Un dia estava amb les seues amb amigues xarrant a la font del poble va aparèixer un cavaller muntat a un cavall fortament guarnit, un jove foraster conegut per aquella zona com el cavaller de Muntalt.
Mentre omplia un cànter a la font per a la seua avia es quedà bocabadada veient-lo i observant-lo. a Atreta per la seua bellesa, li va oferir aigua i aquest va acceptar amb gran simpatia. Si vol beure en canter, i ell li va contestar: ja ho crec simpàtica fadrina!
Aquella nit la Marieta no va poder dormir en tota la nit somiant amb Albert. Passada una estona l´àvia Casilda va entrar a la cambra enfadada perquè la seua neta no li havia contat el que li passava. No està gens bé que no m´hages dit el que et passa. La marieta es va fer roja i aquesta li va dir: Pels teus ulls sé el que vols. I ella li va respondre: No sé si vull al cavaller de Muntalt però no puc passar cap dia sense anar a veure´l a la font. Aquesta li va aconsellar que no anés a la font perquè de segur que si Albert l´estimava acudiria a casa a per ella presentant-se com el Cavaller de Muntalt.
Unes setmanes després Albert acabà presentant-se a casa de Calsilda acompanyat d´un veí i posteriorment li demanà la mà a Marieta “Demane matrimoni a la teua nét i espere i crec que l´heu ensenyada a guisar, filar, teixir brodar molt bé, sé que l´has fet una vertadera dona de sa casa".. L`àvia Casilda el va rebre amb gratitud i li va respondre que sí, que ja era tota una dona i que s´encarregaria ella mateixa de preparar-li i cosir-li la camisa del seu casament.
Com era costum en aquella zona , la núvia havia de regalar-li al promès la camisa del dia del casament i a més aquesta havia d´estar filada i teixida a mà amb la finalitat de seguir amb la tradició i els costums d´aquelles terres. Cal destacar que Marieta no sabia guisar perquè havia sigut criada per la seua àvia i de fet, de teixir i cosir no sabia fer ni un mos. En aquest cas, com Albert volia seguir els costums li va dir que no es casaria amb ella si no ho realitzava per ella mateixa. Casilda de seguida es posà trista pel simple fet d’haver-la consentit massa : "Ay neteta meua, tota la culpa la tinc jo, però com t´havia d´ensenyar a fer-ho si t´estropejaria eixes manetes!!"..durant tota la seua vida i encara es va penedir més d´haver-ho fet perquè sabia que si Marieta no ho cosia per ella mateixa podia perdre a l´home de la seua vida.
Casilda va tornar a la seua habitació i es posà a parlar al quadre de les “Animetes” que tenia penjat penedint-se de què la seua neta no havia après a fer res per la seua culpa. El quadre li va contestar aquestes paraules dient que deixara damunt la taula les madeixes de lli i que dos dies abans de la boda es despertaria amb la feina feta. La condició era de què no li diguera res a ningú. La neta estava molt preocupada per la tasca encomanada però la seua àvia li va dir que no devia preocupar-se perquè eixe dia ho tindria tot apunt. D´altra banda, Casilda estava preocupada del que passaria quan Muntalt s´assabentara de què Marieta no sabia fer res i que tot havia sigut fruit d´un engany.
Uns dies més avant al alçar-se Casilda es va trobar la camisa preciosa amb rics brodats el dia més assenyalat per a Marieta i passades unes hores Albert es va endur la camisa amb gran satisfacció per complir la famosa tradició.
Durant la cerimònia van sentir trucar la porta i Casilda va obrir a les 3 Animetes (La Geperuda que el nas li tocava quasi el terra, la dels ulls afonats i rojos i la que tenia un braç més llarg que l´altre). Ningú les coneixia però el nuvi i els familiars pensaven que eren convidats de la núvia i a la inversa. L´Albert va acabar preguntant-li a una velleta perquè tenia un braç més llarg que l´altre i aquesta li va respondre que era de filar. A més, Albert va aprofitar per dir-li a Marieta que no tornara a filar en la seua vida. Després, va preguntar a les altres àvies perquè tenien els ulls rojos i perquè era geperuda i aquestes van contestar que era de cosir i brodar respectivament. Marieta va acabar dient- li que mai cosiria ni filaria malgrat “la seua passió per cosir” de manera irònica.
I això és tan veritat com que el conte s'ha acabat.
Sara García i Alex Torres
