CRITERIS DE SELECCIÓ D'UN LLIBRE INFANTIL. Alejandro Torres

Booktrailer "El Principito"

"El Principito" és una de les lectures que més repercussió ha tingut tant per a xiquets menuts com per als adults ja que tracta temes universals com per exemple;

• · L´amor
• · L´amistat
• · El sentit de la vida
• · La natura humana

Són moltes les històries que hauràs llegit de prínceps i princeses però segurament ninguna com la de “El Principito”. Estàs preparat per descobrir l´apassionant història d´un xiquet arribat d´un asteroide? Si es així , entendràs que només es veu bé amb el cor, ja que l´essencial és invisible als ulls. 

• On descobriràs el vertader amor, la metàfora de la dona que estima, la que s´ha quedar per sempre en el seu cor, bonica perfecta i plena d´imperfeccions. Fou el temps que vas passar amb la teua rosa, la que la va fer tan important. 

• Els baobaos amb la seua referència als problemes, t´ensenyaran que deus solucionar-los abans que siguen massa complicats. Si els baobaos no s'arranquen d'arrel quan són xicotets aniran creixent cada vegada més.

• La falta de creativitat i imaginació de les persones. "Sols comprenen successos que es poden raonar". Les persones majors mai podran comprendre res per si soles i és molt avorrit per als xiquets haver de donar-los una vegada i altra vegada explicacions. 

• La rabosa , personatge medul·lar de la història que ens fa veure l'essencial però també les dificultats i costos de l'amistat. "Encara que hi haja mil.lers de persones al món quan et dediques exclusivament a conèixer a una en concret i es converteix en el teu amic, acaba sent imprescindible per a tú".

CONCLUSIÓ:

Si no t´agrada la literatura, si t´agrada, si eres un xiquet, si eres adult ix del teu món i endinsa´t en “El Principito”, un llibre tan breu com profund, tan senzill com únic. 

PRESENTACIÓ DEL PLA LECTOR I RESPOSTA A LES PREGUNTES CLAU

A continuació exposarem una breu reflexió al voltant de la matèria de Formació Literària i els conceptes més rellevants que hem tractat al llarg del curs. Generalment, ha sigut de grat trencar les barreres de l´educació tradicional i apostar per una nova forma de fer literatura.
Al vídeo mostrarem a través d´una xerrada o tertúlia al campus de la universitat, els fets més rellevants per a nosaltres tractant els diferents aspectes de les tertúlies a classe, rondalles, treball al blog...  a través de la nostra evolució del quadrimestre i hem intentat sintetitzar el que hem après amb algunes qüestions proposades unint i aportant els nostres punts de vista i coneixements al respecte.

Activitats Pla lector. Tercer Cicle.

En aquesta activitat anem a elaborar una proposta d’activitats que programariem en el nostre pla lector. Cal dir que el desenvolupament de lectura en els alumnes és un dels principals objectius que tenen els centres, ja que és una part fonamental de l’educació. Cada centre elabora el seu propi pla lector per aplicar-lo a les seues aules amb l’objectiu d’aconseguir les metes que s’han proposat des d’un principi, però tots els centres busquen, a través d’aqusts plans, fomentar la lectura i augmentar les habilitats dels alumnes a l’hora de llegir.

Per poder fer aquesta proposta, primer parlarem del centre on aplicariem les activitats i la situació en què es troba. L’escola on ens hem basat per elaborar les activitats és un centre públic de la localitat de Xàbia (Alacant). Aquest té dues línies d’ensenyament, una en castellà i l’altra en valencià. Cal remarcar que en la línia castellana hi ha una presencia notable d’alumnes immigrants, procedents de països del nord d’Àfrica i d’Anglaterra majoritàriament, a més d’algun alumne amb integració tardana. La ràtio d’aquestes classes es de 24 alumnes per classe aproximadament. Aquesta escola compta amb una biblioteca que té nombrosos llibres i que s’actualitza cada curs, dos patis (un gran amb pista d’atletisme, i un petit amb un camp de bàsquet), i un saló d’actes (on solen realitzar-se conferencies i activitats de classe).

Els objectius que prioritzem en la realització d’aquesta proposta son:

- Expressar-se oralment de forma adequada, tenint en compte les característiques de les diferents situacions de comunicació.
- Millorar la destresa en la lectura de textos de tot tipus.
- Augmentar la capacitat creativa del lector.

D’altra banda, per poder avaluar als alumnes, pensem que no s’hauria de fer proves objectives com un examen estàndard o unes activitats que sols tenen un resultat possible. Tot docent hauria de buscar que els seus alumnes puguen reflexionar a través de les lectures, i no sols llegir el que posa i aprendre detalls (que és el que sol eixir als exàmens). Per tant, per poder avaluar als xiquets de forma correcta, seria més convenient manar-los algunes activitats que conviden al lector a reflexionar sobre la lectura, ja que d’aquesta manera anirà més enllà del que posa als llibres. A més, després es poden dur a terme una sèrie d’activitats a l’aula per treballar el llibre i que els alumnes comprenguen millor els continguts, a través d’interaccions entre ells. En resum, dir que hi ha diferents maneres d’avaluar als alumnes, a pesar de que la majoria de mestres sempre usen les mateixes. A continuació, anem a proposar les activitats que hem proposat per a una classe del tercer cicle de primària:

En primer lloc, abans de que els alumnes realitzen la lectura, els portaria a la biblioteca per què pogueren veure la quantitat de llibres que hi ha, i poder elegir aquell que pense cadascú que puga resultar-li més interessant, ja que quan algú llig un llibre que no li agrada no posa interés per aprendre i reflexionar sobre aquest. Una vegada els alumnes hagen observat els llibres que es troben en l’apartat del tercer cicle (ja que la biblioteca té els llibres ordenats per edats), farem una posada en comú on cadascú dirà el llibre que ha escollit i els seus motius. Amb aquesta tasca es busca que els alumnes siguen autònoms i busquen ell llibre que més s’adapte a ells, no elegir aquell que t’obliguen o han agafat els seus amics. A més, pensem que a través d’aquesta activitat els alumnes podran posar més interés en la lectura del llibre, ja que l’han escollit en funció dels seus gustos.

Quant a l’activitat durant la lectura, ha d’estar més enfocada a l’observació de la comprensió del llibre per part de l’alumne i la seua capacitat d’imaginació. Una activitat que proposaria seria la de que els alumnes conten les idees principals del que han llegit, com s’imaginen als personatges principals i l’escena, i com pensen que acabarà la història. D’aquesta manera podrem observar si l’alumne es troba concentrat en la lectura o està passant fulles sense saber el que es diu, i també saber la seua capacitat creativa, gràcies a la informació que expose l’alumne.

Una vegada acabada la lectura, pensem que seria interessant realitzar una tertúlia dialògica, on cada alumne parle un poc del seu llibre, començant amb un resum, i després parlant d’aquells aspectes que li hagen resultat interessants per a comentar. D’aquesta manera, els alumnes poden tindre referencies de cada llibre, i poden estar interessats en llegir altres llibres de forma voluntària. A més, si hi ha dues o més persones que han llegit el mateix llibre, poden comentar diferents aspectes de la lectura i interaccionar entre ells.

Pel que fa a les activitats que proposaria per a fora de l’aula amb una freqüència setmanal, seria la de seleccionar entre els alumnes un llibre, i llegir una hora a la setmana a l’aire lliure, ja que d’aquesta manera pots escoltar de fons el soroll dels pardals i les bufades del vent, que et transmeten tranquil·litat. Quan jo anava a quart de primària vam realitzar aquesta activitat, on cada alumne llegia un fragment de la historia, i tots els alumnes estàvem interessats en saber el que anava ocorrent en la història. Per tant, pensem que amb aquesta activitat, els alumnes estaran més atents a la lectura i tal vegada puguen practicar aquesta activitat al jardí de les seues cases. Com a activitat fora de l’aula de data concreta, he pensat seleccionar el dia de Sant Jordi (23 d’Abril), aprofitant que és el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor. L’activitat que proposaríem per a realitzar aquest dia seria que els alumnes hagen d’escollir un llibre que regalarien a una persona que estimen, justificant la selecció amb els motius que tinguen.

Per últim, proposaria dues activitats per a dur a terme fora de l’escola. En primer lloc, com a activitat en una data concreta, realitzaria una excursió al Jardí dels Vivers de València a la Fira del Llibre (a finals d’Abril), amb l’objectiu de que els alumnes puguen veure diferents xerrades, conferencies, presentacions de llibres, i veure llibres que tal vegada els puguen agradar. D’altra banda, com a activitat recurrent, realitzaria una activitat quinzenal que consistira en anar al bosc a llegir una lectura, per fomentar les classes a l’aire lliure.

LLEGIR PER A CRÉIXER I POEMANIA

Els llibres que he escollit d’educació literària han sigut “Llegir per a créixer” i “Poemania”. Cal dir que a l’hora de seleccionar els llibres que anava a llegir-me, vaig elegir aquests dos perquè vaig llegir algunes valoracions on la gent els recomanava i deien que a través d’aquestes lectures podries aprendre una sèrie d’eines i activitats que es poden aplicar a l’aula. Per tant, des d’un principi els vaig escollir per les referencies agradables que he llegit i per l’ús que puc fer dels continguts a l’aula com a futur docent. Els dos llibres tenen un títol acertat, ja que sense llegir-lo ja tens una idea sobre el que tractarà.

En primer lloc, vaig a comentar el llibre “Llegir per a créixer”, que és una espècie de guia per què els pares puguen fomentar l’hàbit lector als seus familiars (encara que també serveix per aplicar-ho a l’aula) sense incidir en un tipus de llibres en especial, a través d’activitats entretingudes o representacions de les lectures, entre altres metodologies. A més, es mostra el que s’ha de fer i el que no a l’hora de realitzar aquestes activitats per fomentar la lectura. Cal remarcar que aquest llibre s’ha escrit per poder posar solució a un problema present en la nostra societat de forma acusada com és el desinterés per la lectura. Des del moment inicial de la lectura, ja ens fa entendre l’autor que la lectura ha sigut una activitat que sempre ha estat present a l’educació de forma obligatòria, i aquest fet ha causat el la falta de ganes i la poca passió que tenen les persones per llegir llibres. Amb aquesta lectura m’he sentit molt identificat, ja que durant tota la meua escolarització, llevat alguna excepció, sempre m’han fet llegir uns llibres concrets sense donar-me la opció de poder llegir un altre. Al no donar-me llibertat per llegir allò que trobava interessant, he acabat sense llegir llibres més enllà dels que m’han obligat. Però després d’haver llegit aquest llibre, he pogut obrir els ulls i adonar-me que amb la lectura s’augmenta el coneixement de la persona, la capacitat de comprensió, fomenta la imaginació i la creativitat, etc.

En la meua opinió, i compartint el que defensa l’autor, la lectura no hauria d’estar imposada, perquè el fet d’obligar a algú a llegir alguna cosa que no li agrada, origina un desencant amb aquesta activitat. Pense que és més correcte mostrar un ventall de llibres amb una xicoteta sinopsis de cadascun, per què siga l’alumne qui puga elegir aquells que li resulten més interessants, i gaudisca de l’obra. D’aquesta manera, el xiquet serà qui pose interés en la recerca de llibres per llegir quan tinga temps lliure allò que li agrade. També pense que s’haurien de fer altres tipus d’avaluacions de les lectures que es realitzen dins del sistema educatiu, ja que actualment solen fer-se exàmens on es pregunta per detalls de la lectura, en compte de fer reflexionar als lectors. El fet de preguntar coses concretes, obliga als alumnes a llegir el llibre com si foren els continguts d’una materia, sense desenvolupar la creativitat i la imaginació. Com a futurs docents, pense que en les lectures s’hauria de fer altres tipus d’avaluacions, com per exemple les tertúlies que fem a classe, ja que permeten reflexionar sobre el que es diu en les lectures, comentar aspectes rellevants, i poder fer una posada en comú per part de tots.

Per acabar amb aquest llibre, dir que m’ha resultat molt interessant llegir-lo, perquè es parla d’un tema que he viscut jo, al igual que la majoria, i es pot observar en la majoria de les persones, i pense que eixa mentalitat que tenim de no llegir hem de canviar-la cara el futur, i els docents tenen un paper fonamental en aquest procés de canvi per afavorir la lectura.

Quan al altre llibre, en primer lloc cal dir que és una lectura de consells i activitats pedagògiques de tot tipus, encarada cap als alumnes. Amb aquests exemples d’activitats, es busca que el mestre prenga consciencia de que els xiquets s’interessen més pels temes si els ho mostren d’una forma agradable i amena. Per tant, si el professor es basa en algunes de les activitats que es plantejen, de segur que els alumnes es trobaran més interessats per la lectura de poemes en aquest cas. Per tant, aquest llibre es troba més enfocat per a professors, ja que poden fer-li un gran ús dels continguts aplicant-los a l’aula o a casa, ja que incorpora exemples que es poden dur a terme en qualsevol lloc. A diferència de l’anterior llibre, “Poemania” es centra sols en fomentar la poesia als xiquets, ja que és un gènere que hauria d’estar present amb la mateixa rellevància que altres generes com el narratiu (que és el que sol treballar-se més a l’aula). Totes aquelles activitats que es proposen en aquest llibre pareixen ser agradables per als xiquets, i permeten fomentar el treball en equip i l’aprenentatge recíproc, és a dir, que interaccionen entre ells per aprendre.

D’altra banda, m’agradaria comentar que la poesia és un gènere molt important, ja que permet desenvolupar habilitats com per exemple la creativitat, la ironia, utilitzar figures literàries, aprendre les diferents construccions de rimes, etc. A més, a través d’aquesta es pot jugar amb les paraules utilitzant figures literàries, i amb això crear un missatge ocult, on permet als lectors que desenvolupen la seua creativitat per arribar al significat del missatge. És a dir, amb la poesia es pot anar més enllà el que es diu en el text.

Com a conclusió d’aquest llibre, dir que la poesia s’ha de treballar per fer-la més present en l’escola, i no dedicar-se sols a fer que els alumnes reciten de memòria els poemes, sinó que els comprenguen, perquè moltes vegades tenen un sentit ocult que pot canviar completament allò que a primera vista sembla que transmet el poema.

Rondalla "Les Animetes" d´Enric Valor

Rondalla ve, rondalla va, si no és mentida veritat serà que hi havia una vegada una família formada per una xica fadrina anomenada Marieta i la seua àvia Casilda que vivien a La Biar.Marieta vivia amb la seua àvia perquè havia perdut els seus pares essent ben petita. Sempre havia sigut una xiqueta molt molt consentida.

Un dia estava amb les seues amb amigues xarrant a la font del poble va aparèixer un cavaller muntat a un cavall fortament guarnit, un jove foraster conegut per aquella zona com el cavaller de Muntalt.

Mentre omplia un cànter a la font per a la seua avia es quedà bocabadada veient-lo i observant-lo. a Atreta per la seua bellesa, li va oferir aigua i aquest va acceptar amb gran simpatia. Si vol beure en canter, i ell li va contestar: ja ho crec simpàtica fadrina!

Aquella nit la Marieta no va poder dormir en tota la nit somiant amb Albert. Passada una estona l´àvia Casilda va entrar a la cambra enfadada perquè la seua neta no li havia contat el que li passava. No està gens bé que no m´hages dit el que et passa. La marieta es va fer roja i aquesta li va dir: Pels teus ulls sé el que vols. I ella li va respondre: No sé si vull al cavaller de Muntalt però no puc passar cap dia sense anar a veure´l a la font. Aquesta li va aconsellar que no anés a la font perquè de segur que si Albert l´estimava acudiria a casa a per ella presentant-se com el Cavaller de Muntalt.

Unes setmanes després Albert acabà presentant-se a casa de Calsilda acompanyat d´un veí i posteriorment li demanà la mà a Marieta “Demane matrimoni a la teua nét i espere i crec que l´heu ensenyada a guisar, filar, teixir brodar molt bé, sé que l´has fet una vertadera dona de sa casa".. L`àvia Casilda el va rebre amb gratitud i li va respondre que sí, que ja era tota una dona i que s´encarregaria ella mateixa de preparar-li i cosir-li la camisa del seu casament.

Com era costum en aquella zona , la núvia havia de regalar-li al promès la camisa del dia del casament i a més aquesta havia d´estar filada i teixida a mà amb la finalitat de seguir amb la tradició i els costums d´aquelles terres. Cal destacar que Marieta no sabia guisar perquè havia sigut criada per la seua àvia i de fet, de teixir i cosir no sabia fer ni un mos. En aquest cas, com Albert volia seguir els costums li va dir que no es casaria amb ella si no ho realitzava per ella mateixa. Casilda de seguida es posà trista pel simple fet d’haver-la consentit massa : "Ay neteta meua, tota la culpa la tinc jo, però com t´havia d´ensenyar a fer-ho si t´estropejaria eixes manetes!!"..durant tota la seua vida i encara es va penedir més d´haver-ho fet perquè sabia que si Marieta no ho cosia per ella mateixa podia perdre a l´home de la seua vida.

Casilda va tornar a la seua habitació i es posà a parlar al quadre de les “Animetes” que tenia penjat penedint-se de què la seua neta no havia après a fer res per la seua culpa. El quadre li va contestar aquestes paraules dient que deixara damunt la taula les madeixes de lli i que dos dies abans de la boda es despertaria amb la feina feta. La condició era de què no li diguera res a ningú. La neta estava molt preocupada per la tasca encomanada però la seua àvia li va dir que no devia preocupar-se perquè eixe dia ho tindria tot apunt. D´altra banda, Casilda estava preocupada del que passaria quan Muntalt s´assabentara de què Marieta no sabia fer res i que tot havia sigut fruit d´un engany.

Uns dies més avant al alçar-se Casilda es va trobar la camisa preciosa amb rics brodats el dia més assenyalat per a Marieta i passades unes hores Albert es va endur la camisa amb gran satisfacció per complir la famosa tradició.

Durant la cerimònia van sentir trucar la porta i Casilda va obrir a les 3 Animetes (La Geperuda que el nas li tocava quasi el terra, la dels ulls afonats i rojos i la que tenia un braç més llarg que l´altre). Ningú les coneixia però el nuvi i els familiars pensaven que eren convidats de la núvia i a la inversa. L´Albert va acabar preguntant-li a una velleta perquè tenia un braç més llarg que l´altre i aquesta li va respondre que era de filar. A més, Albert va aprofitar per dir-li a Marieta que no tornara a filar en la seua vida. Després, va preguntar a les altres àvies perquè tenien els ulls rojos i perquè era geperuda i aquestes van contestar que era de cosir i brodar respectivament. Marieta va acabar dient- li que mai cosiria ni filaria malgrat “la seua passió per cosir” de manera irònica.

I això és tan veritat com que el conte s'ha acabat.

Sara García i Alex Torres

REFLEXIÓ GIMCANA POÈTICA

Durant la setmana complementaria del segon quadrimestre hem realitzat una activitat que forma part de l’assignatura de Formació Literària per a mestres que ha consistit en una gimcana. Aquesta no ha sigut com les habituals que coneixem tots en què els alumnes han de superar unes proves per aconseguir una recompensa, sinó que forma part dels continguts, concretament del tema de la poesia, per això l’activitat rep el nom de Gimcana Poètica.

Després d’haver realitzat aquesta activitat, la primera conclusió a la que he arribat ha sigut que hi ha moltes maneres d’ensenyar els continguts als alumnes, i com a futurs docents no ens hem de tancar a fer una classe tradicional sols, ja que a vegades els alumnes aprenen més si es realitza l’explicació d’una forma diferent a l’habitual. Cal destacar que els mestres busquen fomentar l’aprenentatge significatiu als seus alumnes, i que allò que aprenen es quede permanentment en la seua memòria. Amb la gimcana poètica hem pogut recordar coneixements relacionats amb la poesia, com per exemple les rimes, l’estructura dels versos, o els recursos literaris. El fet de realitzar l’aprenentatge a través d’activitats on els alumnes participen de forma activa, permet que aquests posen més interés per aprendre, arriben a comprendre els continguts i no es dediquen a memoritzar-los com fan de costum per superar els exàmens.

D’altra banda, es pot mostrar als participants, ja siguen grans o petits, exemples que es poden trobar en la vida quotidiana de la poesia a través del joc, i fomentar la passió per aquest gènere literari, ja que es mostra de forma atractiva, i veuran que no sols es poden trobar amb la narració fora de l’aula.

Per concloure, cal dir que aquesta activitat ha sigut interessant i entretinguda, ja que moltes vegades els professors donen aquests conceptes per sabuts però la realitat es que mai ens ve mal un repàs, i que millor que a través d’una gimcana on ho donem tot per ser els primers! Espere que en un futur augmenten els aprenentatges de forma més amena i fent ús també de les noves tecnologies, ja que estic segur que així els alumnes posaran un major interés i aprendran moltes més coses.

COM TREBALLAR LA NARRACIÓ EN L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Primerament, abans de començar a parlar de les propostes d’activitats de la relació, m’agradaria fer un breu repàs del que és el gènere narratiu. Aquest és un gènere literari que es basa en exposar uns fets, tant reals o imaginaris, de forma cohesionada, i escrits en format de prosa o vers. La narració es diferencia dels altres estils per explicar els fets contextualitzant-los en un moment determinat, amb uns personatges principals (que porten a terme la gran part de les accions que ocorren) i secundaris (apareixen sols en moments determinats), i seguint un ordre lògic. Aquests textos tenen un narrador que relata la història, presenta els personatges que apareixen, i situa als lectors en la història. El narrador pot ser intern (si forma part de la història) o extern (si no forma part de la narració).


En quant a la estructura en què es realitzen les narracions, s’ha de destacar el format estàndard, que consisteix en segmentar la tramesa en les següents tres parts (encara que a vegades es pot suprimir alguna):

- Plantejament: En aquesta part es realitza una introducció a la història, situant al lector al context on es desenvoluparan els fets i presentant la narració.

- Nus: Aquesta es la part principal, ja que és on s’exposa la tramesa de la història (per això sol ser la més extensa).

- Desenllaç: Aquesta part es l’episodi final de la història, on es resolen o finalitzen els conflictes. Cal destacar que a vegades es pot quedar un final obert.


El gènere narratiu inclou dues categories segons les característiques que tinga el text, que són la novel·la i el suspens. A més, cal destacar que hi ha molts subgèneres narratius, com per exemple la faula, el conte, la narració, la novel·la, o la literatura popular, però no es troben marcats tots, és a dir, que depenent de l’enfocament de les definicions, poden ser incloses en un gènere o altre.


Pel que fa a la manera en què podem treballar la narració a l’aula segons cada cicle, anem a realitzar una proposta per a fer a l’aula i una a l’exterior.


En el primer cicle, una de les activitats que es podria treballar podria ser que els alumnes lligen una narració, i després contesten unes preguntes de comprensió lectora. Fora del aula, podrien realitzar una excursió al cinema per a veure una pel·lícula amb format de narració i després el professor serà l´encarregat de realitzar una anàlisi de la tramesa parlant del narrador, personatges, parts, etc.

En el segon cicle, una activitat que proposaria per a realitzar dins l’aula seria la de llegir una narració representant-la dividint la classe en grups, i a través de la representació demanar als alumnes que intenten definir el que és el gènere narratiu. Fora del aula es podria visitar a algun cançoner conegut com Pep Botifarra, per què els contara un recull de faules o contes populars, i realitzar preguntes de comprensió als alumnes.


Quant al tercer cicle, una activitat possible pot ser la de donar-li cinc elements als alumnes per què elaboren ells una narració de forma individual i després observar si hi ha errates. Fora del aula podrien anar a veure com uns actors interpreten varies històries, i que els alumnes diguen quina és la narració justificant amb les característiques que tenen aquest tipus de text.

Literatura Infantil i Juvenil

Aquest terme és molt ampli, per això cal remarcar que al parlar de literatura infantil i juvenil (LIJ), coincidim amb el que diu Bernardo Atxgaga (1999): “Al parlar de literatura infantil, el pes de la balança hauria de recaure en el primer terme de l'expressió, és a dir, en l'aspecte estrictament literari. Ja que, en cas de no ser així, si es comença a separar terrenys, si es considera que l'adjectiu infantil pesa més que tot la resta i que escriure per a nens és una cosa totalment específic, aleshores mal assumpte".

El concepte de literatura infantil i juvenil fa referència a les lectures o textos dirigits al lector infantil, i també al conjunt de textos literaris que la societat ha considerat que son adequats per als més menuts, encara que aquests últims originàriament han sigut escrits amb la intenció de tindre un públic adult. A més, també comprèn les obres literàries que han sigut escrites pels mateixos xiquets.
Per què un text puga formar part d’aquest tipus de literatura, ha de incloure una sèrie de funcions necessàries:
- Servir com a vehicle de comunicació i expressió.
- Potenciar la seua imaginació.
- Arrimar al xiquet al món de la fantasia.
- Convertir-se en un mecanisme transmissor de cultura i valors.
També, les lectures que formen part de la literatura infantil i juvenil han de complir els següents requisits estandarditzats:
- Que la literatura infantil es diferencie per la seua qualitat artística.
- Que les obres siguen adequades per la temàtica i per la forma d’expressar-se.
- Les produccions literàries han de tindre una finalitat en elles mateixes, que siga el de fer disfrutar
al lector.
Aquesta literatura és molt àmplia ja que està constituïda per diversos gèneres com la poesia, el teatre i el conte. Avui en dia, la literatura juvenil i infantil es troba molt consolidada dins dels països occidentals, i es pot comprovar a través de la gran quantitat de vendes que hi ha al mateix temps que la vastíssima producció literària de la que disposem.

Certs investigadors fan una observació entre la tensió provocada entre allò pedagògic i allò literari que segueix vigent als nostres dies encara que aparega de manera diferent. Com bé ens apunta l´investigador cubà Joel Franz Rossel:


“Si bé des del punt de vista autoritari i teòric, la literatura infantil s'ha independitzat completament de l'escola, però des del punt de vista editorial i comercial segueix existint una relació de dependència. Això influeix indirectament almenys per part dels autors, ja que l'escola és , fins i tot en països amb gran tradició de lectura independent i per plaer, el major comprador de llibres.



Des del punt de vista literari, podem observar que la LIJ no està acceptada globalment i no tenen una definició concreta, perquè els autors interpreten aquest concepte de diferents formes, com per exemple Rita Ghesquiere (20009) que distingeix tres tipus de la LIJ (la literatura escrita pels nens o joves , la literatura  escrita exclusivament per als infants i joves i la literatura llegida pels nens i joves) a diferència d’altres com Klingberg (2006) que sols inclou els textos literaris publicats exclusivament per als nens i no aquells textos que els nens llegeixen.

O’Sullivan (2005) diu que la literatura infantil i juvenil no està determinada per les característiques que inclou el text, sinó per les diferents persones, amb un cert grau d’autoritat social, que escriuen, tradueixen i produeixen els textos, pensant en l’ideal que tenen del xiquet lector i amb les regles vigents en la societat del moment en que es produeix l’obra infantil i juvenil. També cal remarcar que són els adults (els pares, educadors, bibliotecaris, editors, i publicadors) el que assignen els textos als xiquets i transmeten unes idees, valors, moralitats, etc.

Quant a les característiques, segons Peter Hunt (2006), “el llenguatge i estil de la LIJ es distingeix per la seua simplicitat, limitada varietat lèxica i complexitat gramatical, registre simple, llengua parlada, repetició i frases breus”. Rudvin i Orlati (2006) afegeixen altres característiques, com per exemple, la preferència pels diàlegs i els esdeveniments en comptes de les introspeccions i descripcions, la preferència per detalls concrets en comptes dels abstractes i la preferència per la trama que avança ràpid, és a dir el moviment i l'acció són més comuns que la inactivitat i reflexió. També, cal afegir les dues característiques esmentades per la finlandesa Riitta Oittinen (2006: 35), ja que segons ella, la literatura infantil i juvenil és entesa per a la lectura en veu alta i és sovint il·lustrada. Les il·lustracions formen un factor imprescindible en els contes per a nens i joves. D'una banda, faciliten l'autor plasmar les seues idees i de l'altra, ajuden el lector a comprendre millor el text.

- Atxgaga, Bernardo (1999). Alfabeto sobre literatura infantil. Valencia. MediaVaca.- Sarabia Giménez, M. (2009). Revista Digital Educació. Innovació i experiències educatives.



- Recuperat de www.edicionesdelsur.com/padres_art_21 (recurso on-line, 15-01-2012) el dia 20 de Febrer de 2016