava quasi el terra, la dels ulls afonats i rojos i la que tenia un braç més llarg que l´altre). Ningú les coneixia però el nuvi i els familiars pensaven que eren convidats de la núvia i a la inversa. L´Albert va acabar preguntant-li a una velleta perquè tenia un braç més llarg que l´altre i aquesta li va respondre que era de filar. A més, Albert va aprofitar per dir-li a Marieta que no tornara a filar en la seua vida. Després, va preguntar a les altres àvies perquè tenien els ulls rojos i perquè era geperuda i aquestes van contestar que era de cosir i brodar respectivament. Marieta va acabar dient- li que mai cosiria ni filaria malgrat “la seua passió per cosir” de manera irònica.

I això és tan veritat com que el conte s'ha acabat.

Sara García i Alex Torres

Rondalla "La Rabosa i El Corb" d'Enric Valor

Fa molt de temps, quan les persones callaven i els animals parlaven. Un Diumenge de Glòria, anava una rabosa pensativa pels carrers d'Anna. Com era Pasqua i en aquell poble feien unes mones ben bones, la Rabosa va decidir anar al forn de Pepi a per una.

Aquesta va anar caminant a pas lleuger, pensant en les seues coses i, quan va arribar al forn de Pepi, es va trobar amb la sorpresa de que ja no quedava cap mona de Pasqua, així que va eixir molt trista i se’n va anar caminant a la Puntanna per a estar apartada de la societat i així reflexionar, ja que pujar allí sempre li tranquil∙litzava. Quan va arribar al cim d'aquesta muntanya, es va quedar observant les meravelloses vistes que oferia. Però de sobte, va escoltar un so intens en un arbre, es va acostar per a veure de què es tractava i va veure que era un Corb que disfrutava amb deliri el moviment de les pasqües. 

El Corb, quan la va veure li va preguntar:

- Rabosa, què fas ací? es pot saber on vas?

La Rabosa, que no esperava que el Corb l'haguera vist, sense voler descobrir els seus propòsits, digué: 

- Em deixava dur per les meues cabòries. 

Aleshores, el Corb, que s'havia llançat des del cim i s'havia col∙locat a pocs metres de la Rabosa, continuà la conversa amb gran intuïció: 

- Doncs, jo no sé qué pensaves tu, però jo, que veia els pasqüers i les pasqüeres carregats amb les cistelles plenes de menjar, estava pensant com participar d'un d'aquells bons berenars -­explicava el Corb al mateix temps que la Rabosa l’escoltava amb atenció-. Si vols venir amb mi, sé com podem aconseguir el berenar.

- D'acord, em pareix perfecte perqué al forn ja no quedava cap per a berenar! -Va contestar ràpidament i alegre la Rabosa-. 

En això, el Corb li digué que el seguira i que pel camí li exposaria el pla. Així que se’n van anar de camí a Requena i la Rabosa el seguia corrent. 

El Corb portava un vol rasant, i així, a pocs metres del sòl, li explicà com pensava que aconseguirien berenar. A la Rabosa li agradà tant el pla del Corb, que la boca se li feia aigua i amb la llengua es llepava el musell. 

En arribar a Requena, el Corb albirà des de l’aire una colla de pasqüers i pasqüeres que jugaven al parc de l’hospital a volar la milotxa i, al​ costat d'ells, havien unes cistelles que prometien estar farcides de menjar, sobre tot de botifarres. 

Féu un gest i la Rabosa entengué el lloc on havia de situar­se. Quan la Rabosa estava ben amagada, a prop de les cistelles, el Corb s'acostà a la milotxa més propera i la giravoltà. El xiquet que l’envolava s'espantà perquè l’au començà a grallar­-li i a colpejar­-la. En això, les colles dels voltants, i també, els propietaris de les cistelles, deixaren el joc i es centraren en la lluita entre la milotxa i el corb.

En aquell mateix moment, la Rabosa s'acostà a una de les cistelles, agafà un rastre de llonganisses de Pasqua i tot tipus d’embotits i marxà corrent. El Corb, en veure­ allò, alçà el vol i se'n va anar a cercar la Rabosa per repartir­-se el berenar. No la va trobar perquè la Rabosa havia desaparegut com un esperit i s’havia amagat a les coves de la villa. 

El Corb, considerava que la Rabosa l’havia traït, perquè el pla era seu, ell havia fet la feina més arriscada i el berenar se l’havia menjat tot ella. La Rabosa, per la seua part, no li donava importància al fet i considerava que ella havia seguit sempre les indicacions del Corb i que mai no havien parlat de repartir­-se'l. Així, la Rabosa oblidà el fet, mentres que el Corb no feia més que donar­-li voltes a la malifeta, fins que decidí venjar-­se.

No passà massa temps quan el Corb va veure a la Rabosa i la va saludar com si res no haguera passat:

- Rabosa, es pot saber on vas?

Aleshores, la Rabosa, interessada, li contestà: 

- A cap lloc, Corb. Que tu tens alguna idea? 

- Dona, jo em disposava a anar­me'n al pico del tejo a menjar coquetes amb mel. Qué vols vindre? ­-li digué el Corb posant­-se a pocs metres d'ella-.

- És clar que hi vaig! 

S'afanyà a contestar la Rabosa, fent-se-li la boca aigua només d'imaginar‑se les coquetes amb mel.

- Doncs, si vols vindre, puja al meu llom -­li proposà el Corb-. 

Dit això, la Rabosa pujà dalt del Corb i se'n anaren. Quan ja volaven molt amunt, el Corb li preguntà a la Rabosa: 

- Te'n recordes que me deixares sense berenar un dia de Pasqua?

- Xe, tu mai me vas dir que havíem de repartir-­ho -li contestà la desvergonyida Rabosa-. 

- I tu no vas pensar que la feina la féiem entre els dos i, per tant, el berenar també era per als dos?

- No. Però, Corb, això ja ha passat, no? 

- Com que ja ha passat? Ara veuràs tu el que és bo! 

Aleshores, el Corb féu un volantí en l’aire i la Rabosa es precipità cap a terra, al mateix temps que el Corb cridava: 

- Fugiu moreres, 

pallús, regat... 

i quan aplegue 

s'esclafarà.

Adrián López i Lidia Barrón

REFLEXIÓ ESPAICINEMA "DIAMANTES NEGROS"

Com no vaig poder anar a l’activitat de la gimcana poètica, vaig anar a l’activitat que més me cridà l’atenció, la realitzada divendres per espaicinema, en la qual es va projectar la pel·lícula “diamantes negros” del prestigiós director Miguel Alcantud.

L’activitat va començar amb un xicoteta presentació i un repàs de la extraordinària trajectòria d’aquest director. Tot seguit, es va projectar la pel·lícula. Després d’una hora i mitja, que se'm va fer curta, tinguérem la possibilitat de interactuar amb el director en una mena de col·loqui.

La pel·lícula, que des de el meu punt de vista, és molt bona, no pareix tindre cap relació amb la literatura. Fou després de donar-li unes quantes voltes quan vaig adonar-me'n de que encara que no ho parega tot pot relacionar-se amb la literatura. En aquest cas, pense que començant pel director ja trobem de que parlar. Miguel Alcantud, és un director molt polivalent que ha treballat tot tipus de “gèneres relacionats amb l’art audiovisual”, des de pel·lícules, com aquesta fins a teatre passant per series de televisió, etc. Això vol dir que no podem deixar fora cap gènere i que sempre es poden treballar tots encara que a vegades ens centrem més en un que en altres. En relació amb això, i com ja em exposat en la entrada “COM TREBALLAR ELS GÈNERES QUE COMBINEN PARAULA I IMATGE A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA” dins del blog, aquesta activitat ensenya que no sols podem treballar amb llibres, que adaptant-nos als nous temps, també podem fer el mateix amb pel·lícules o “booktrailers” per estimular als xiquets, com pas previ a la lectura.

La pel·lícula, que te prou component social i fa referència a la diversitat de la societat en la qual visquem, deixa al descobert un defecte molt habitual, la imposició de una cultura sobre altres. És a dir, sempre se treballa la literatura valenciana i espanyola, per què no podem trencar eixes barreres i sortir a veure el món que ens envolta?. No es tant difícil, per exemple, aprofitant que tenim a l’aula un xiquet xinés, marroquí, sud-americà, etc, podem indagar sobre la literatura preguntant-li a ell, als pares, o cercant nosaltres mateixos a llibreries, biblioteques o Internet per a veure els seus valors i les diferències per comprendre-les i aceptar-les

Per últim, en la meua opinió, pense que és una molt bona pel·lícula, que és prou didàctica i que recomane a tots aquell que com jo amem el futbol, per a que veiem que el futbol va més enllà dels estadis i a vegades d’ell deriven practiques il·legals i immorals que van en contra dels drets humans.

REFLEXIÓ GIMCANA POÈTICA

Com bé sabem, la setmana d´activitats complementàries a la universitat, no té un altre objectiu, ni més ni menys, que ampliar el nostre ventall de coneixements amb l´assistència dels alumnes a les diferents jornades que es realitzen com per exemple: xerrades, conferències, eixides o fins i tot, tasques, que d´oïda sonen molt avorrides ,però quan t´endinses en elles canvien la teua mentalitat per complet. Açò m´ha ocorregut a mi de manera personal amb la gimcana poètica. He gaudit com una xiqueta xicoteta barrejant coneixements apresos prèviament amb d´altres que creia oblidats però que encara resten a la meua memòria.

Des del meu punt de vista, ha sigut una tasca molt educativa que de cara al nostre futur com a docents, pot servir de molta ajuda ja que és una nova manera de plantejar les nostre classes mitjançant jocs, aforismes i emprant els materials que tant agraden als xiquets com: cartolines, pintura de dits, colors.... que fan de cadascuna de les lliçons una tasca molt divertida i entretinguda on s´intenta que els alumnes desenvolupen habilitats com la creativitat i la seua imaginació i que isquen un poc de l´òrbita escolar deixant d´una banda ferramentes tradicionals com el llibre.

Ens hem convertit en uns pintors creatius on hem fet somriure a la resta d´alumnes de la universitat, ja que hem barrejat temes poètics amb tòpics d´actualitat educativa.

Generalment, aquesta diversitat de proves ens ha fet riure molt i ens ha permès compartir les nostres opinions amb la resta de companys mitjançant el diàleg, a més de poder realitzar cadascuna de les tasques a l´aire lliure, que és també,un factor molt important a l´hora d´educar ja que el contacte amb l´exterior fa desenvolupar no solament competències literàries, sinó lingüístiques, matemàtiques...que fan de totes estes, un aprenentatge significatiu.

No obstant això, el professorat des de fa uns anys ha donat un gir complet en la nostra societat però no ha evolucionat en l´aspecte metodològic de les classes ja que es segueix partint d´un sistema prou tradicional i antic i em pareix que activitats com les gimcanes són propostes interessants per elaborar ja que demostren major interès i motivació en els xiquets a l´hora d´aprendre coneixements com la poesia, versos, rima etc...

Per últim, recomane l´activitat a tots aquells interessats perquè és una gran oportunitat per començar a canviar el rol de professor antic i fer dels nostres alumnes uns lectors competents i interessats al màxim possible per la literatura.

Sara García.

REFLEXIÓ GIMCANA POÈTICA

Durant la setmana complementaria del segon quadrimestre hem realitzat una activitat que forma part de l’assignatura de Formació Literària per a mestres que ha consistit en una gimcana. Aquesta no ha sigut com les habituals que coneixem tots en què els alumnes han de superar unes proves per aconseguir una recompensa, sinó que forma part dels continguts, concretament del tema de la poesia, per això l’activitat rep el nom de Gimcana Poètica.

Després d’haver realitzat aquesta activitat, la primera conclusió a la que he arribat ha sigut que hi ha moltes maneres d’ensenyar els continguts als alumnes, i com a futurs docents no ens hem de tancar a fer una classe tradicional sols, ja que a vegades els alumnes aprenen més si es realitza l’explicació d’una forma diferent a l’habitual. Cal destacar que els mestres busquen fomentar l’aprenentatge significatiu als seus alumnes, i que allò que aprenen es quede permanentment en la seua memòria. Amb la gimcana poètica hem pogut recordar coneixements relacionats amb la poesia, com per exemple les rimes, l’estructura dels versos, o els recursos literaris. El fet de realitzar l’aprenentatge a través d’activitats on els alumnes participen de forma activa, permet que aquests posen més interés per aprendre, arriben a comprendre els continguts i no es dediquen a memoritzar-los com fan de costum per superar els exàmens.

D’altra banda, es pot mostrar als participants, ja siguen grans o petits, exemples que es poden trobar en la vida quotidiana de la poesia a través del joc, i fomentar la passió per aquest gènere literari, ja que es mostra de forma atractiva, i veuran que no sols es poden trobar amb la narració fora de l’aula.

Per concloure, cal dir que aquesta activitat ha sigut interessant i entretinguda, ja que moltes vegades els professors donen aquests conceptes per sabuts però la realitat es que mai ens ve mal un repàs, i que millor que a través d’una gimcana on ho donem tot per ser els primers! Espere que en un futur augmenten els aprenentatges de forma més amena i fent ús també de les noves tecnologies, ja que estic segur que així els alumnes posaran un major interés i aprendran moltes més coses.