CRITERIS DE SELECCIÓ D'UN LLIBRE INFANTIL. Adrián López Taveras

Booktrailer "El Principito"

"El Principito" és una de les lectures que més repercussió ha tingut tant per a xiquets menuts com per als adults ja que tracta temes universals com per exemple;

• · L´amor
• · L´amistat
• · El sentit de la vida
• · La natura humana

Són moltes les històries que hauràs llegit de prínceps i princeses però segurament ninguna com la de “El Principito”. Estàs preparat per descobrir l´apassionant història d´un xiquet arribat d´un asteroide? Si es així , entendràs que només es veu bé amb el cor, ja que l´essencial és invisible als ulls. 

• On descobriràs el vertader amor, la metàfora de la dona que estima, la que s´ha quedar per sempre en el seu cor, bonica perfecta i plena d´imperfeccions. Fou el temps que vas passar amb la teua rosa, la que la va fer tan important. 

• Els baobaos amb la seua referència als problemes, t´ensenyaran que deus solucionar-los abans que siguen massa complicats. Si els baobaos no s'arranquen d'arrel quan són xicotets aniran creixent cada vegada més.

• La falta de creativitat i imaginació de les persones. "Sols comprenen successos que es poden raonar". Les persones majors mai podran comprendre res per si soles i és molt avorrit per als xiquets haver de donar-los una vegada i altra vegada explicacions. 

• La rabosa , personatge medul·lar de la història que ens fa veure l'essencial però també les dificultats i costos de l'amistat. "Encara que hi haja mil.lers de persones al món quan et dediques exclusivament a conèixer a una en concret i es converteix en el teu amic, acaba sent imprescindible per a tú".

CONCLUSIÓ:

Si no t´agrada la literatura, si t´agrada, si eres un xiquet, si eres adult ix del teu món i endinsa´t en “El Principito”, un llibre tan breu com profund, tan senzill com únic. 

PRESENTACIÓ DEL PLA LECTOR I RESPOSTA A LES PREGUNTES CLAU

A continuació exposarem una breu reflexió al voltant de la matèria de Formació Literària i els conceptes més rellevants que hem tractat al llarg del curs. Generalment, ha sigut de grat trencar les barreres de l´educació tradicional i apostar per una nova forma de fer literatura.
Al vídeo mostrarem a través d´una xerrada o tertúlia al campus de la universitat, els fets més rellevants per a nosaltres tractant els diferents aspectes de les tertúlies a classe, rondalles, treball al blog...  a través de la nostra evolució del quadrimestre i hem intentat sintetitzar el que hem après amb algunes qüestions proposades unint i aportant els nostres punts de vista i coneixements al respecte.

Activitats Pla Lector. Comunitat educativa

Com ja sabreu, la legislació, des de 2011, obliga a que tots els centres educatius tinguen un pla lector a fi de fomentar la lectura a l’escola dins de l´educació literària. A continuació, es presenta una proposta resumida del pla lector composta per una sèrie d´activitats per a tota la comunitat educativa, centrades moltes vegades en la dinamització de la biblioteca, i tenint en compte tots els espais (dins i fora de l´aula) i posibilitats educatives (festivitats, dies importants…) 

Pel que fa a l’escola on ho posem en pràctica, es tracta d´un col.legi public, localitzat a Requena. Encara que es tracta d’un edifici vell, compta amb instal.lacions prou completes (pati gran, aularis de música i de informàtica, gimnàs, inclús una xicoteta però profitosa biblioteca).

Si tenim una biblioteca al nostre centre, com en aquest cas, cal, no sols cal aprofitar-la sinó millorar-la, fer que siga un element viu i quotidià. A més com la majoria de pobles, Requena te una biblioteca municipal amb la qual convé mantindre relació a fi d’enriquir la nostra biblioteca i que siguen els xiquets i les xiquetes els que isquen guanyant de la interacció entre les dos. 

Una de les activitats que proposaria per l’inici del curs, amb l’objectiu de conéixer-nos, seria la d'una tertúlia en la que tots els membres de la comunitat educativa participaren opinant sobre la lectura i la seua experiència per tal d’obrir les portes a la literatura i al món de la lectura a menuts i grans. 

És important treballar tots els generes. Per això, una bona activitat pot ser una mena de roda poètica en la que els alumnes podrien escriure poemes senzills, apariats, sobre qualsevol membre de la comunitat educativa. Així, tots els membres el dia de Sant Valentí podem llegir els poemes que han escrit que poden ser de tot tipus (d’amor, d’humor, crítics constructius, etc). 

Fora del l’escola, també es poden fer tasques, com un grup de teatre, amb el qual treballem un altre genere. La tasca d’aquest grup seria fer una representació gratuïta, però amb fi col·laboratiu, al teatre principal del poble amb la coordinació i el permís de l’ajuntament. L´objectiu seria representar una obra i que els pares,
l´equip del professorat, etc, anàrem i feren voluntàriament un xicotet donatiu per a comprar llibres. 

Seguint amb el tema de la financiació de la biblioteca i de aprendre i fomentar la lectura i totes les competències relacionades amb aquesta, crearia un llibre que recopile l’historia del col·legi (treballem la narrativa). Això vol dir, que entre tots podem fer un llibre de histories que han passat al col·legi, anècdotes, algunes ficcions, etc, per a tots. Qui vulga podrà veure les seues creacions i les de altres comprant el llibre per una quantitat mínima. 

Una altra activitat, que van fer al centre on vaig fer les practiques l’any passat, fou la següent: Un mosaic en forma de llibre composat per les fotografies d’els components de l’escola llegint acompanyat d’un eslògan que fomente la lectura (treballem generes que combinen paraula e imatge). L’eslògan pot eixir d’un concurs democràtic en el que participe tota la comunitat educativa. Una vegada terminat, podíem posar-lo a l’entrada del centre com si d’una orla de lectors es tractara. Cada sis anys, quan tots els alumnes que apareixen el primer curs hagen passat a l’institut, es faria un altre amb un altre eslògan que fomente la lectura. 

Una experiència que potser siga recomanable, son fer trobades de literatura amb altres col.legis del poble per compartir allò que cada col·legi fa, veure que coses es poden millorar, etc. La activitat tractaria de dedicar el dia que podia ser el dia del llibre a fer jocs i activitats relacionades amb la lectura i literatura. Per exemple, una gimcana poètica com la que vam fer a la setmana d’activitats complementàries. 

Tornant a l’espai de la biblioteca, trobem que els centres, per noma general, romanen tancats als pares, es com si volgueren deixar-los fora de una cosa tan important, de la que son part fonamental, la educació dels seus fills. Per això, pense que pot ser bona idea obrir el centre i obrir l’espai de la biblioteca als pares tant de forma física, permetent que vagen a l’escola amb els fills a triar llibres; com de forma virtual, creant una pàgina web especifica i secundaria a la de l’escola en la que es puguen cercar llibres, veure si ja el te algú... En aquest sentit, podríem crear una biblioteca d’estiu, on es pogueren traure un nombre determinat de llibres per alumne a fi de curs i tornar-los a setembre. Per controlar el trafic de llibres caldria fer carnets de lectors als xiquets. 

Així mateix, a principi i a final de curs, podria fer-se una jornada de donació de llibres per ampliar la biblioteca. És a dir, tot qui vulga i tinga llibres avorrits a casa, pot dur-los a la biblioteca del col·legi. A més, es pot fer un mercat local d’intercanvi de llibres entre centres i en el que puga participa tothom, on se intercanvie un llibre per altre (aquells que ja no gastem a la biblioteca o que els xiquets no lligen) o llibres per qualsevol altra cosa. 

Per finalitzar, l´últim dia del curs podem fer un lip dup amb la temàtica de la lectura. El vídeo podria començar amb la biblioteca buida, que cadascú agafara un llibre per mostrar-lo de diferents formes, i així tots mentre la càmera avança pel recorregut, terminant en una biblioteca plena de llibres.

Com a conclusió, podem dir que es molt difícil i es molt de treball dur tot açò a terme. Però poc a poc es pot fer. De fet, no hi ha millor manera de fomentar la lectura que transmetent passió i esforç des de la figura del mestre per allò que fem, en aquest cas, fomentar la lectura d’una forma prou diferent que pot traure resultats positius si es treballa com toca.

LLEGIR PER A CRÉIXER I POEMANIA

Llegir per a créixer és una obra molt útil no sols per a mestres o pares, sinó per a tot aquell que no tinga el profitós hàbit de la lectura o no sapia com transmetre allò que a ell no el van transmetre. Aquest breu llibre esta ple de, en la meua opinió, bons consells i explicacions teòriques en un llenguatge estàndard que tothom pot entendre. Més concretament, el llibre parla de la importància de la lectura, els seus beneficis, que fer i com fer que els xiquets i les xiquetes llisquen, els llocs on podem trobar llibres, com cercar l’adequat segons l’edat del destinatari, etc.

Algunes coses que criden l’atenció del llibre són que potser es contradiga una mica al dir que no cal insistir massa al xiquet ni obligar-los a llegir i el llibre o faça, però es una cosa normativa, ja que el llibre és per això, per fomentar la lectura. Destacaria la part en que parla de com despertar la lectura a l’escola i que dona molta importància a la figura del mestre:

“Mai -<<mai de mai>>, com diria l’escriptor Joan F. Mira- agrairem prou al professorat la dura faena”. Quantes vegades hem sentit allò de <<a mi m’agrada tal o qual cosa perquè vaig tindre un mestre que m’en va contagiar>>? Els educadors han de ser conscients d’això i fer un esforç extra per aconseguir que els menuts estimen els llibres”.

Encara que el llibre quasi en la seua totalitat esta dedicat als pares, moltes de les idees o consells que dona es poden enfocar des de un punt de vista didàctic o pedagògic. Per exemple:

“Educar a un fill (en aquest cas a un alumne) significa acompanyar-lo per la vida, compartir temps amb ell, guiar els seus passos i tractar de marcar-li el Camí correcte. I això, com hem dit, no s’aconsegueix amb prohibicions. <<Fins que no t’acabes la novel·la, no hi ha tele ni Internet.>> <<Ja està bé de jugar a la consola i pasa’t a llegir!>> Ordres ideals perquè odien els llibres. La lectura ha de ser una alternativa més d’oci, no un substitut detestable”.

Aquest fragment, esta molt relacionat amb el segon principi per a que els menuts odien la literatura segons el decàleg, que en la meua opinió és el més important, la obligació i la imposició, que sumades amb els deures (resums, activitats, etc) associats a les lectures acaben per quitar la màgia de la experiència de llegir. Cal donar un marge d’autonomia per a triar i llegir i no ofegar-los amb moltes preguntes.

Abans de concloure, pense que el llibre esta molt bé i és recomanable sobre tot per a aquell pares que no les agrada llegir o inclús per aquells que estén massa obsessionats com que el seu fill llisca. Un punt a favor que m’ha cridat l’atenció ha sigut la recomanació de pagines web o de pautes per ampliar coneixements sobre la LIJ i la tria de llibres.

En conclusió, en relació amb el que diu el llibre, pense que primerament, al menys en el meu cas, el canvi ha de produir-se en un mateix. És a dir, si la persona que ha de transmetre una idea determinada no la comparteix, de segur que no ho farà bé. Si jo no m’estime els llibres ni la lectura difícilment els meus alumnes ho faran per això el nostre paper i la nostra influencia es molt important. En la meua opinió, i com també diu el llibre, pense que compartir una afició es una forma molt bona de acostar-se més als fills o als alumnes i llegir pot ser una més. Per això, una solució prou valida per a substituir els deures i els resums que els alumnes de qualsevol nivell estem acostumats a fer són les tertúlies. Una experiència molt més enriquidora en la qual treballem per la millora de l’expressió oral, cosa que a menut oblidem, escoltar, la perduda de vergonya, el contrast d’idees, extracció de conclusions, reflexió, etc.

Per la seua part, Poemania és una lectura que destaca la importància de la oralitat i la tradició oral una cosa que es perd, que ha estat oblidada, jo per exemple no recorde llegir poesia a l’escola. Pense que sols tractar-se i treballar-se més en secundaria. Es veritat que es un repte, per que requereix mes competències, sensibilitat, etc que altres tipus de lectura. Per això, convé que es treballe en la Educació Primària. Cal que interioritzem que es un genere com els altres amb les seues peculiaritats però amb el qual també es poden treballar moltes competències llinguistiques. Un clar exemple del que es pot fer mitjançant la poesia son la quantitat d’activitats creatives que s’exposen al llibre. Per exemple “versos molt sentits” 22. i “circuit poètic” 24. Estes activitats a vegades son una mica repetitives però fomenten l’autonomia i treball en equip. A banda, no cal tindre molts recursos per fer-les i els recursos que s’utilitzen son prou senzills.

Quant a les propostes, podem dir que estan ben explicades, son breus, segueixen una mateixa estructura clara (objectius, nivell educatiu i descripció). En definitiva, es tracta d’un bon manual per a un mestre encara que caldria concretar més el nivell educatiu de algunes activitats i revisar el nivell educatiu d’altres (la majoria per a primària) però les activitats son flexibles i les poden adaptar, inclús per a l’aplicació a casa.

També parla de la necessitat de contar amb un entorn adequat i la importància del mestre, per que moltes vegades els pares no tenen coneixements o no es preocupen massa per l’ensenyament del xiquet. Una altra qüestió és la distribució del llibre, que en la meua opinió, és correcta per que li dona més pes a llegir i escriure que a memoritzar i a la part de dramatització que pot ser una bona forma de apropar als xiquets al món de la poesia.

Pel que fa a la part memorística, personalment la llevaría, perque encara que canvia la forma d’aprendre, el objectiu es el mateix, i pense que això no val de res. Està bé saber sobre els poemes però no pense que siga necessari memoritzar-los.

Rondalla "La Rabosa i El Corb" d'Enric Valor

Fa molt de temps, quan les persones callaven i els animals parlaven. Un Diumenge de Glòria, anava una rabosa pensativa pels carrers d'Anna. Com era Pasqua i en aquell poble feien unes mones ben bones, la Rabosa va decidir anar al forn de Pepi a per una.

Aquesta va anar caminant a pas lleuger, pensant en les seues coses i, quan va arribar al forn de Pepi, es va trobar amb la sorpresa de que ja no quedava cap mona de Pasqua, així que va eixir molt trista i se’n va anar caminant a la Puntanna per a estar apartada de la societat i així reflexionar, ja que pujar allí sempre li tranquil∙litzava. Quan va arribar al cim d'aquesta muntanya, es va quedar observant les meravelloses vistes que oferia. Però de sobte, va escoltar un so intens en un arbre, es va acostar per a veure de què es tractava i va veure que era un Corb que disfrutava amb deliri el moviment de les pasqües. 

El Corb, quan la va veure li va preguntar:

- Rabosa, què fas ací? es pot saber on vas?

La Rabosa, que no esperava que el Corb l'haguera vist, sense voler descobrir els seus propòsits, digué: 

- Em deixava dur per les meues cabòries. 

Aleshores, el Corb, que s'havia llançat des del cim i s'havia col∙locat a pocs metres de la Rabosa, continuà la conversa amb gran intuïció: 

- Doncs, jo no sé qué pensaves tu, però jo, que veia els pasqüers i les pasqüeres carregats amb les cistelles plenes de menjar, estava pensant com participar d'un d'aquells bons berenars -­explicava el Corb al mateix temps que la Rabosa l’escoltava amb atenció-. Si vols venir amb mi, sé com podem aconseguir el berenar.

- D'acord, em pareix perfecte perqué al forn ja no quedava cap per a berenar! -Va contestar ràpidament i alegre la Rabosa-. 

En això, el Corb li digué que el seguira i que pel camí li exposaria el pla. Així que se’n van anar de camí a Requena i la Rabosa el seguia corrent. 

El Corb portava un vol rasant, i així, a pocs metres del sòl, li explicà com pensava que aconseguirien berenar. A la Rabosa li agradà tant el pla del Corb, que la boca se li feia aigua i amb la llengua es llepava el musell. 

En arribar a Requena, el Corb albirà des de l’aire una colla de pasqüers i pasqüeres que jugaven al parc de l’hospital a volar la milotxa i, al​ costat d'ells, havien unes cistelles que prometien estar farcides de menjar, sobre tot de botifarres. 

Féu un gest i la Rabosa entengué el lloc on havia de situar­se. Quan la Rabosa estava ben amagada, a prop de les cistelles, el Corb s'acostà a la milotxa més propera i la giravoltà. El xiquet que l’envolava s'espantà perquè l’au començà a grallar­-li i a colpejar­-la. En això, les colles dels voltants, i també, els propietaris de les cistelles, deixaren el joc i es centraren en la lluita entre la milotxa i el corb.

En aquell mateix moment, la Rabosa s'acostà a una de les cistelles, agafà un rastre de llonganisses de Pasqua i tot tipus d’embotits i marxà corrent. El Corb, en veure­ allò, alçà el vol i se'n va anar a cercar la Rabosa per repartir­-se el berenar. No la va trobar perquè la Rabosa havia desaparegut com un esperit i s’havia amagat a les coves de la villa. 

El Corb, considerava que la Rabosa l’havia traït, perquè el pla era seu, ell havia fet la feina més arriscada i el berenar se l’havia menjat tot ella. La Rabosa, per la seua part, no li donava importància al fet i considerava que ella havia seguit sempre les indicacions del Corb i que mai no havien parlat de repartir­-se'l. Així, la Rabosa oblidà el fet, mentres que el Corb no feia més que donar­-li voltes a la malifeta, fins que decidí venjar-­se.

No passà massa temps quan el Corb va veure a la Rabosa i la va saludar com si res no haguera passat:

- Rabosa, es pot saber on vas?

Aleshores, la Rabosa, interessada, li contestà: 

- A cap lloc, Corb. Que tu tens alguna idea? 

- Dona, jo em disposava a anar­me'n al pico del tejo a menjar coquetes amb mel. Qué vols vindre? ­-li digué el Corb posant­-se a pocs metres d'ella-.

- És clar que hi vaig! 

S'afanyà a contestar la Rabosa, fent-se-li la boca aigua només d'imaginar‑se les coquetes amb mel.

- Doncs, si vols vindre, puja al meu llom -­li proposà el Corb-. 

Dit això, la Rabosa pujà dalt del Corb i se'n anaren. Quan ja volaven molt amunt, el Corb li preguntà a la Rabosa: 

- Te'n recordes que me deixares sense berenar un dia de Pasqua?

- Xe, tu mai me vas dir que havíem de repartir-­ho -li contestà la desvergonyida Rabosa-. 

- I tu no vas pensar que la feina la féiem entre els dos i, per tant, el berenar també era per als dos?

- No. Però, Corb, això ja ha passat, no? 

- Com que ja ha passat? Ara veuràs tu el que és bo! 

Aleshores, el Corb féu un volantí en l’aire i la Rabosa es precipità cap a terra, al mateix temps que el Corb cridava: 

- Fugiu moreres, 

pallús, regat... 

i quan aplegue 

s'esclafarà.

Adrián López i Lidia Barrón

REFLEXIÓ ESPAICINEMA "DIAMANTES NEGROS"

Com no vaig poder anar a l’activitat de la gimcana poètica, vaig anar a l’activitat que més me cridà l’atenció, la realitzada divendres per espaicinema, en la qual es va projectar la pel·lícula “diamantes negros” del prestigiós director Miguel Alcantud.

L’activitat va començar amb un xicoteta presentació i un repàs de la extraordinària trajectòria d’aquest director. Tot seguit, es va projectar la pel·lícula. Després d’una hora i mitja, que se'm va fer curta, tinguérem la possibilitat de interactuar amb el director en una mena de col·loqui.

La pel·lícula, que des de el meu punt de vista, és molt bona, no pareix tindre cap relació amb la literatura. Fou després de donar-li unes quantes voltes quan vaig adonar-me'n de que encara que no ho parega tot pot relacionar-se amb la literatura. En aquest cas, pense que començant pel director ja trobem de que parlar. Miguel Alcantud, és un director molt polivalent que ha treballat tot tipus de “gèneres relacionats amb l’art audiovisual”, des de pel·lícules, com aquesta fins a teatre passant per series de televisió, etc. Això vol dir que no podem deixar fora cap gènere i que sempre es poden treballar tots encara que a vegades ens centrem més en un que en altres. En relació amb això, i com ja em exposat en la entrada “COM TREBALLAR ELS GÈNERES QUE COMBINEN PARAULA I IMATGE A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA” dins del blog, aquesta activitat ensenya que no sols podem treballar amb llibres, que adaptant-nos als nous temps, també podem fer el mateix amb pel·lícules o “booktrailers” per estimular als xiquets, com pas previ a la lectura.

La pel·lícula, que te prou component social i fa referència a la diversitat de la societat en la qual visquem, deixa al descobert un defecte molt habitual, la imposició de una cultura sobre altres. És a dir, sempre se treballa la literatura valenciana i espanyola, per què no podem trencar eixes barreres i sortir a veure el món que ens envolta?. No es tant difícil, per exemple, aprofitant que tenim a l’aula un xiquet xinés, marroquí, sud-americà, etc, podem indagar sobre la literatura preguntant-li a ell, als pares, o cercant nosaltres mateixos a llibreries, biblioteques o Internet per a veure els seus valors i les diferències per comprendre-les i aceptar-les

Per últim, en la meua opinió, pense que és una molt bona pel·lícula, que és prou didàctica i que recomane a tots aquell que com jo amem el futbol, per a que veiem que el futbol va més enllà dels estadis i a vegades d’ell deriven practiques il·legals i immorals que van en contra dels drets humans.

COM TREBALLAR ELS GÈNERES QUE COMBINEN PARAULA I IMATGE A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Com a forma de introducció anem a veure de forma resumida que és el gènere o, millor dit, que són els gèneres que combinen paraula e imatge. Es tracta d’un gènere més que nou, actual, ja que introduint una mica de historia, des de l’antiga Grècia ja relacionaven aquests dos tipus d'expressió artística (la literatura amb la pintura). Aquest gènere, trenca amb la forma i estructura del gèneres tradicionals explicats pels meus companys a altres entrades a aquest mateix blog, com la narrativa, el teatre o la poesia. No obstant això, després veurem com tots estan relacionats i fins i tot poden treballar-se de forma conjunta.

Aquest gènere es concreta en multitud de “subgèneres”, com per exemple: L’album il·lustrat, el còmic, les pel·lícules, els dibuixos animats, el vídeo, la premsa, les revistes, etc, que el defineixen.

Aquesta forma de literatura s’acosta a l’art audiovisual que tanta importantancia té avui als mitjans de comunicació. Personalment, pense que pot ser profitós per que pot expressar més (“una imatge val més que 1000 paraules”) i convida als xiquets a fer un pensament i reflexió subjectiva. Això pot ser una bona forma de acostar al xiquet tant a la literatura fent-la mes atractiva com a l’art en general. Com veurem més endavant en les propostes d'activitats, pot combinar-se amb qualsevol altre gènere. Eleva la creació del generes tradicionals al afegir la imatge. Les imatges i el text es complementen. Per una banda, les imatges contenen la característica de ser narratives i el text, per la seva banda, també genera imatges plàstiques i ens permet visualitzar-les. Tot això te la funció d’ajudar a una millor compressió.

Quant a la manera en què podem treballar els generes que combinen paraula amb imatge a l’aula fomentat l’educació literària, anem a realitzar un parell de propostes per a fer a l’aula per cada cicle de primària.

Al primer cicle faria les activitats següents:

Dictat visual: a partir de imatges cada xiquet crea a mode de conte la seua pròpia historia. Si fem la activitat a principi de curs o trimestre podem utilitzar el grapat de histories per fer correcció i explicar gramàtica i una vegada els tingam podem ver un llibre de versions d’una historia per a cadascú per recordar als seus companys.

Joc de cartes: Podem fer el aprenentage mes dinàmic, entretingut i fàcil amb pictogrames. En ells podem posar qualsevol cosa (noms d’autors de llibres, títols de llibres, clasificació de paraules, etc). Per expleme, si fem clasificació de paraules, podem repartir-les per grups i que treballant en equip aconseguixen classificar les paraules on cal (gènere, nombre, tipus gramatical). Desprès amb les mateixes targetes hauran de formar frases senzilles per aprendre com poden barallar l’ordre sintàctic de les paraules.

En el segon cicle faria:

Excursió: Fer una excursió a una llibreria per fullejar còmics i veure com son qual és la seua estructura, el seu origen, treballar les onomatopeies, etc. La classe següent els alumnes hauran de dir al mestre que característiques tenien els còmics fent un “brainstorming”. Després podem fer un proyecte on els xiquets han de escriure per grups un per exposar-lo a la fira del llibre del col·legi.

Basant-me en un àlbum il·lustrat que vam veure a classe en el que només i havia imatges, una bona activitat podria ser escriure una historia que desprès se exposara davant la classe a fi de millorar la creativitat i l'expressió, fins i tot podem fer un menut guinyol o teatre (si fem la activitat per equips).

Al tercer cicle faria:

Tractant el tema de la paraula i la imatge no hi ha millor forma de combinar-les que fent un poesía visual en forma caligrama. Per fer-ho, primer explicarem que és un caligrama posant exemples i després deixarem que ells siguen creatius i facen els seus propis dibuixos i missatges (odem aprofitar alguna festivitat o continguts actuals per guiar-los).

Cartellisme: Escriure per grups una història a mode de pel·licula. Després a plàstica cadascú fara un cartell que incloga el títol, el resum, el nom dels actors principals i director. També pot fer-se a la inversa, basant-se en un cartell inventar una història.

Cal afegir que seria bo coordinar-se amb el mestre de plàstica dels xiquets o el departament de educació plàstica i visual per així compartir el treball fent-lo un poc més global i treballar tots a l’hora recolçant-se. Per exemple: activitat 4 afagar un llibre sense cap dibuix i ilustrar-lo.

Conte

Un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tan de caràcter fictici com real. El conte en tant que gènere, o millor dit subgènere literari, té les seues pròpies característiques, per exemple: Quasi sempre responen a la mateixa estructura: Introducció, nuc y desenllaç.

Cal remarcar, que és una forma destacada dins de la narrativa breu i a diferència de la novel·la presenta una màxima concentració narrativa i una major intensitat. Compta amb una il·lustre tradició escrita de segles a la qual caldria afegir una important tradició oral. El conte pot presentar diferents formes:

- Els contes tradicionals venen de la tradició oral de cada cultura i acostumen a tenir elements meravellosos i ensenyar una lliçó moral. També se’ls coneix com a contes de fades o contes popular. Aquests tipus es caracteritzen per l’ús d’un llenguatge molt col·loquial i de diverses fórmules d’encapçalament i d’acabament: Hi havia una vegada..., temps era temps...,I van ser feliços i van menjar anissos, catacric-catacrac,conte acabat... etc.

- El conte literari, en canvi, es distingeix d’altres formes narratives com la novel·la bàsicament per l’extensió (s’acostuma a prendre com a mesura el fet que es puga llegir d’un sol cop, tot i que els límits no són exactes).



Recuperat de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Conte el dia 23 de març.

Recuperat de: https://nancyfernandez.wordpress.com/2008/10/10/03/ el dia 25 de març.

La intertextualitat

La intertextualitat és la relació que un text manté amb altres textos, ja sigen contemporanis o històrics. El conjunt de textos amb què es vincula explícitament o implícitament un text constitueix un tipus especial de context, que influeix tant en la producció com en la comprensió del discurs.

“La intertextualitat es manifesta en la interconexió de textos i significacions, perquè és un fet que es dona en l’acte de creació i que ja roman al mateix text de forma essencial, ja que en en la creació sempre hi ha processos de construcció, de reproducció i de transformació de models mes o menys implícits”. Mendoza, A. (2001, pp.102)

El terme intertextualitat és recent i d'ús freqüent en la crítica literària. S'han proposat nombroses definicions, però algunes d'elles anul·len la funcionalitat del terme en incloure dins del intertextual la multiplicitat de contextos que formen el camp semàntic de qualsevol paraula. Per als efectes d'aquesta introducció a l'apreciació literària anem a considerar el intertextual com la relació dialògica entre dos o més textos que produeix un efecte en la manera com podem llegir un text concret. És a dir, l’intertextualitat és una relació explícita o implícita en l'interior d'un text a un altre text amb el qual l'autor dialoga. L'enfocament central de la intertextualitat és el diàleg.

A més a més, L’intertextualitat pot influir en la comprensió d’un text, be constituint un obstacle, be un suport. Per un banda, el coneixement intertextual és en gran mesura cultural, formant part del coneixement del món compartit per una comunitat lingüística; per això, és possible que no siga compartit en la seua totalitat pels membres d’altres comunitats lingüístiques en les quals les referències intertextuals varien, pel que les referències a textos propis de la cultura de la segona llengua no siguen comprengudes per els aprenents. Per altra banda, la tradició literària té molts temes, idees y estructures compartides per totes les cultures, de manera que quan estos es reflexen en un text concret produït en altra llengua poden servir d’ajuda per a la seua comprensió y compensar la falta de coneixement lingüístics del receptor.

Recuperat de: http://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/diccio_ele/diccionario/intertextualidad.htm el dia 21 de març.

Recuperat de: http://www.ensayistas.org/critica/ensayo/gomez/indice.htm el dia 23 de març.

Bibliografia: Mendoza, A. (2001). Intertexto lector: El espacio de encuentro de las aportaciones del texto con las del lector. Cuenca. Ediciones de la Universidad de Castilla la Mancha.

 

 

Gènere narratiu

“El gènere narratiu és un tipus de gènere literari, també es conegut com gènere èpic o narrativa. Dins d’aquest, s’inclouen les obres en què un narrador relata uns fets històrics reals, imaginaris o fantàstics que li ocorren a uns personatges en un lloc i un temps determinats. L'obra narrativa posseeix, a més, una estructura externa i un llenguatge característics”. Puebla (1996, pp. 53-72)

Els tipus de narracions que podem trobar en aquest gènere van més enllà de la novel·la, que és el més conegut. També pertanyen a la narrativa el conte, el mite, la llegenda, la faula i la crònica.

Totes aquestes obres es caracteritzen per:

- L'obra pot desenvolupar una sola història o vàries. En el primer cas l'acció es considera simple, en el segon composta.

- Solen estar escrites en prosa.

- També es poden transmetre de forma oral, com per exemple, el cas de les rondalles dins de la narrativa tradicional.

- Abunden els verbs d'acció (predomini del passat) i les expressions temporals.

- En quant a l'acció, aquesta “es divideix en tres parts que reflecteixen un augment gradual de l'interés: Al principi, el narrador fa el plantejament, després de presentar la situació inicial i els personatges, introdueix el conflicte. Al mig es situa el desenvolupament del mateix, que va adquirint una complicació progressiva fins arribar a un punt culminant anomenat nuc. El final o desenllaç sol proporcionar la solució, però parlem de literatura i tot pot passar, fins i tot algunes vegades l'autor prefereix deixar l'obra oberta i es limita a interrompre l'acció sense oferir un desenllaç determinat.” Això pot significar que l’autor escriura una continuació de la narració. Puebla (1996, pp.53-72).

Bibliografia: Puebla, J. (1996). Generos Literarios: Claves Para entender la literatura. Ed. Playo

Intertext literari

La formació del intertext del lector es presenta com un nou objectiu per a l'educació cultural, literària i comunicativa. En el procés de formació en l'aprenentatge d'habilitats de lectura, té especial rellevància la relació amb els conceptes de competència literària i lectora; ja que l’intertext té com a funció principal enriquir i millorar aquestes competències, que en conseqüència, faran millorar el propi intertext literari. Diguem doncs, que es complementen. Això vol dir que l'adquisició de coneixements sobre els textos (propietats textuals, estructura, recursos estilístics, etc) afavorixen aquestes competències, que al seu torn, afavorixen l'intertext literari i viceversa.

Com ja hem vist, aquest és un component bàsic de la competència literària, ja que participa en la seua construcció. És a través d'ell com es gestionen els sabers actius que habiliten la competència lectora per establir relacions i reconeixements entre el concret d'una producció i els trets genèrics o particulars que comparteix amb altres obres. O el que és el mateix, “l’intertext s'ha definit com la percepció pel lector de relacions entre una obra i altres que l'han precedit o seguit” Mendoza, A. (2001, pp.98). Per poder dur això a terme, ha de recolzar-se en els coneixements previs, ja siguen lingüístics, pragmàtics, metaliteraris o de qualsevol altre tipus.

D’aquesta forma, concebem l’intertext com un mediador entre la competència literària i les estratègies de lectura que intervé en la integració i contextualització pragmàtica dels reconeixements, les evocacions, les referències i les associacions que un text concret és capaç de suscitar en el lector.

En conclusió, podem ampliar la definició donada abans integrant tot allò que em dit: L’intertext lector és el conjunt de sabers, estratègies i de recursos lingüístic-culturals necesaries que s'activen a través de la recepció literària per establir associacions de caràcter metaliterari i intertextual que permeten la construcció de coneixements significatius de caràcter lingüístic i literari que s'integren en el marc de la competència literària millorant-la. Al seu torn, l'intertext literari potencia l'activitat de valoració personal per mitja del reconeixement de connexions i del desenvolupament d'actituds positives cap a diverses manifestacions artístic-literàries.

Bibliografia: Mendoza, A. (2001). Intertexto lector: El espacio de encuentro de las aportaciones del texto con las del lector. Cuenca. Ediciones de la Universidad de Castilla la Mancha.

 

Literatura (i fet literari)

“La literatura és, des d’aquest punt de vista , un discurs construït socialment. Està compost, d’una banda, per la intenció literària dels qui la produeixen, i d’una altra, sobretot, pel reconeixement i pel sentit que li atorguen aquells que són consumidors i consumadors: L’acte (o fet literari) s’inicia en les mans de l’autor, cert, però sols es consuma en la lectura” (si parlem de una composició escrita). Chillón (1993, p. 33). D’aquesta forma entenem que hi ha dos tipus de expressió de la literatura:

- La literatura oral, que inclou tant la part més “tradicional (rondalles, contes, refranys, llegendes, cançons) com les noves modalitats vinculades als mitjans de comunicació audiovisual (programes radiofònics, televisius, guions cinematogràfics, etc)”. Chillón (1993, p.31).

- La literatura escrita, en què fiquem no sols obres de ficció o imaginació, també forma part “la literatura testimonial (cròniques, narracions, biografies, autobiografies i memòries, dietaris i molts altres). A més a més, alguns gèneres tradicionals de caràcter discursiu com l’assaig o textos científics o filosòfics” Chillón (1993, p.31).

Com ja hem vist, “la literatura no és (o no sols és) una tradició de clàssics impresos concebuts en clau de ficció, per bé que així haja estat considerada en moltes èpoques pel vell pensament literari” Chillón (1993, p. 33). “Per tant, la literatura no és un canon immutable en el temps sinó una activitat cultural i comunicativa en transformació permanent, incessariament produïda, reproduïda i esmenada” Chillón (1993, p. 31). Això vol dir que allò que ara es considera literari pot ser demà no ho siga, depenent sempre del valor que els diferents públics (professors, crítics, xiquets, escriptors, …) li donen o deixen de donar-li.

Quant a les funcions, cal dir que la literatura no només utilitza la funció poètica. Encara que aquesta és la predominant en els textos literaris, apareixen altres com l’estètica, l’expressiva, la referencial o la metalingüística. Això no vol dir que hajen d’aparéixer totes o que només pell fet de que estiguen presents al text estem parlant de literatura. Fa falta més per caracterizar-la.

“En definitiva, la literatura no és res de donat. (...) La seua definició depén de diversos factors historicament donats i, per tant, canviants. Ni la intenció amb què un text es produït, ni les seues característiques intrínseques (nivell estilístic, registre o composició), ni les funcions lingüístiques que satisfà són raons suficients per rebre la consideració de literari. Aquesta és fruit, més aviat, de valoracions socials extrínseques, entre les quals el reconeixement de cada públic donat té un paper rellevant” Chillón (1993, p. 32). Parlem doncs, de la subjectivitat que caracteritza a la literatura i la dificultat de definir aquest.

Seguint la mateixa referència podem definir-la com: “Mode de natura estètica (comparant-la amb les diferents formes d’art) pròxima de entendre i expressar (com forma de recreació e interpretació pròpia) lingüísticament (sent el llenguatje el vehicle expresiu) la qualitat de l’experiència”. Chillón (1993, p.33).

En conclusió, podem dir que potser no es puga definir i estiguem parlant d’una cosa abstracta, d'una noció, la noció de literatura. Tot i això, Todorov la definix com “un llenguatge no instrumental, el valor del qual és en ell mateix; o, com diu Novalis: <<una expressió per l'expressió>>. Aquesta definició funcional és completada per un punt de vista estructural: La literatura és, doncs, un sistema, llenguatge sistemàtic que atreu l'atenció sobre ell mateix a causa d'aquest fet”. Todorov (1975, pp.30-31).

Bibliografia:

 Chillón, L.A. (1993). Literatura i periodisme: Literatura periodística i periodisme literari en el temps de la post-ficció. València. Ed. II.

Todorov, T. (1987). La notion de littérature et otres essais. París. Ed. du Seuil.