CRITERIS DE SELECCIÓ D´UN LLIBRE INFANTIL. SARA GARCÍA TARRASÓ

Booktrailer "El Principito"

"El Principito" és una de les lectures que més repercussió ha tingut tant per a xiquets menuts com per als adults ja que tracta temes universals com per exemple;

• · L´amor
• · L´amistat
• · El sentit de la vida
• · La natura humana

Són moltes les històries que hauràs llegit de prínceps i princeses però segurament ninguna com la de “El Principito”. Estàs preparat per descobrir l´apassionant història d´un xiquet arribat d´un asteroide? Si es així , entendràs que només es veu bé amb el cor, ja que l´essencial és invisible als ulls. 

• On descobriràs el vertader amor, la metàfora de la dona que estima, la que s´ha quedar per sempre en el seu cor, bonica perfecta i plena d´imperfeccions. Fou el temps que vas passar amb la teua rosa, la que la va fer tan important. 

• Els baobaos amb la seua referència als problemes, t´ensenyaran que deus solucionar-los abans que siguen massa complicats. Si els baobaos no s'arranquen d'arrel quan són xicotets aniran creixent cada vegada més.

• La falta de creativitat i imaginació de les persones. "Sols comprenen successos que es poden raonar". Les persones majors mai podran comprendre res per si soles i és molt avorrit per als xiquets haver de donar-los una vegada i altra vegada explicacions. 

• La rabosa , personatge medul·lar de la història que ens fa veure l'essencial però també les dificultats i costos de l'amistat. "Encara que hi haja mil.lers de persones al món quan et dediques exclusivament a conèixer a una en concret i es converteix en el teu amic, acaba sent imprescindible per a tú".

CONCLUSIÓ:

Si no t´agrada la literatura, si t´agrada, si eres un xiquet, si eres adult ix del teu món i endinsa´t en “El Principito”, un llibre tan breu com profund, tan senzill com únic. 

PRESENTACIÓ DEL PLA LECTOR I RESPOSTA A LES PREGUNTES CLAU

A continuació exposarem una breu reflexió al voltant de la matèria de Formació Literària i els conceptes més rellevants que hem tractat al llarg del curs. Generalment, ha sigut de grat trencar les barreres de l´educació tradicional i apostar per una nova forma de fer literatura.
Al vídeo mostrarem a través d´una xerrada o tertúlia al campus de la universitat, els fets més rellevants per a nosaltres tractant els diferents aspectes de les tertúlies a classe, rondalles, treball al blog...  a través de la nostra evolució del quadrimestre i hem intentat sintetitzar el que hem après amb algunes qüestions proposades unint i aportant els nostres punts de vista i coneixements al respecte.

Activitats Pla Lector. Segon Cicle

Com tots sabem, incitar a la lectura és un dels principals objectius de la comunitat educativa. A hores d´ara, cada escola té un pla de foment diferent a la resta però tots comparteixen els mateixos propòsits. No obstant això, el disseny d´un pla de foment de la lectura ha de ser fonamental per crear un hàbit als alumnes de la lectura, i a més fer una bona programació de l´educació literària per a dur-ho a terme en les aules amb la introducció de lectures, activitats...

Per aquest mateix motiu, proposaré una sèrie d´activitats per als alumnes del segon cicle de primària tenint en compte tot el que es podria fer tant dins com fora de l´aula, eixides o excursions, aprofitar dates conmemoratives per realitzar diferents tasques innovadores i trencar amb les barreres de l´educació tradicional.

En primer lloc, el centre amb el que vaig a dirigir-me es tracta d´un col.legi relativament menut, localitzat al poble de Daimús i situat als afores de la ciutat. És una institució que compta amb grans instal.lacions com el pati, aul.lari de música i gimnàs però no té una gran ferramenta indispensable que ens proporciona gran bagatge cultural, la biblioteca. El centre disposa de gran quantitat d´alumnat ja que és públic i acull a gent amb tot tipus de necessitats però especialment a gent resident a la població.

Com que el col.legi no compta amb un espai bibliotecari, abans d´imposar un llibre com ho farien la majoria dels professors, es podria fer una eixida a la biblioteca municipal de Gandia amb l´objectiu que els xiquets visitaren les diferents seccions infantil i de primària i els explicaren una mica el funcionament d´aquest entorn amb l´objectiu de potenciar i fomentar la lectura als joves. No obstant això, m´agradaria proposar com feia jo quan era xicoteta, que es sentaren amb grups de 5 persones i sel´s donara com a mínim 10 paraules per formular un conte deixant volar la creativitat i imaginació amb el respecte i col.laboració de la resta de companys. Així mateix, que després isquera el portaveu de cada respectiu grup i llegira el seu microrelat en veu alta amb l´objectiu de mostrar les habilitats lingüístiques i literàries a la resta de companys de classe. Al finalitzar aquesta visita guiada, es deixaria en un estant de la biblioteca, una gran diversitat de llibres adaptats a l´edat dels xiquets perquè ells mateixa foren capaços d´elegir el que més es cridara l´atenció pel títol o fins i tot per les imatges o il.lustracions de la tapa per poder treballar-lo en casa o a classe. 

En definitiva, mostrar-los que la recerca dels llibres pot arribar a ser una tasca molt divertida, gratüita i a la nostra disposició, i que, a més, fa desenvolupar moltes habilitats.

Seguidament, una de les diferents activitats que proposaria durant la lectura del llibre escollit seria que els xiquets cada dilluns només entrar a classe resumirà el capítol llegit i després fora capaç ell mateixa de seguir el conte sense tenir el compte el fil conductor del llibre, és a dir, deixar-se dur per la seua imaginació sobre el què ocorrerà, o que li passa a aquest personatge amb l´objectiu de poder avaluar al xiquet escrivint, expressant-se amb el seu vocabulari i poder saber si acaba d´entendre el que ha llegit per ell soles. Com em feien a mí, els manaria que anotaren a una llibreta totes les paraules desconegudes per a ells per ampliar el seu ventall de coneixements i a més aprendre a usar i buscar les paraules al diccionari, ferramenta que cada vegada està més en desús. No obstant això, podrien dibuixar en un sol full el que els ha aportat eixe capítol amb els personatges, objectes etc...segons la lectura triada.

Per finalitzar el progrès de la lectura dels alumnes es podria fer una eixida a la natura, com per exemple anar a la muntanya o fins i tot a un jardí on els alumnes estigueren sentats en cercle i el professor els ensenyara a respectar els torns de paraula quan un determinat company anara a contar la seua història o mena de resum del conte llegit. Així mateix, els xiquets podrien compartir les diferents opinions dels contes i incitar-se entre uns i altres a llegir. No obstant això, la mestra ha de ser una guia en el xiquet i ajudar-lo a expressar-se mitjançant la intervenció de preguntes relacionades amb el conte prèviament llegit per ella. Exemple: Per què t´ha agradat este conte? Per què l´has llegit? És interessant el que ocorre durant la evolució de la història?...entre altres.

A més a més, fora de les aules es poden fer gran quantitat de tasques, entre elles per exemple la que hem anomenat anteriorment. Podriem proposar que una vegada al mes es fera una representació al saló d´actes del col.legi amb l´objectiu de dramatitzar en veu alta una obra elegida per tota la classe en conjunt així com posar-se en el lloc dels personatges per poder donar-li major dramatització amb la diferent indumentària, objectes i que els pares pogueren accedir a veure l´obra realitzada pels seus fills amb l´ajuda de l´equip del professorat.

També, es podria proposar amb motiu del dia del Llibre (23 d´Abril) fer un conte entre tots els alumnes, és a dir, fer en un full un microrelat cadascun dels xiquets i després unir totes les històries de manera que quan s´acabe el dia puguen tenir el seu llibre de contes a classe i llegir-lo quan els abellisca. Així mateix, podran sentir-se satisfets de cadascuna de les seues creacions i presentar-se al concurs literari que organitza el poble de Daimús i competir amb altres col.legis i compartir la resta de contes amb un públic ample i determinat, la qual cosa fa que no només es quede a l´aula o a            l´escola, sinó que els microrelats es donen a conèixer.

Per finalitzar, com cada any aprofitar que és l´ultim dia del curs per celebrar i commemorar “Santa Paula” patrona del col.legi per fer jocs literaris com “L´illa del tresor” on els xiquets a través de pistes, poemes, versos i frases prosòdiques puguen trobar el definitiu tresor: un llibre magnífic. Açò els servirà per posar a prova els seus coneixements i poder desenvolupar les seues habilitats creatives, la potenciació del treball en equip i a més passar a ser una activitat lúdica i molt divertida. Com tots sabem, aquest joc deu ser adaptat a l´edat dels xiquets. Posteriorment, com que tots no tindran el premi per haver guanyat es proposarà als alumnes fer un marcapàgines on puguen escriure una frase per incentivar la lectura al col.legi on després serà penjat al mural del col.legi totes les seues obres creatives.

Sara García

LLEGIR PER A CRÉIXER I POEMANIA

Per iniciar aquesta reflexió m´agradaria començar amb el per què d´aquestes lectures i poc a poc anar endinsant-me amb cadascuna d´elles i les seues respectives aportacions.

A grans trets, la meua elecció per aquestes lectures no va ser ni més ni menys que per l´atracció dels títols i perquè durant l´estada a l institut vaig sentir als mestres anomenar sobre aquests llibres, i , de fet, ens el van recomanar per als que volguérem estudiar o endinsar-nos cap al món de la educació.

En primer lloc, començaré per el de Llegir per a Créixer. Aquesta lectura en concret, m´ha sigut de grat llegir-la ja que he après moltes coses amb ella, entre elles els beneficis que aporta llegir com per exemple, donar-nos la capacitat d´adquirir nous coneixements, millorar i perfeccionar el nostre vocabulari, gramàtica i a més a més mostrar-nos com a futurs docents com d´important és fomentar la lectura des del punt de vista del mestre i dels pares.

Des del moment zero que he agafat el llibre, m´he sentit molt identificada ja que sempre he sigut una persona a la que no li ha apassionat llegit i sempre ho he fet més per obligació del col·legi i per avaluació que per altra cosa, però ara sé i comprenc el factor tan important que suposa en les nostre vides la lectura ja que enriqueix de coneixement d´una persona i a més a més, la fa més crítica.

I és que, com bé hem comentat a classe la lectura no deuria ser imposada. Això deuria està clar des del principi, deuríem oblidar- nos de les obligacions i començar a llegir el que ens agrada sols pel propi plaer de la persona, per curiositat pròpia o perquè ens incita un determinat interès o desig. A més, si estimulem el desig per llegir estem fomentant al mateix temps la imaginació i creativitat i formant nosaltres mateixa la nostra història en el cap.

Baix el meu punt de vista, pense que exigir un “llig” no tindrà mai cap finalitat ni resultat positiu. En canvi, recomanar amb passió sentida una obra adequada a l´edat, o fins i tot, fer sucumbir els desitjos dels alumnes farà que es senten millor i que sobretot gaudisquen de l´obra a mesura que van avançant en el llibre. Generalment, seria convenient trobar un moment de tranquil·litat a casa, ja sabem que ens costa però hem d´intentar-ho i sobretot agafar un llibre per submergir-nos en un altre món i fins i tot arribar a sentir-nos els propis protagonistes (tant cavallers, princeses com herois) i així també , fer que expressem els nostres sentiments quan tenim por o fins i tot quan la intriga ens té atrapats.

Per finalitzar amb aquest m´agradaria fer meua la cita de l´autor ja que en sembla bastant interessant com a consell tant per als pares com per als futurs docents:

“Si aconseguim transmetre als nostres fills la passió lectora, els estarem deixant en herència un univers infinit de sensacions i coneixement, i obrint-los portes a un futur més ric, autònom i ple d’oportunitats.”

No he d´acabar aquesta reflexió sense parlar de l´altra guia de poesia, ja que guarda un vincle prou fort amb l´altre llibre però que generalment es diferencien. Un pels consells que dóna i l´altre per la sèrie d´activitats pedagògiques que empra perquè els xiquets gaudisquen de la poesia a les aules.

Segons el meu punt de vista el llibre de Poemania naix amb la il·lusió de compartir experiències pedagògiques molt gratificants realitzades amb gran quantitat de xiquets de diferents edats (dels 4-15 anys) amb molts tallers, cursos, activitats…Pense que està molt ben enfocat per al professorat ja que sempre ha sigut el docent el que ha manifestat la necessitat de tenir al seu abast els mitjos adients i una relació d´activitats lúdiques per a incorporar la poesia a les aules, ja que no son activitats habituals.Açò permet que els docents després de participar en cadascun dels tallers de lectura i escriptura visquen l´experiència de posar-se en la pell dels xiquets i de poder compaginar el plaer amb l´aprenentatge. Quan descobreixen les seues pròpies capacitats expressives es troben més motivats per a encetar l´aventura de transformar-se en cresols pedagògics més dinamitzadors i més creatius.No obstant això, moltes vegades els pares senten la necessitat de disposar de materials útils per al treball de la poesia en família, ja que moltes d´elles es poden dur a la pràctica a casa. El fet de compartir moments lúdics, jugant amb les paraules, reforçarà els vincles afectius entre tots els membres.

Cadascuna de les estratègies que es plantegen contribueixen a crear un ambient de treball agradable i contagien les ganes de transgredir les barreres del llenguatge i així enriquir l´expressió i comprensió verbal ajudant a descobrir les enormes possibilitats de treball en equip i en definitiva, fer mes estimulant i feliç la manera d´aprendre. En aquests casos és de vital importància destacar el treball cooperatiu per grups amb un ensenyament recíproc i al mateix temps divertit i molt educatiu.

Com bé sabem, un dels records més emotius que tenim tots de la infància són la quantitat de versos que hem après al llarg de la nostra historia de memòria i que formen part del nostre bagatge literari.

En la meua opinió, és essencial anomenar que la memòria és la principal capacitat Intel·lectual que cal potenciar des de ben menuts així com la sensibilitat i el gust per les paraules boniques i melancòliques, per expressar emocions, desitjos…Açò és un recurs Excel·lent per millorar la competència literària i també la qualitat humana de les persones.Recitar un poema, en definitiva, suposa transmetre emocions i sentiments que ens ha transmès i això fa generalment que desperten les emocions de les persones que l’escolten. Per últim, he de dir que aquest llibre conté gran quantitat d´activitats per treballar la poesia en classe i que des de ben menuts els xiquets i xiquetes gaudeixen amb la musicalitat, ritme i jocs de les paraules però al llarg de la seua vida deixen a banda la poesia i no la lliguen.


A tall de cloenda, l´objectiu d´aquest és proporcionar les diferents estratègies i recursos per a incitar als pares i docents a seguir jugant amb les paraules. En definitiva, ens incita a transitar a tots pel increïble món de la poesia amb lectures amb veu alta, amb didàctiques de jocs molt divertits i fins i tot jocs de memorització amb activitats per escriure i recrear poemes amb propostes de dramatització.


En conclusió , dues guies molt útils que animen a posar en pràctica els nostres coneixements a les nostres aules com a futurs docents.

Sara García

Rondalla "Les Animetes" d´Enric Valor

Rondalla ve, rondalla va, si no és mentida veritat serà que hi havia una vegada una família formada per una xica fadrina anomenada Marieta i la seua àvia Casilda que vivien a La Biar.Marieta vivia amb la seua àvia perquè havia perdut els seus pares essent ben petita. Sempre havia sigut una xiqueta molt molt consentida.

Un dia estava amb les seues amb amigues xarrant a la font del poble va aparèixer un cavaller muntat a un cavall fortament guarnit, un jove foraster conegut per aquella zona com el cavaller de Muntalt.

Mentre omplia un cànter a la font per a la seua avia es quedà bocabadada veient-lo i observant-lo. a Atreta per la seua bellesa, li va oferir aigua i aquest va acceptar amb gran simpatia. Si vol beure en canter, i ell li va contestar: ja ho crec simpàtica fadrina!

Aquella nit la Marieta no va poder dormir en tota la nit somiant amb Albert. Passada una estona l´àvia Casilda va entrar a la cambra enfadada perquè la seua neta no li havia contat el que li passava. No està gens bé que no m´hages dit el que et passa. La marieta es va fer roja i aquesta li va dir: Pels teus ulls sé el que vols. I ella li va respondre: No sé si vull al cavaller de Muntalt però no puc passar cap dia sense anar a veure´l a la font. Aquesta li va aconsellar que no anés a la font perquè de segur que si Albert l´estimava acudiria a casa a per ella presentant-se com el Cavaller de Muntalt.

Unes setmanes després Albert acabà presentant-se a casa de Calsilda acompanyat d´un veí i posteriorment li demanà la mà a Marieta “Demane matrimoni a la teua nét i espere i crec que l´heu ensenyada a guisar, filar, teixir brodar molt bé, sé que l´has fet una vertadera dona de sa casa".. L`àvia Casilda el va rebre amb gratitud i li va respondre que sí, que ja era tota una dona i que s´encarregaria ella mateixa de preparar-li i cosir-li la camisa del seu casament.

Com era costum en aquella zona , la núvia havia de regalar-li al promès la camisa del dia del casament i a més aquesta havia d´estar filada i teixida a mà amb la finalitat de seguir amb la tradició i els costums d´aquelles terres. Cal destacar que Marieta no sabia guisar perquè havia sigut criada per la seua àvia i de fet, de teixir i cosir no sabia fer ni un mos. En aquest cas, com Albert volia seguir els costums li va dir que no es casaria amb ella si no ho realitzava per ella mateixa. Casilda de seguida es posà trista pel simple fet d’haver-la consentit massa : "Ay neteta meua, tota la culpa la tinc jo, però com t´havia d´ensenyar a fer-ho si t´estropejaria eixes manetes!!"..durant tota la seua vida i encara es va penedir més d´haver-ho fet perquè sabia que si Marieta no ho cosia per ella mateixa podia perdre a l´home de la seua vida.

Casilda va tornar a la seua habitació i es posà a parlar al quadre de les “Animetes” que tenia penjat penedint-se de què la seua neta no havia après a fer res per la seua culpa. El quadre li va contestar aquestes paraules dient que deixara damunt la taula les madeixes de lli i que dos dies abans de la boda es despertaria amb la feina feta. La condició era de què no li diguera res a ningú. La neta estava molt preocupada per la tasca encomanada però la seua àvia li va dir que no devia preocupar-se perquè eixe dia ho tindria tot apunt. D´altra banda, Casilda estava preocupada del que passaria quan Muntalt s´assabentara de què Marieta no sabia fer res i que tot havia sigut fruit d´un engany.

Uns dies més avant al alçar-se Casilda es va trobar la camisa preciosa amb rics brodats el dia més assenyalat per a Marieta i passades unes hores Albert es va endur la camisa amb gran satisfacció per complir la famosa tradició.

Durant la cerimònia van sentir trucar la porta i Casilda va obrir a les 3 Animetes (La Geperuda que el nas li tocava quasi el terra, la dels ulls afonats i rojos i la que tenia un braç més llarg que l´altre). Ningú les coneixia però el nuvi i els familiars pensaven que eren convidats de la núvia i a la inversa. L´Albert va acabar preguntant-li a una velleta perquè tenia un braç més llarg que l´altre i aquesta li va respondre que era de filar. A més, Albert va aprofitar per dir-li a Marieta que no tornara a filar en la seua vida. Després, va preguntar a les altres àvies perquè tenien els ulls rojos i perquè era geperuda i aquestes van contestar que era de cosir i brodar respectivament. Marieta va acabar dient- li que mai cosiria ni filaria malgrat “la seua passió per cosir” de manera irònica.

I això és tan veritat com que el conte s'ha acabat.

Sara García i Alex Torres

REFLEXIÓ GIMCANA POÈTICA

Com bé sabem, la setmana d´activitats complementàries a la universitat, no té un altre objectiu, ni més ni menys, que ampliar el nostre ventall de coneixements amb l´assistència dels alumnes a les diferents jornades que es realitzen com per exemple: xerrades, conferències, eixides o fins i tot, tasques, que d´oïda sonen molt avorrides ,però quan t´endinses en elles canvien la teua mentalitat per complet. Açò m´ha ocorregut a mi de manera personal amb la gimcana poètica. He gaudit com una xiqueta xicoteta barrejant coneixements apresos prèviament amb d´altres que creia oblidats però que encara resten a la meua memòria.

Des del meu punt de vista, ha sigut una tasca molt educativa que de cara al nostre futur com a docents, pot servir de molta ajuda ja que és una nova manera de plantejar les nostre classes mitjançant jocs, aforismes i emprant els materials que tant agraden als xiquets com: cartolines, pintura de dits, colors.... que fan de cadascuna de les lliçons una tasca molt divertida i entretinguda on s´intenta que els alumnes desenvolupen habilitats com la creativitat i la seua imaginació i que isquen un poc de l´òrbita escolar deixant d´una banda ferramentes tradicionals com el llibre.

Ens hem convertit en uns pintors creatius on hem fet somriure a la resta d´alumnes de la universitat, ja que hem barrejat temes poètics amb tòpics d´actualitat educativa.

Generalment, aquesta diversitat de proves ens ha fet riure molt i ens ha permès compartir les nostres opinions amb la resta de companys mitjançant el diàleg, a més de poder realitzar cadascuna de les tasques a l´aire lliure, que és també,un factor molt important a l´hora d´educar ja que el contacte amb l´exterior fa desenvolupar no solament competències literàries, sinó lingüístiques, matemàtiques...que fan de totes estes, un aprenentatge significatiu.

No obstant això, el professorat des de fa uns anys ha donat un gir complet en la nostra societat però no ha evolucionat en l´aspecte metodològic de les classes ja que es segueix partint d´un sistema prou tradicional i antic i em pareix que activitats com les gimcanes són propostes interessants per elaborar ja que demostren major interès i motivació en els xiquets a l´hora d´aprendre coneixements com la poesia, versos, rima etc...

Per últim, recomane l´activitat a tots aquells interessats perquè és una gran oportunitat per començar a canviar el rol de professor antic i fer dels nostres alumnes uns lectors competents i interessats al màxim possible per la literatura.

Sara García.

COM TREBALLAR EL TEATRE A L´EDUCACIÓ PRIMÀRIA

El teatre, com la majoria de nosaltres coneixem és un gènere literari on esdevenen un conjunt de fets reals o ficticis sobre algun tema determinat on estan implicats en l´obra diferents actors amb la finalitat de representar una història o un conte davant d´un públic.

Des del punt de vista literari, en el teatre es creen diverses històries mitjançant l´escriptura i posteriorment son representades mitjançant diàlegs o narracions en un sentit tràgic, fatalista o fictici fent referència a la situació viscuda pel propi actor. A més a més, podem classificar un obra dramàtica o fins i tot, al drama, en diferents actes on cadascun d´ells té una fase del desenvolupament de l´acció del personatge. No obstant això, l´espai de temps que transcorre entre dos actes s´anomena entreacte i el final sol coincidir amb un moment de tensió del públic. Per tant, al text teatral podem trobar tota mena d´elements com: actes, escenes, personatges, acotacions, diàleg, monòleg... D´altra banda, els principals elements de la interpretació són els actors, maquillatge, personatges de l´obra, vestuari, decoració de l´entorn o escenari a banda de l´espai teatral.

Podem classificar-lo en diferents subgèneres, que entre ells trobem: la tragèdia, la comèdia i el drama.

• La tragèdia: Conta la història d'un heroi que realitza una sèrie d'accions contra les lleis humanes o divines, cosa que l'aboca al sofriment i provoca l'empatització del públic amb el personatge. Es per això que es pot dir que la tragèdia presenta un conflicte tràgic entre els determinats personatges on principalment solen estar envoltats de sentiments d´enveja, amor, odi, por..., la mort o el sentit de la vida entre altres. Cal destacar que el llenguatge i el registre té un to culte, com podem observar a obres com Èdip Rei de Sòfocles. He de fer èmfasi al autor William Shakespeare.

•  La comèdia: Subgènere teatral que conta la història dels personatges dins l´obra on viuen situacions quotidianes que provoquen grans rises a l´espectador on fa de l´escenari i la representació un lloc d´aspecte alegre i divertit de la vida. Normalment, solen ser situacions d´humor, grotesques o absurdes però tenen un final feliç i un caràcter lúdic amb una finalitat moralitzadora.

• El drama: Conta una història d´un personatge amb un final tràgic molt devastador o fins i tot feliç. Normalment, el personatge principal es troba en una situació on no sap ni com arribat fins ahí ni com eixir d´ella de manera victoriosa.

Baix el meu punt de vista, treballar el teatre a l´aula és una de les activitats més divertides per tractar amb els xiquets ja que resulta molt entretinguda i educativa per a ells. A més, és considerat com un mitjà per a l´expressió de sentiments i connexió amb altres persones.

Des del punt de vista de l´escola és important i necessari ajudar als xiquets a que s´expressen no solament per escrit sinó de manera oral expressant les seues emocions, comunicant-se, però sobretot fer que s´enfronten a un determinat públic per ajudar a que perden la vergonya . A més, el teatre implica un treball en equip, col.laboratiu i cooperatiu que és un valor molt important a treballar dins l´escola amb la finalitat que entre uns i altres adquirisquen un aprenentatge significatiu a més de poder ajudar a progressar en el coneixement d´altres matèries curriculars.

En definitiva, la pràctica teatral és jugar, practicar els rols dels personatges, inventar ,modificar històries i endinsar-se en mons inimaginables per viure experiències fantàstiques. És una proposta interessant, útil i molt divertida que ha de tenir en compte la edat de cadascun dels xiquets per adequar un tipus d´activitats o un altre per a cadascun dels cicles de primària:

• Per al primer cicle de primària proposaria treballar la mímica al teatre centrant-nos en els sentiments i emocions de cadascun dels personatges d´un obra teatral. Es podrien tractar els diferents estats d´ànims i els sentiments(com per exemple, estar feliços, tristos, alegres, enfadats, amb por....). I un altra activitat molt dinàmica i divertida podria ser que representaren per ells mateixa un contacontes amb final feliç o trist.

• Per al segon cicle de primària, proposaria treballar el subgènere de la comèdia per fer que els xiquets es divertiren mentre aprenen tractant d´endevinar les veus de cadascun dels components i personatges de Disney. Un dels alumnes seuria a la cadira amb els ulls tancats i la resta anirien un per un fent la veu del personatge d´una pel.lícula i el que seu ha de tractar d´endevinar qui és el personatge/ pel.lícula que es tracta. Els xiquets s´han de posar en el rol i paper del personatge de la pel.lícula. Si ho endevina, el xiquet que canvia la veu passa a seure a la cadira. Un altra seria que els alumnes portaren a classe diferent indumentària per tal de representar una tragèdia ja llegida en classe i posar-se cadascú en el paper del propi actor.

• Per al tercer cicle de primària, com són els més majors i ja han donat els subgèneres del teatre podrien crear cadascun d´ells una pròpia historia teatral de manera individualitzada emprant el gènere que més desitgen i després llegir cadascú la seua a classe intercanviant el gènere, és a dir, si han fet del teatre una comèdia, llegir-ho com un drama amb la finalitat d´intercanviar emocions, rises però sobretot aprendre mitjançant la pràctica. Un altra que també proposaria seria per practicar el teatre al camp o a la muntanya amb l´objectiu de que coneixquen altres realitats per fer representacions teatrals emprant per exemple: fulles, flors del camp o amb l´inclusió d´algun animal dins del teatre per contactar amb la naturalesa i fer d´aquesta un vídeo perquè posteriorment ho puguen veure.

Sara García.

Paratextos

Segons la Real Acadèmia Espanyola els paratextos són coneguts com els conjunts de missatges, oracions, enunciats o expressions que complementen el contingut principal d´un text i tenen com a principal objectiu aportar més informació de la donada a banda d´organitzar la estructura d´un text. No obstant això, els paratextos han de ser perfectament entesos per un públic en la vessant o camp literari.

Una de les principals funcions del paratext és guiar al lector o també indicar a través d´anotacions per aprofundir en un determinat tema o bé incloure imatges que ajuden a entendre el contingut per aconseguir una lectura més eficaç. Com per exemple: Tenim un text principal que s´encarrega de la narració, doncs el paratext té la funció d´afegir els títols, subtítols, pròleg, epíleg, prefaci... En definitiva, són missatges creats pel pròpi autor que fan complementar el missatge principal del text a més de compensar d´alguna manera ajudant al lector a comprendre el text, a marcar ènfasi en els diferents conceptes i fer-ho senzill perquè el receptor puga interpretar-ho de manera adequada seguint una determinada organització.

Per finalitzar dir que els paratextos són imatges o enunciats com hem dit abans que es troben envoltant un text central, bé siga una notícia, un conte que sense la necessitat de llegir-ho podem saber de què es tracta. Tots aquests elements que envolten el text, ja siga fotografies, expressions, il.lustracions imatges estarem parlant del paratext perquè enriqueixen a la part central. Per últim cal dir que a través d´ells podem observar de manera ràpida i senzilla si ens interessa o no un llibre i trobem de dues classes: paratextos gràfics o icònics i paratextos verbals.

Sara García 

Fonts bibliogràfiques:

• Recuperat de http://definicion.de/paratexto/ el dia 14 de Març de 2016
• Recuperat de http://www.mastermagazine.info/termino/6231.php el dia 14 de Març de 2016

Competència Mediàtica

És la competència en la què és imprescindible una formació crítica en alfabetització audiovisual i digital, entenent aquestes com les diferents destreses, habilitats i actituds i aptituds mínimes amb la finalitat d´interpretar continguts, imatges i aplicacions de comunicació que formen part del nostre dia a dia. Condueix a una perspectiva en la que es barregen continguts vinculats a la competència audiovisual i a la digital. Malgrat totes les experiències dutes a terme en ambdós camps de comunicació digital i audiovisual són poques les temptatives per a definir de manera precisa els coneixements habilitats i actituds necessaris per considerar-se competent en els diferents àmbits a l´hora de dur a terme els processos d´ensenyança-aprenentatge.

Hui en dia, en l´àmbit educatiu la competència mediàtica es dona de manera més lenta perquè en el context de les societats de la informació fa que ens trobem en un entorn cada vegada més canviant, aleshores és més difícil adaptar-se de nou a les necessitats de la gent, i les exigències per part de la societat i de les organitzacions cap a les noves tecnologies.

Sara García 

Fonts bibliogràfiques:

• Recuperat de http://www.revistacomunicar.com/pdf/preprint/38/08-PRE-13470.pdf el dia 22 de Març de 2016
• Recuperat de http://www.centrocp.com/competencia-mediatica-educacion-alianza-necesaria/ el dia 22 de Març de 2016
• Ferrés J. & Piscitelli A. (2011) La competencia mediática: propuesta articulada de dimensiones e indicadores. Revista Científica de Comunicación y Educación, 38. Accedit el 22 de Març de 2016

Gènere Líric

El gènere líric és la forma poètica que inclou les obres on l´autor del text literari expressa els seus sentiments, imaginació i fins i tot, els pensaments de l´autor i a tots els que envolten l´obra literària. Les principals característiques a destacar d´un gènere literari són les següents:

• · Cataloguem el gènere líric com a subjectiu ja que es caracteritza principalment per l´expressió d´emocions d´un emissor fictici, dels estats d’ànims produïts pels sentits, de records, fantasies, íntimes vivències...
• 
  
• · Sol utilitzar com a forma habitual el vers i la primera persona encara que el llenguatge en vers no és excepcional de la lírica, es considera catalogat en aquest àmbit per la seua musicalitat ja que abans els poemes i poesies anaven acompanyats d´un instrument de cordes anomenat lira, on es recitava la poesia davant d´un públic realitzat per un coro o de manera individual. No és necessari que es trobe únicament escrit en vers sinó que també pot expressar-se en prosa poètica.
• · El present, passat i futur es confonen dins de la lírica.
• · Expressió de sentiments a través de figures literàries i retòriques.
• · La màxima expressió del gènere líric és el poema (conjunt de versos dividits en estrofes). Té en compte, per tant la mètrica (nombre de síl.labes que composa el text).
• · Trets importants del gènere líric: musicalitat (dóna sentit a cadascun dels versos), simbolisme i evocació.
• · L´autor obri el seu món interior expressant sentiments, valoracions de cadascun dels parlants (felicitat, tristesa).
• · L´extensió acostuma a ser més breu que altres gèneres per guanyar intensitat.
• Cal dir, que la lírica front a la narrativa i el teatre, es considera un gènere estàtic perquè té una manca d´acció. El poema líric es defineix com un text on el poeta transmet una emoció única i irrepetible.

• Dins del gènere literari , podem distingir diferents subgèneres que, entre ells, trobem els més importants :

• Poesia: És una expressió artística de la bellesa per mitja de la paraula que s´expressa amb versos.
• Balada: Composició dividida en estrofes iguals que tenen com a significat successos, passats, tradicions...
• Oda: Composició lírica dividida en versos llargs i té moltes estrofes.
• Romanç: Composició en vers de rima assonant en tots els versos i sense rima en els imparells.
• Ègloga: Composició poètica que es desenvolupa mitjançant un monòleg pastoral o un diàleg que es conten les seues penes d´amor mitjançant un paisatge campestre.
• Sonet: Tipus d´estrofa poètica de 14 versos, amb un gran nombre de síl·labes variable. Els versos són distribuïts en dos estrofes de 4 versos y dos de 3 versos. S´empren habitualment els versos de 11 síl·labes.

Per finalitzar cal dir que també tenim més subgèneres com la cançó, sàtira, refrany, himne, ditirambe, psalm....

Sara García

Fonts bibliogràfiques:

• Recuperat de http://www.escolares.net/lenguaje-y-comunicacion/genero-lirico/ el dia 23 de Març de 2016
• Recuperat de http://www.portaleducativo.net/quinto-basico/667/Genero-lirico el dia 23 de Març de 2016
• Recuperat de http://www.ejemplode.com/41-literatura/3398-caracteristicas_del_genero_lirico.html el dia 23 de Març de 2016

Cànon Literari

Per poder realitzar la definició de cànon literari, és convenient realitzar la explicació etimològica de la paraula. El mot “cànon” ve del grec que significava vara de medir, per tant el seu significat prové de regla, model o prototip. Segons D.Ruhnken el cànon literari es defineix com “la llista d´autors selectes d´un gènere literari. És a dir, la llista que consagra als millors, als perfectes i als indiscutibles”. Malgrat això, no existeix una definició universalment acceptada ja que existeixen diverses controvèrsies respecte del cànon pel seu origen que és molt antic.

El cànon literari sorgeix a partir d´un criteri estètic i no moral o polític. La paraula es va posar de moda per l´escriptor Harold Bloom que la va anomenar al seu polèmic llibre del “Cànon Occidental” (1995):

El canon, una vez lo consideremos como la relación de un lector y escritor con lo que se ha conservado de todo lo que se ha escrito, y nos olvidemos de él como lista de libros exigidos para un estudio determinado, serà idéntico a un Arte de la Memoria literario (Bloom, 1994, p.27)
Per tant, podríem definir-lo com el conjunt d´obres delimitades que es conjuguen amb els factors de l´estètica i la pedagogia considerades com a model per a una cultura determinada. No obstant això, cal dir que té en compte les normatives d´escriptura, de comprensió, de lectura... que responen a una concepció de la literatura. Totes aquestes obres dins del cànon literari van canviant segons les tendències de l´època que també dependrà de l´autor i de la seua ideologia. Per este motiu, podem dir que el cànon literari té un fort vincle amb la història de la cultura i estableix les pròpies convencions.

En l`àmbit escolar és difícil la proposta d´un cànon literari ja que des del punt de vista docent, el professorat ha de ser conscient de les obres recomanades als alumnes per fer que gaudisquen de la lectura de la manera més amena i divertida possible.

Una de les funcions primordials de l´escola és la selecció d´obres des del punt de vista pedagògic (vocabulari, gramàtica, possibles dificultats), moralista (amb alguna finalitat), psicològic, estètic… sobre el que deuen llegir i el que no i el que realment és educatiu o el que s´ha d´evitar per evitar problemes de qualsevol tipus. No obstant això, es deu jugar amb factors importants com els valors que transmiteixen, el model estètic, i la identificació amb els propis lectors dins de l´obra.

En definitiva, és molt important dur a terme a la classe un cànon literari per tal de formar lectors competents, autònoms i crítics per adaptar-se en tot moment al nivell de comprensió de l´alumne així com en la transmissió d´un gran nombre d´obres clàssiques literàries.

Per finalitzar amb la definició de cànon literari faig referència a la cita de V. Salvador:

El cànon de literarietat ha estat establert, al llarg dels segles, en funció de paràmetres com són l´opinió sobre la qualitat estètica, l´originalitat –herència de la mitologia romàntica- o certs inconfessos elitismes de classe, tant se val. Així, s´han situat extramurs de la literatura determinades manifestacions massa populars –sovint orals o difoses per impremta expeditiva, o massa obedients a pautes subgenèriques mecànicament repetides per facilitar-se envers el públic i el circuit comercial. És el vast terreny de la “paraliteratura”(entesa com a denominació neutralitzadora de les connotacions negatives que s´associen amb la literatura subcultural o de massa), que tan interessants treballs ha suscitat en les darreres dècades (Salvador, V.(1994). Els límits del discurs literari. Articles de didáctica de la Llengua i la Literatura, 1.15-26.)

Sara García

Fonts bibliogràfiques:

• Recuperat de http://www.cervantesvirtual.com/portales/universidad_iberoamericana/obra-visor-din/el-canon-literario-y-la-literatura-infantil-y-juvenil-los-cien-libros-del-siglo-xx-0/html/003f29cc-82b2-11df-acc7-002185ce6064_2.html el dia 18 de Març de 2016. 
• Recuperat de www.vavel.com el dia 18 de Març de 2016.

Competència Literària

La competència literària és considerada com el procés per produir i interpretar textos a través de coneixements literaris, habilitats expressives, sabers interculturals i actituds del domini de la llengua. Cal dir que la competència literària acompleix la normativa de les propietats textuals tenint en compte l´estil, l´harmonia..

L´activitat més complexa que du a terme la competència literària és la valoració perquè requereix necessàriament comprendre, integrar i interpretar cadascun dels components del discurs literari. Té en compte la voluntat del propi lector per a dur a terme la lectura.

No obstant això, és de gran rellevància destacar que la competència literària no sols es centra en ordenar la informació sinó també s´encarrega de fer que els xiquets puguen aconseguir un total domini i siguin capaços de posar en pràctica els seus coneixements i habilitats en quant al procés d´aprenentatge i de l`´ anàlisi de les obres literàries.

És de gran rellevància destacar que els alumnes posseiran una competència literària quan siguen capaços de:

• Tenir suficiència en els coneixements literaris i siguen capaços de llegir les obres literàries emprant metodologies comprensives i lectores amb total interpretació.

• · Identificar diferents tipus de textos literaris i distingir-los d´altres que no ho siguen.

• · Explicar els diferents elements i parts presents en els actes literaris llegint de manera crítica els textos i intentant comprendre i interpretar-les amb la finalitat de poder comentar-les posteriorment i donar diferents opinions al respecte.

• · Conèixer els diferents autors, obres i moviments literaris de l´època amb la finalitat de poder comentar-ho per tal de veure la visió, i opinió dels diferents autor.

• · Creació de nous textos similars als llegits per veure si ha quedat clara la visió de l´autor i relacionar-ho amb altres obres per tal de poder observar-ho. 

• · Disfrutar amb el text, tenir plaer mentre segueixes la lectura del text literari.

Segons Mendoza Fillola, A. (2010) :

La competència literària integra distints tipus de sabers: Els referits al saber cultural-enciclopèdic, els sabers referits a les modalitats del discurs (programes discursius, gèneres, peculiaritats textuals literàries...) junt amb una mostra d'estructures textuals; i els sabers estratègics (des de l'activació de diverses lògiques (de la fantàstica, del versemblant, del fictici, del real...) que són necessàries per a llegir diferents tipus de textos fins als específics de descodificació i els més complexos d'interacció i cooperació receptora).(Mendoza Fillola, A. (2010). Función de la literatura infantil y juvenil en la formación de la competencia literaria.23/03/2015, de biblioteca virtual Miguel de Cervantes.)

Tenint en compte totes aquestes consideracions, assumim el concepte de competència literària, enunciat per Cruzata Martínez, A. (2007) qui ho defineix com: El resultat de les reflexions i valoracions independents i critiques, que fa que el lector, des d´una perspectiva creativa, cognoscitiva, comunicativa, crítica i valorativa ho expressa de forma oral o escrita en l´acte de la producció del discurs.


Cal dir que en l´estudi de la competència literària es parteix del context de la situació comunicativa i a més és té en compte els factors que la rodegen, els interlocutors, la situació, intenció i la finalitat comunicativa.

Dins de la competència literària s´inclou la percepció i la producció, ja que totes les persones posseïm aquestes destreses que són importants per a dur-les a terme dins la competència literària en major o menor grau i així poder tenir la capacitat de percebre, interpretar textos o diferenciar-los d´altres. A més a més, per finalitzar podem dir que es tracta d´un procés complex i necessita estar regit per altres programes de literatura i així poder preparar de manera cultural i formativa a l´estudiant i així, assegurar-li un procés de comunicació segura, coherent fluida i independent, a través de la qual puga emetre judicis, opinions i diferents critiques.

                                                                                                    Sara García

Fonts bibliogràfiques:

• Recuperat de http://www.ecured.cu/Competencia_literaria el dia 15 de març de 2016
• Recuperat de http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/funcin-de-la-literatura-infantil-y-juvenil-en-la-formacin-de-la-competencia-literaria-0/html/01e1f656-82b2-11df-acc7-002185ce6064_3.html el dia 20 de Març de 2016
• Recuperat de http://www.eumed.net/libros- gratis/2011b/975/Competencia%20Literaria%20percepcion%20y%20produccion%20critica%20de%20textos.htm el dia 17 de Març de 2016 
• Recuperat de www.utp.edu.co/~lunego/LA%20COMPETENCIA%20LITERARIA.doc el dia 22 de Març de 2016