REFLEXIÓ ESPAICINEMA "DIAMANTES NEGROS"

Com no vaig poder anar a l’activitat de la gimcana poètica, vaig anar a l’activitat que més me cridà l’atenció, la realitzada divendres per espaicinema, en la qual es va projectar la pel·lícula “diamantes negros” del prestigiós director Miguel Alcantud.

L’activitat va començar amb un xicoteta presentació i un repàs de la extraordinària trajectòria d’aquest director. Tot seguit, es va projectar la pel·lícula. Després d’una hora i mitja, que se'm va fer curta, tinguérem la possibilitat de interactuar amb el director en una mena de col·loqui.

La pel·lícula, que des de el meu punt de vista, és molt bona, no pareix tindre cap relació amb la literatura. Fou després de donar-li unes quantes voltes quan vaig adonar-me'n de que encara que no ho parega tot pot relacionar-se amb la literatura. En aquest cas, pense que començant pel director ja trobem de que parlar. Miguel Alcantud, és un director molt polivalent que ha treballat tot tipus de “gèneres relacionats amb l’art audiovisual”, des de pel·lícules, com aquesta fins a teatre passant per series de televisió, etc. Això vol dir que no podem deixar fora cap gènere i que sempre es poden treballar tots encara que a vegades ens centrem més en un que en altres. En relació amb això, i com ja em exposat en la entrada “COM TREBALLAR ELS GÈNERES QUE COMBINEN PARAULA I IMATGE A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA” dins del blog, aquesta activitat ensenya que no sols podem treballar amb llibres, que adaptant-nos als nous temps, també podem fer el mateix amb pel·lícules o “booktrailers” per estimular als xiquets, com pas previ a la lectura.

La pel·lícula, que te prou component social i fa referència a la diversitat de la societat en la qual visquem, deixa al descobert un defecte molt habitual, la imposició de una cultura sobre altres. És a dir, sempre se treballa la literatura valenciana i espanyola, per què no podem trencar eixes barreres i sortir a veure el món que ens envolta?. No es tant difícil, per exemple, aprofitant que tenim a l’aula un xiquet xinés, marroquí, sud-americà, etc, podem indagar sobre la literatura preguntant-li a ell, als pares, o cercant nosaltres mateixos a llibreries, biblioteques o Internet per a veure els seus valors i les diferències per comprendre-les i aceptar-les

Per últim, en la meua opinió, pense que és una molt bona pel·lícula, que és prou didàctica i que recomane a tots aquell que com jo amem el futbol, per a que veiem que el futbol va més enllà dels estadis i a vegades d’ell deriven practiques il·legals i immorals que van en contra dels drets humans.

REFLEXIÓ GIMCANA POÈTICA

Com bé sabem, la setmana d´activitats complementàries a la universitat, no té un altre objectiu, ni més ni menys, que ampliar el nostre ventall de coneixements amb l´assistència dels alumnes a les diferents jornades que es realitzen com per exemple: xerrades, conferències, eixides o fins i tot, tasques, que d´oïda sonen molt avorrides ,però quan t´endinses en elles canvien la teua mentalitat per complet. Açò m´ha ocorregut a mi de manera personal amb la gimcana poètica. He gaudit com una xiqueta xicoteta barrejant coneixements apresos prèviament amb d´altres que creia oblidats però que encara resten a la meua memòria.

Des del meu punt de vista, ha sigut una tasca molt educativa que de cara al nostre futur com a docents, pot servir de molta ajuda ja que és una nova manera de plantejar les nostre classes mitjançant jocs, aforismes i emprant els materials que tant agraden als xiquets com: cartolines, pintura de dits, colors.... que fan de cadascuna de les lliçons una tasca molt divertida i entretinguda on s´intenta que els alumnes desenvolupen habilitats com la creativitat i la seua imaginació i que isquen un poc de l´òrbita escolar deixant d´una banda ferramentes tradicionals com el llibre.

Ens hem convertit en uns pintors creatius on hem fet somriure a la resta d´alumnes de la universitat, ja que hem barrejat temes poètics amb tòpics d´actualitat educativa.

Generalment, aquesta diversitat de proves ens ha fet riure molt i ens ha permès compartir les nostres opinions amb la resta de companys mitjançant el diàleg, a més de poder realitzar cadascuna de les tasques a l´aire lliure, que és també,un factor molt important a l´hora d´educar ja que el contacte amb l´exterior fa desenvolupar no solament competències literàries, sinó lingüístiques, matemàtiques...que fan de totes estes, un aprenentatge significatiu.

No obstant això, el professorat des de fa uns anys ha donat un gir complet en la nostra societat però no ha evolucionat en l´aspecte metodològic de les classes ja que es segueix partint d´un sistema prou tradicional i antic i em pareix que activitats com les gimcanes són propostes interessants per elaborar ja que demostren major interès i motivació en els xiquets a l´hora d´aprendre coneixements com la poesia, versos, rima etc...

Per últim, recomane l´activitat a tots aquells interessats perquè és una gran oportunitat per començar a canviar el rol de professor antic i fer dels nostres alumnes uns lectors competents i interessats al màxim possible per la literatura.

Sara García.

REFLEXIÓ GIMCANA POÈTICA

Durant la setmana complementaria del segon quadrimestre hem realitzat una activitat que forma part de l’assignatura de Formació Literària per a mestres que ha consistit en una gimcana. Aquesta no ha sigut com les habituals que coneixem tots en què els alumnes han de superar unes proves per aconseguir una recompensa, sinó que forma part dels continguts, concretament del tema de la poesia, per això l’activitat rep el nom de Gimcana Poètica.

Després d’haver realitzat aquesta activitat, la primera conclusió a la que he arribat ha sigut que hi ha moltes maneres d’ensenyar els continguts als alumnes, i com a futurs docents no ens hem de tancar a fer una classe tradicional sols, ja que a vegades els alumnes aprenen més si es realitza l’explicació d’una forma diferent a l’habitual. Cal destacar que els mestres busquen fomentar l’aprenentatge significatiu als seus alumnes, i que allò que aprenen es quede permanentment en la seua memòria. Amb la gimcana poètica hem pogut recordar coneixements relacionats amb la poesia, com per exemple les rimes, l’estructura dels versos, o els recursos literaris. El fet de realitzar l’aprenentatge a través d’activitats on els alumnes participen de forma activa, permet que aquests posen més interés per aprendre, arriben a comprendre els continguts i no es dediquen a memoritzar-los com fan de costum per superar els exàmens.

D’altra banda, es pot mostrar als participants, ja siguen grans o petits, exemples que es poden trobar en la vida quotidiana de la poesia a través del joc, i fomentar la passió per aquest gènere literari, ja que es mostra de forma atractiva, i veuran que no sols es poden trobar amb la narració fora de l’aula.

Per concloure, cal dir que aquesta activitat ha sigut interessant i entretinguda, ja que moltes vegades els professors donen aquests conceptes per sabuts però la realitat es que mai ens ve mal un repàs, i que millor que a través d’una gimcana on ho donem tot per ser els primers! Espere que en un futur augmenten els aprenentatges de forma més amena i fent ús també de les noves tecnologies, ja que estic segur que així els alumnes posaran un major interés i aprendran moltes més coses.

REFLEXIÓ GIMCANA POÈTICA

A continuació realitzaré una breu reflexió sobre la meua experiència en la participació de la Gimcana poètica de dilluns 25 d'abril. Però abans d'entrar en matèria, explicaré què és una Gimcana. Es tracta d'una competició en què els concursants han de salvar una sèrie de proves i obstacles incorporats a un recorregut, el guanyador serà el que abans aconseguisca completar-ho.

No era la primera vegada que escoltava eixe terme, no obstant això, mai abans havia tingut l'oportunitat de participar en una d'elles. I ara, després d'haver-la dut a terme, puc dir que m'ha agradat l'experiència i que és una forma didàctica i lúdica per a tractar els continguts poètics. A més, pense que una forma de deixar empremta en els xiquets és ensenyant-los per mitjà del joc, ja que d'aquesta manera, els coneixements adquirits tarden més temps a oblidar-se.

En aquesta gimcana teníem que superar proves poètiques, fent servir la poesia per a fre-les. L’activitat va comptar amb un total de cinc jocs basats en aforismes, cal·ligrames, poemes objecte... M’ha resultat divertit perquè moltes vegades, els xiquets pensen que no són capaços de crear, d’inventar i de fer alguna cosa de profit amb les seues capacitats cognitives. Amb aquesta activitat, podem demostrar-los que estan molt equivocats, que qualsevol d’ells pot crear poesia, i a més, que totes les creacions estan bé. No hi ha cap millor que una altra, totes són úniques.

Sens dubte d'aquesta experiència només m'emporte aspectes positius i beneficiosos per a dur a terme amb èxit la meua futura pràctica docent. Ja que açò m'ha inspirat a realitzar i pensar possibles activitats per mitjà de la realització d'una Gimcana. D'aquesta manera, també tractem d'acabar amb el mode tradicional i magistral, en certa manera, amb el que es continua impartint les classes. A mi, personalment, se m'han ocorregut algunes variacions, com pot ser realitzar aquest joc abans d'explicar els continguts (de manera que quan s'explique en classe ho entenguen millor gràcies a què ja ho han experimentat) o també, es podria realitzar al final d'un tema/classe/trimestre/curs, sense instruccions de com es realitza X concepte (només donaríem el terme), d'aquesta manera, ens assegurem del que han aprés i a més, també servix de repàs.

Finalment, afegir que aquells mestres que marquen en els alumnes són aquells que impartixen les seues classes de forma amena i didàctica, eixint del marc habitual i, sens dubte, realitzar Gimcanas, jocs, excursions, vídeos etc., ajuda favorablement a captar millor l'atenció de l'alumnat i, amb això, un aprenentatge factible a llarg termini. Amb tot això aconseguim que els xiquets s'interessen per l'apassionant món de la literatura i ho vegen com quelcom divertit.

Lidia Barrón