LLEGIR PER A CRÉIXER I POEMANIA

Els llibres que he escollit d’educació literària han sigut “Llegir per a créixer” i “Poemania”. Cal dir que a l’hora de seleccionar els llibres que anava a llegir-me, vaig elegir aquests dos perquè vaig llegir algunes valoracions on la gent els recomanava i deien que a través d’aquestes lectures podries aprendre una sèrie d’eines i activitats que es poden aplicar a l’aula. Per tant, des d’un principi els vaig escollir per les referencies agradables que he llegit i per l’ús que puc fer dels continguts a l’aula com a futur docent. Els dos llibres tenen un títol acertat, ja que sense llegir-lo ja tens una idea sobre el que tractarà.

En primer lloc, vaig a comentar el llibre “Llegir per a créixer”, que és una espècie de guia per què els pares puguen fomentar l’hàbit lector als seus familiars (encara que també serveix per aplicar-ho a l’aula) sense incidir en un tipus de llibres en especial, a través d’activitats entretingudes o representacions de les lectures, entre altres metodologies. A més, es mostra el que s’ha de fer i el que no a l’hora de realitzar aquestes activitats per fomentar la lectura. Cal remarcar que aquest llibre s’ha escrit per poder posar solució a un problema present en la nostra societat de forma acusada com és el desinterés per la lectura. Des del moment inicial de la lectura, ja ens fa entendre l’autor que la lectura ha sigut una activitat que sempre ha estat present a l’educació de forma obligatòria, i aquest fet ha causat el la falta de ganes i la poca passió que tenen les persones per llegir llibres. Amb aquesta lectura m’he sentit molt identificat, ja que durant tota la meua escolarització, llevat alguna excepció, sempre m’han fet llegir uns llibres concrets sense donar-me la opció de poder llegir un altre. Al no donar-me llibertat per llegir allò que trobava interessant, he acabat sense llegir llibres més enllà dels que m’han obligat. Però després d’haver llegit aquest llibre, he pogut obrir els ulls i adonar-me que amb la lectura s’augmenta el coneixement de la persona, la capacitat de comprensió, fomenta la imaginació i la creativitat, etc.

En la meua opinió, i compartint el que defensa l’autor, la lectura no hauria d’estar imposada, perquè el fet d’obligar a algú a llegir alguna cosa que no li agrada, origina un desencant amb aquesta activitat. Pense que és més correcte mostrar un ventall de llibres amb una xicoteta sinopsis de cadascun, per què siga l’alumne qui puga elegir aquells que li resulten més interessants, i gaudisca de l’obra. D’aquesta manera, el xiquet serà qui pose interés en la recerca de llibres per llegir quan tinga temps lliure allò que li agrade. També pense que s’haurien de fer altres tipus d’avaluacions de les lectures que es realitzen dins del sistema educatiu, ja que actualment solen fer-se exàmens on es pregunta per detalls de la lectura, en compte de fer reflexionar als lectors. El fet de preguntar coses concretes, obliga als alumnes a llegir el llibre com si foren els continguts d’una materia, sense desenvolupar la creativitat i la imaginació. Com a futurs docents, pense que en les lectures s’hauria de fer altres tipus d’avaluacions, com per exemple les tertúlies que fem a classe, ja que permeten reflexionar sobre el que es diu en les lectures, comentar aspectes rellevants, i poder fer una posada en comú per part de tots.

Per acabar amb aquest llibre, dir que m’ha resultat molt interessant llegir-lo, perquè es parla d’un tema que he viscut jo, al igual que la majoria, i es pot observar en la majoria de les persones, i pense que eixa mentalitat que tenim de no llegir hem de canviar-la cara el futur, i els docents tenen un paper fonamental en aquest procés de canvi per afavorir la lectura.

Quan al altre llibre, en primer lloc cal dir que és una lectura de consells i activitats pedagògiques de tot tipus, encarada cap als alumnes. Amb aquests exemples d’activitats, es busca que el mestre prenga consciencia de que els xiquets s’interessen més pels temes si els ho mostren d’una forma agradable i amena. Per tant, si el professor es basa en algunes de les activitats que es plantejen, de segur que els alumnes es trobaran més interessats per la lectura de poemes en aquest cas. Per tant, aquest llibre es troba més enfocat per a professors, ja que poden fer-li un gran ús dels continguts aplicant-los a l’aula o a casa, ja que incorpora exemples que es poden dur a terme en qualsevol lloc. A diferència de l’anterior llibre, “Poemania” es centra sols en fomentar la poesia als xiquets, ja que és un gènere que hauria d’estar present amb la mateixa rellevància que altres generes com el narratiu (que és el que sol treballar-se més a l’aula). Totes aquelles activitats que es proposen en aquest llibre pareixen ser agradables per als xiquets, i permeten fomentar el treball en equip i l’aprenentatge recíproc, és a dir, que interaccionen entre ells per aprendre.

D’altra banda, m’agradaria comentar que la poesia és un gènere molt important, ja que permet desenvolupar habilitats com per exemple la creativitat, la ironia, utilitzar figures literàries, aprendre les diferents construccions de rimes, etc. A més, a través d’aquesta es pot jugar amb les paraules utilitzant figures literàries, i amb això crear un missatge ocult, on permet als lectors que desenvolupen la seua creativitat per arribar al significat del missatge. És a dir, amb la poesia es pot anar més enllà el que es diu en el text.

Com a conclusió d’aquest llibre, dir que la poesia s’ha de treballar per fer-la més present en l’escola, i no dedicar-se sols a fer que els alumnes reciten de memòria els poemes, sinó que els comprenguen, perquè moltes vegades tenen un sentit ocult que pot canviar completament allò que a primera vista sembla que transmet el poema.