CRITERIS DE SELECCIÓ D'UN LLIBRE INFANTIL. Lidia Barrón

Booktrailer "El Principito"

"El Principito" és una de les lectures que més repercussió ha tingut tant per a xiquets menuts com per als adults ja que tracta temes universals com per exemple;

• · L´amor
• · L´amistat
• · El sentit de la vida
• · La natura humana

Són moltes les històries que hauràs llegit de prínceps i princeses però segurament ninguna com la de “El Principito”. Estàs preparat per descobrir l´apassionant història d´un xiquet arribat d´un asteroide? Si es així , entendràs que només es veu bé amb el cor, ja que l´essencial és invisible als ulls. 

• On descobriràs el vertader amor, la metàfora de la dona que estima, la que s´ha quedar per sempre en el seu cor, bonica perfecta i plena d´imperfeccions. Fou el temps que vas passar amb la teua rosa, la que la va fer tan important. 

• Els baobaos amb la seua referència als problemes, t´ensenyaran que deus solucionar-los abans que siguen massa complicats. Si els baobaos no s'arranquen d'arrel quan són xicotets aniran creixent cada vegada més.

• La falta de creativitat i imaginació de les persones. "Sols comprenen successos que es poden raonar". Les persones majors mai podran comprendre res per si soles i és molt avorrit per als xiquets haver de donar-los una vegada i altra vegada explicacions. 

• La rabosa , personatge medul·lar de la història que ens fa veure l'essencial però també les dificultats i costos de l'amistat. "Encara que hi haja mil.lers de persones al món quan et dediques exclusivament a conèixer a una en concret i es converteix en el teu amic, acaba sent imprescindible per a tú".

CONCLUSIÓ:

Si no t´agrada la literatura, si t´agrada, si eres un xiquet, si eres adult ix del teu món i endinsa´t en “El Principito”, un llibre tan breu com profund, tan senzill com únic. 

PRESENTACIÓ DEL PLA LECTOR I RESPOSTA A LES PREGUNTES CLAU

A continuació exposarem una breu reflexió al voltant de la matèria de Formació Literària i els conceptes més rellevants que hem tractat al llarg del curs. Generalment, ha sigut de grat trencar les barreres de l´educació tradicional i apostar per una nova forma de fer literatura.
Al vídeo mostrarem a través d´una xerrada o tertúlia al campus de la universitat, els fets més rellevants per a nosaltres tractant els diferents aspectes de les tertúlies a classe, rondalles, treball al blog...  a través de la nostra evolució del quadrimestre i hem intentat sintetitzar el que hem après amb algunes qüestions proposades unint i aportant els nostres punts de vista i coneixements al respecte.

Activitats Pla Lector. Primer Cicle

Com ja sabem, un Pla de foment de la lectura és un programa que compta amb una sèrie d'actuacions que persegueixen afavorir l'interés per la lectura entre els xiquets i els xiquetes. Parteix, a mes de la consideració de la lectura com a instrument fonamental per a l'aprenentatge en tots els àrees de l'ensenyament, i també com a font d'entreteniment i plaer. Per això, a continuació, realitzaré una proposta d'activitats per a incloure en el nostre Pla Lector. Concretament, dirigides al primer cicle d'Educació Primària. 

És necessari que, abans de començar a programar o dissenyar les activitats, coneguem i analitzem el context en què estes es van a desenrotllar. Així, doncs, el col·legi en què es va a dur a terme esta proposta es troba a Anna, un poble xicotet a uns 65 km de València. L'escola compta amb una aula per curs, una acollidora biblioteca i un pati prou ampli, entre altres instal·lacions. 

És molt important planificar activitats que tinguen a veure amb la lectura que anem a fer o el tema que estiguem tractant en eixe moment. No obstant això, si el nostre propòsit és que els xiquets disfruten llegint, devem de realitzar jocs i activitats més dinàmiques. 

Així, doncs, una de les activitats que podem efectuar abans de la lectura és realitzar una "excursió" a la biblioteca. Crec que és recurs molt útil per a la poca importància que se li dóna, de fet, molts xiquets acaben la seua etapa educativa sense haver assistit a la biblioteca del col·legi. Tractarem d'explicar-los com funciona la biblioteca, com està organitzada, què podem trobar allí, etc. També ens poden dir si han assistit alguna vegada, quines sensacions tenen, etc. Una vegada explicat açò, podríem realitzar una activitat perquè indaguen i trien algun llibre que els haja cridat l'atenció i posteriorment imaginen i expliquen a la resta de companys de què pot tractar el llibre, de manera que també fomentem l'expressió. 

Quant a l'activitat que realitzaran durant la lectura i, enllaçant-la amb la visita a la biblioteca, podríem realitzar el començament d'un "diari lector" que els acompanyarà fins a l'últim curs d'Educació Primària. En el primer cicle, és necessari que el professor els vaig guiar en la lectura, ja que molts xiquets poden no comprendre-la o traure conclusions errònies. Per això, una vegada tractat un llibre en concret, que pot ser triat per mitjà d'un consens amb la classe, podrien realitzar un dibuix del que més els ha cridat l'atenció del llibre, de com s'imaginaven una certa escena i així, comparar-la amb la resta de companys. A més, per a posar-ho en conjunt, podríem realitzar un mural amb dibuixos que facen referència a la història. I també, durant la lectura és important que els xiquets tinguen un quadern per a apuntar totes aquelles expressions i paraules que no entenguen. 

Finalment, després de la lectura, podríem eixir al pati, per a estar en un entorn tranquil per a realitzar una tertúlia. De manera que cada xiquet ens compte què els ha paregut el llibre tractat, les seues sensacions, que és el que més els ha cridat l'atenció, etc. Sempre guiat pel professor, ja que al ser tan xicotets, possiblement siga la primera tertúlia que realitzen i no sàpien molt bé per on enfocar-la. Una vegada tractat, podríem realitzar una representació de les escenes més significatives, inclús, una vegada al mes, realitzar una obra teatral en la sala d'actes. I, si existira la possibilitat, també seria interessant assistir a algun teatre, o alguna experiència de compte contes. 

A més, també podem aprofitar dates significatives en el calendari per a tractar la lectura. Podem celebrar Sant Jordi a la nostra forma, és a dir, regalar o prestar a un company un llibre que els haja agradat a ells. Podem anar a la fira del llibre de València, visitar alguna de les biblioteques més importants de València, etc. És important que isquen del col·legi perquè vegen que l'activitat i l'hàbit lector es troben també fora del centre escolar. 

També seria interessant que fóra del col·legi, i al llarg d'un curs, els xiquets s'inventaren una història, la que ells volgueren. Es tractaria de realitzar el seu propi llibre, però durant el primer cicle, amb més suport de dibuixos que de text. Inclús podem aprofitar l'aniversari de grans escriptors per a comentar les seues obres més representatives i plasmar-les en un mural per mitjà de dibuixos. 

En definitiva, són moltes les activitats que podem realitzar per a tractar la lectura d'una manera diferent: Gimcanas en el pati, excursions, representacions teatrals, murales... És una de les assignatures en què més imaginació i creativitat podem emprar, la qual cosa, agrada prou als xiquets. És necessari eixir d'allò més habitual, perquè com podem apreciar, la forma en què s'impartix la literatura en els col·legis no sol agradar, així que com deia Albert Einstein "Si busques resultats distints, no faces sempre el mateix".

Lidia Barrón

Rondalla "La Rabosa i El Corb" d'Enric Valor

Fa molt de temps, quan les persones callaven i els animals parlaven. Un Diumenge de Glòria, anava una rabosa pensativa pels carrers d'Anna. Com era Pasqua i en aquell poble feien unes mones ben bones, la Rabosa va decidir anar al forn de Pepi a per una.

Aquesta va anar caminant a pas lleuger, pensant en les seues coses i, quan va arribar al forn de Pepi, es va trobar amb la sorpresa de que ja no quedava cap mona de Pasqua, així que va eixir molt trista i se’n va anar caminant a la Puntanna per a estar apartada de la societat i així reflexionar, ja que pujar allí sempre li tranquil∙litzava. Quan va arribar al cim d'aquesta muntanya, es va quedar observant les meravelloses vistes que oferia. Però de sobte, va escoltar un so intens en un arbre, es va acostar per a veure de què es tractava i va veure que era un Corb que disfrutava amb deliri el moviment de les pasqües. 

El Corb, quan la va veure li va preguntar:

- Rabosa, què fas ací? es pot saber on vas?

La Rabosa, que no esperava que el Corb l'haguera vist, sense voler descobrir els seus propòsits, digué: 

- Em deixava dur per les meues cabòries. 

Aleshores, el Corb, que s'havia llançat des del cim i s'havia col∙locat a pocs metres de la Rabosa, continuà la conversa amb gran intuïció: 

- Doncs, jo no sé qué pensaves tu, però jo, que veia els pasqüers i les pasqüeres carregats amb les cistelles plenes de menjar, estava pensant com participar d'un d'aquells bons berenars -­explicava el Corb al mateix temps que la Rabosa l’escoltava amb atenció-. Si vols venir amb mi, sé com podem aconseguir el berenar.

- D'acord, em pareix perfecte perqué al forn ja no quedava cap per a berenar! -Va contestar ràpidament i alegre la Rabosa-. 

En això, el Corb li digué que el seguira i que pel camí li exposaria el pla. Així que se’n van anar de camí a Requena i la Rabosa el seguia corrent. 

El Corb portava un vol rasant, i així, a pocs metres del sòl, li explicà com pensava que aconseguirien berenar. A la Rabosa li agradà tant el pla del Corb, que la boca se li feia aigua i amb la llengua es llepava el musell. 

En arribar a Requena, el Corb albirà des de l’aire una colla de pasqüers i pasqüeres que jugaven al parc de l’hospital a volar la milotxa i, al​ costat d'ells, havien unes cistelles que prometien estar farcides de menjar, sobre tot de botifarres. 

Féu un gest i la Rabosa entengué el lloc on havia de situar­se. Quan la Rabosa estava ben amagada, a prop de les cistelles, el Corb s'acostà a la milotxa més propera i la giravoltà. El xiquet que l’envolava s'espantà perquè l’au començà a grallar­-li i a colpejar­-la. En això, les colles dels voltants, i també, els propietaris de les cistelles, deixaren el joc i es centraren en la lluita entre la milotxa i el corb.

En aquell mateix moment, la Rabosa s'acostà a una de les cistelles, agafà un rastre de llonganisses de Pasqua i tot tipus d’embotits i marxà corrent. El Corb, en veure­ allò, alçà el vol i se'n va anar a cercar la Rabosa per repartir­-se el berenar. No la va trobar perquè la Rabosa havia desaparegut com un esperit i s’havia amagat a les coves de la villa. 

El Corb, considerava que la Rabosa l’havia traït, perquè el pla era seu, ell havia fet la feina més arriscada i el berenar se l’havia menjat tot ella. La Rabosa, per la seua part, no li donava importància al fet i considerava que ella havia seguit sempre les indicacions del Corb i que mai no havien parlat de repartir­-se'l. Així, la Rabosa oblidà el fet, mentres que el Corb no feia més que donar­-li voltes a la malifeta, fins que decidí venjar-­se.

No passà massa temps quan el Corb va veure a la Rabosa i la va saludar com si res no haguera passat:

- Rabosa, es pot saber on vas?

Aleshores, la Rabosa, interessada, li contestà: 

- A cap lloc, Corb. Que tu tens alguna idea? 

- Dona, jo em disposava a anar­me'n al pico del tejo a menjar coquetes amb mel. Qué vols vindre? ­-li digué el Corb posant­-se a pocs metres d'ella-.

- És clar que hi vaig! 

S'afanyà a contestar la Rabosa, fent-se-li la boca aigua només d'imaginar‑se les coquetes amb mel.

- Doncs, si vols vindre, puja al meu llom -­li proposà el Corb-. 

Dit això, la Rabosa pujà dalt del Corb i se'n anaren. Quan ja volaven molt amunt, el Corb li preguntà a la Rabosa: 

- Te'n recordes que me deixares sense berenar un dia de Pasqua?

- Xe, tu mai me vas dir que havíem de repartir-­ho -li contestà la desvergonyida Rabosa-. 

- I tu no vas pensar que la feina la féiem entre els dos i, per tant, el berenar també era per als dos?

- No. Però, Corb, això ja ha passat, no? 

- Com que ja ha passat? Ara veuràs tu el que és bo! 

Aleshores, el Corb féu un volantí en l’aire i la Rabosa es precipità cap a terra, al mateix temps que el Corb cridava: 

- Fugiu moreres, 

pallús, regat... 

i quan aplegue 

s'esclafarà.

Adrián López i Lidia Barrón

REFLEXIÓ GIMCANA POÈTICA

A continuació realitzaré una breu reflexió sobre la meua experiència en la participació de la Gimcana poètica de dilluns 25 d'abril. Però abans d'entrar en matèria, explicaré què és una Gimcana. Es tracta d'una competició en què els concursants han de salvar una sèrie de proves i obstacles incorporats a un recorregut, el guanyador serà el que abans aconseguisca completar-ho.

No era la primera vegada que escoltava eixe terme, no obstant això, mai abans havia tingut l'oportunitat de participar en una d'elles. I ara, després d'haver-la dut a terme, puc dir que m'ha agradat l'experiència i que és una forma didàctica i lúdica per a tractar els continguts poètics. A més, pense que una forma de deixar empremta en els xiquets és ensenyant-los per mitjà del joc, ja que d'aquesta manera, els coneixements adquirits tarden més temps a oblidar-se.

En aquesta gimcana teníem que superar proves poètiques, fent servir la poesia per a fre-les. L’activitat va comptar amb un total de cinc jocs basats en aforismes, cal·ligrames, poemes objecte... M’ha resultat divertit perquè moltes vegades, els xiquets pensen que no són capaços de crear, d’inventar i de fer alguna cosa de profit amb les seues capacitats cognitives. Amb aquesta activitat, podem demostrar-los que estan molt equivocats, que qualsevol d’ells pot crear poesia, i a més, que totes les creacions estan bé. No hi ha cap millor que una altra, totes són úniques.

Sens dubte d'aquesta experiència només m'emporte aspectes positius i beneficiosos per a dur a terme amb èxit la meua futura pràctica docent. Ja que açò m'ha inspirat a realitzar i pensar possibles activitats per mitjà de la realització d'una Gimcana. D'aquesta manera, també tractem d'acabar amb el mode tradicional i magistral, en certa manera, amb el que es continua impartint les classes. A mi, personalment, se m'han ocorregut algunes variacions, com pot ser realitzar aquest joc abans d'explicar els continguts (de manera que quan s'explique en classe ho entenguen millor gràcies a què ja ho han experimentat) o també, es podria realitzar al final d'un tema/classe/trimestre/curs, sense instruccions de com es realitza X concepte (només donaríem el terme), d'aquesta manera, ens assegurem del que han aprés i a més, també servix de repàs.

Finalment, afegir que aquells mestres que marquen en els alumnes són aquells que impartixen les seues classes de forma amena i didàctica, eixint del marc habitual i, sens dubte, realitzar Gimcanas, jocs, excursions, vídeos etc., ajuda favorablement a captar millor l'atenció de l'alumnat i, amb això, un aprenentatge factible a llarg termini. Amb tot això aconseguim que els xiquets s'interessen per l'apassionant món de la literatura i ho vegen com quelcom divertit.

Lidia Barrón

COM TREBALLAR LA POESIA A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

En primer lloc, vaig a realitza una breu explicació sobre el que és la poesia. La paraula poesia prové del Llatí poesis. Consistix en una manifestació de bellesa o sentiment estètic a través de la paraula, ja siga en vers o en prosa. Entre les seues principals característiques podem mencionar: l'ús d'elements de valor simbòlic i imatges literàries, com pot ser la metàfora. A més, la poesia és una altra forma de comunicar-nos, com el conte o el teatre.

La poesia és susceptible al joc, està oberta a qualsevol tema. Per això, s'hauria de donar major importància a l'aula. Dins de l'educació la poesia posseïx un paper fonamental, perquè ajuda a despertar l'interés i la motivació de l'alumnat, fent-ho més independent intel·lectualment. Alhora que fomentem les dimensions comunicatives, lingüístiques, lúdiques, culturals i socials, sent totes elles fonamentals per a aconseguir el desenrotllament integral, maduratiu i llenguatge oral dels xiquets.

La poesia és un gènere subjectiu, és a dir, no narra uns fets sinó que transmet uns sentiments. En ella trobem diferents gèneres i subgèneres, com ara:

- POESIA ÈPICA: 

La poètica i el poètic és tot el pertanyent o relatiu a la poesia, és a dir, a aquesta forma de literatura. Per això, la poesia èpica narra uns fets, però, efectivament, no ho fa de manera objectiva, sinó que ho poetitza i ho exagera. 

Els poemes èpics són: EPOPEIES (relats extensos escrits en vers ple de proeses d'uns personatges heroics. Són epopeies l'Odissea, la Ilíada) i CANTAR DE GESTA (en el marc bel·licós i cavalleresc de l'Europa medieval, apareixen els cantares de Gesta, que narren les gestes d'èpics cavallers. Són Cantares de Gesta l'anònim Cantar del Meu Cid i la Cançó de Roldán, clàssic de la literatura francesa).

- POESIA LÍRICA: 

Lírica, al contrari, és sinònim de poesia com a gènere literari subjectiu. En aquest tipus de poesia l'important no són els fets, sinó els propis sentiments. El centre de l'obra no són unes proeses o situacions, sinó les pròpies sensacions. 

Els subgèneres lírics són: ODA (utilitzada per a expressar un sentiment fondo, tractat amb profunditat), ELEGIA (és l'expressió de dolor del poeta. És molt freqüent dedicar elegies a difunts amats pel poeta. L'Elegia a Ramón Sijé de Miguel Hernández és un exemple obvi), ÈGLOGA (gènere amorós bucòlic i pastoral. El poeta posa en boca de pastors els seus sentiments amorosos.) , la SÀTIRA (per mitjà de l'enginy i l'art del poeta, es critiquen defectes i vicis d'una persona o una societat. El poema satíric és irònic, sarcàstic i inclús dur amb el seu "víctima"), l'EPIGRAMA (tracten algun tema lleuger i està escrit amb gràcia i soltesa. És un divertiment poètic) i, finalment, l'EPITALAMI (poema que celebra i canta amb motiu d'una boda.

No obstant això, unes vegades pel seu desconeixement, altres perquè no s'aprecien els seus valors, i altres per no tindre tècniques o dinàmiques per a introduir-la en l'aula, no es treballa prou. Per això, a continuació propose diverses activitats per a treballar-la en cada un dels cicles d'Educació Primària:

- Primer cicle d'Educació Primària:

En aquest cicle podríem realitzar lectures de poemes curts en veu alta, així com crear textos orals basats en distintes estructures de la poesia popular. Una altra activitat podria tractar-se de recitar poemes sols i en grup amb l'adequada articulació i entonació i dramatitzar poemes d'estructura dialogada. 

Objectiu: familiaritzar-los amb la literatura i exercitar la seua expressió i fomentar la seua comprensió

- Segon cicle d'Educació Primària:

Podríem fer lectures en veu alta, amb una adequada articulació i entonació, poemes que descriuen objectes familiars i portar posteriorment un dialogue per a argumentar sobre allò que més o menys ha cridat l'atenció. Una altra activitat seria recrear poemes descriptius, canviant l'objecte de la descripció i mantenint la mateixa estructura. Així com jugar a completar paraules en poemes inacabats i realitzar dibuixos sobre el poema. 

Objectiu: fomentar la imaginació dels alumnes i desenrotllar la creativitat.

- Tercer cicle d'Educació Primària:

Es podria escoltar atentament romanços i altres poemes narratius per a posteriorment opinar sobre ells i realitzar una il·lustració dels poemes escoltats o llegits. Una altra activitat podria ser recrear poemes narratius, canviant alguns elements del mateix. 

Objectiu: portar a la pràctica els conceptes adquirits i exercitar l'expressió escrita i oral, així com la corporal.

Finalment, assenyalar que s'ha comprovat que la poesia servix de recurs multidisciplinari com s'ha mostrat en les seues múltiples aplicacions en diversos camps del saber. Amb ella podem treballar la interpretació, la interdisciplinarietat, la transversalitat i a ajudar alumnes en eixe procés d'adquisició de coneixements, ja que és una arma motivadora, creativa i familiar.

“Ensenyar es convertix fàcilment a mutilar. 

La curiositat dels xiquets has d'alimentar (...) 

(...) Refresca la memòria d'afany creatiu 

Que tenies en el teu temps de xiquet actiu”

Lidia Barrón

Educació Literària

“L’educació literària s’entén com l’adquisició d’una competència lectora específica, que requereix del reconeixement d’una determinada conformació lingüística i del coneixement de les convencions que regulen la relació entre el lector i aquest equip de text en l’acte concret de la seua lectura” 

(Coveri, 1986; Lugari, 1985)

Basant-se en la decinició que ens oferix Coveri i Lugari sobre l'educació literària, podem dir, per tant, que aquesta es tracta de la formació d'un lector competent, partint d'una programació general de l'ensenyament de la lectura per a especificar el tractament que ha d’atorgar-se als textos literaris.

Pel que fa a la lectura, aquesta parteix com una activitat composta per dos tipus de conductes prou diferenciades, però alhora simultànies i complementàries. Primer, el lector ha de construir-se un sentit del text a partir d’activitats psicomotrius i de raonament. En segon lloc, ha de construir-se un comportament lingüístic que s’adequa a les característiques de la llengua escrita. A banda, també han de saber apropiar-se del text a través d’activitats de contacte, d’incitació a la lectura i de formació d’hàbits lectors. 

Els xiquets i xiquetes han d’aprendre a comprendre a través d’un itinerari de lectures comprensible, tenint en compte la relació amb els coneixements previs dels alumnes, realitzant una contextualització literària i aplicant els mecanismes lectors, els quals s’hauran de treballar mitjançant exercicis i activitats de lectura i escriptura literària. Ja que un saber llegir literari, a més, implica distingir entre text literari i les sues formes d’organització, treballant-ho amb molts tipus de textos. 

Personalment, considere que per a que en l’escola es done una educació literària i s’adquirisca el saber llegir literari ha d’haver un canvi a les metodologies i procediments tradicionals, a més d’una nova articulació d’un nou marc general de l’educació literària, enfocat en una integració del registre literari. Ha d’haver una construcció del coneixement per part de l’alumnat, una interacció educativa on es prioritze la comprensió, una ampliació del corpus literari, que és la idea de la producció escrita de la ficció, que desenvolupa de forma tècnica i pròpia una recreació de creativitat, oberta a la crítica literària, així com un gran increment del contacte amb el text a més d’una àmplia interrelació entre recepció literària i expressió escrita. 

En relació a l’educació secundària, ens adonem de que tot i que la literatura és llengua i cultura alhora, el seu ensenyament no s’enfoca des del punt de vista de les ciències socials, sinó que s’enfoca des de les ciències del llenguatge. Per tant, els objectius s’han centrat en les diferències lingüístiques del llenguatge literari i parlar de corrents o autors.

Finalment, considere que un dels nostres reptes, com a futurs docents d'educació, és l'educació literària dels nostres alumnes i alumnes, entesa com un acostament a la literatura des de les seues expressions més senzilles. En este sentit, nosaltres hem de treballar perquè els xiquets arriben a ser lectors cultes i competents, implicats en un procés de formació lectora que continue durant tota la vida. És una tasca molt important, d'ací que hàgem de procurar portar-la a cap esta habilitat en els centres educatius de la manera més òptima. Ja que és evident que els xiquets i xiquetes lligen molt poc hui en dia, açò pot ser fruit de motius com ara l'aparició de videojocs, la televisió, activitats extraescolars i una infinitat de coses. No obstant això, pense que per mitjà d'una bona motivació cap a la lectura, per part de docents i família, podem contribuir a minimitzar estos aspectes i així aconseguir un major interés de l'alumnat per la lectura. I per a dur a terme l'educació literària i l'interés per esta, podem fer ús de la biblioteca, tant escolar com d'aula.

"La importància de llegir va més enllà del merament acadèmic, ja que la lectura és un instrument fonamental per al creixement personal i social dels individus. Així, s'ha comprovat que la lectura estimula la convivència i les conductes socials integrades, contribuïx a augmentar el vocabulari, fomenta el raonament abstracte, potència el pensament creatiu, estimula la consciència crítica, etc. Però, a més, la lectura és una font inesgotable de plaer. Des d'esta perspectiva, el foment de la lectura és i ha de ser una prioritat de tot sistema educativo." (MECD, 2000)

Lidia Barrón

Fonts bibliogràfiques:

- Recuperat de Prezi https://prezi.com/wjuwhwjxkhu-/tema-16-la-educacion-literaria-en-el-contexto-escolar-mani/ el 18 de març de 2016

- Recuperat de Servicios Educam http://servicios.educarm.es/templates/portal/ficheros/websDinamicas/154/citas_lectura.pdf el 18 de març de 2016

- Recuperat de Aitortatanraulgrupal https://aitortatanraulgrupal.wordpress.com/2015/04/15/glossari-educacio-literaria/ el 18 de març de 2016

Gèneres Literaris

“Els gèneres són institucions literàries, perquè cada text està codificat per una sèrie de convencions sòcio-institucionals definides pel camp literari, es a dir, per un sistema d’agents (editors, premsa especialitzada, autors…) i de posicions, estructurada per relacions de força al voltant dels bens específics (els bens literaris) i regit per interessos i valors que li son propis (originalitat)” Bourdieu, P. (2002).

Abans de centrar-me en la problemàtica de "qué són els gèneres literaris", realitzaré una breu explicació sobre el terme literatura i és que el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) ho definix com "una activitat d'arrel artística que aprofita com a via d'expressió al lenguaje". Com ja expressa la seua paraula llatina, literatura és l'art d'escriure i de llegir. 

No obstant això, els gèneres literaris són els distints grups o categories en què podem classificar les obres literàries atenent al seu contingut i estructura. La retòrica clàssica els ha classificat en tres grups importants: èpic o narratiu, líric i dramàtic, als que s'afig ben sovint el gènere didàctic, convertint-se en un punt de referència per a l'anàlisi de la literatura.

La classificació de les obres literàries en gèneres i subgèneres s'até a criteris semàntic, sintàctics, fonològics, discursius, formals, contextuals, situacionals i afins. Jo, en aquest cas, he decidit agrupar-los en els tres grups mencionats anteriorment: 

- El gènere èpic o narratiu. En el seu origen va ser un gènere literari en què l'autor presentava fets llegendaris, generalment fent-los passar per verdaders o basats en la veritat. En ell, el narrador compte la història i per a això pot utilitzar distintes formes d'elocució, açò és, la narració, la descripció, l'exposició o l'argumentació. Quan les narracions es realitzen en prosa passa a desenrotllar-se el gènere narratiu. Destaquem els subgèneres següents: El conte (Suïcidi o morir d'error, de Dolç Chacón) , la novel·la (Com aigua per a chocolat, de de Laura Esquivel) o la llegenda.

- El gènere líric, en el que l'autor transmet sentiments, emocions o sensacions respecte a una persona o objecte d'inspiració. L'expressió habitual del gènere líric és el poema. Encara que els textos lírics solen utilitzar com a forma d'expressió el vers, hi ha també textos lírics en prosa (prosa poètica) . Dins d'aquesta categoria trobem: Ègloga (Ègloga I, de Garcilaso de la Vega) , elegia (Elegia a Ramón Sijé, de Miguel Hernandez), himne, oda (Oda al llibre, de Pablo Neruda), sàtira, epigrama o madrigal.

 

- El gènere dramàtic, fonamentalment lligat al teatre. Cada un d'ells vindria definit per una manera d'expressió i un estil propi que havia d'adequar-se a la seua finalitat estètica. Qualsevol d'aquestos gèneres pot expressar-se en vers o en prosa. A més, solen ser obres per a representar en un escenari davant del públic. Trobem dos blocs. D'una banda, els gèneres majors, com ara: tragèdia (La claraboia, d'Antonio Buero Vallejo) , drama (La Celestina, de Fernando de Rojas) o comèdia (Eloísa està davall d'un ametler, d'Enrique Jardiel Poncela). I, d'altra banda, els gèneres menors, així com el sainet, pas o entremés

Finalment, he de dir que encara que aquest agrupament sol ser el més usual per a classificar els gèneres literaris, en la història, hi ha hagut diverses classificacions d'aquestos, per la qual cosa, no es pot determinar una categorització de totes les obres seguint un criteri comú.

Lidia Barrón

Fonts bibliogràfiques:

- Recuperat de Apuntes de Lengua http://www.apuntesdelengua.com/blog/cursos/1%C2%BA-eso/generos-literarios/ el 23 de març de 2016

- Recuperat de MEC http://recursos.cnice.mec.es/lengua/profesores/eso2/t1/teoria_5.htm el 23 de març de 2016

- Recuperat de RAE http://dle.rae.es/?id=NR70JFl el 23 de març de 2016

Gènere Dramàtic

Per a començar aquesta definició considere important realitzar una breu explicació etimològica de la paraula "drama", amb l'objectiu de comprendre millor la resta d'aquesta definició. Així, doncs, el terme dramàtic prové de "drama", aquesta paraula correspon al nom genèric de tota creació literària en què un artista cridat dramaturg concep i desenrotlla un esdeveniment dins d'un espai i temps determinats. Els fets es referixen a persones o caràcters que simbolitzen en forma concreta i directa un conflicte humà.

Per tant, el gènere dramàtic o teatral és un gènere literari i artístic en el que és realitzen representacions actuades (en el cas d'obres de teatre, cinema...) o escrites (en el cas de la literatura pròpiament). Este gènere fa referència als drames, que son representacions de la vida humana, quant als conflictes, desilolusions i avatars que li succeeixen a la persona humana en la seva relació envers els altres i la seva pròpia situació al món.

En la literatura pròpiament, és un gènere literari en el qual es realitzen arguments creant-se històries, en les quals els diversos personatges, interactuen mitjançant diàlegs i/o narracions en un sentit tràgic i de vegades fatalista, referent a la situació “viscuda” pel personatge o els personatges del drama. Aquest són els que tenen desamors i diversos avatars, que si bé poden estar intercalats dins de l’obra amb parts en les quals els personatges obtinguin un cert estat de felicitat. 

A més, les parts principals en què es divideix una obra dramática tenen el nom d’actes. Cada acte representa una fase del desenvolupament de l’acció. L’espai de temps que transcorre entre dos actes es denomina entracte. El final de cada acte sol coincidir amb un momento de tensió dramática.

Dins del gènere teatral trobem diversos subgèneres:

- La tragèdia: És la representació de terribles conflictes entre personatges superiors, els quals són víctimes d’una destinació ineludible. A més, els personatges de les tragèdies solen estar dominats per forts sentiments, com l'amor, l'odi, enveja, etc. Entre els grans autors de les tragèdies podem destacar l'escriptor anglés William Shakespeare.

- La comèdia: És una forma en què l'acció dramàtica discorre de manera oposada a la tragèdia. Si en la tragèdia els personatges canvien d'un estat favorable a un desfavorable en aquesta, la representació es dóna a través d’un conflicte de l’aspecte alegre i divertit de la vida.

- El drama: A diferència de les formes anteriors, el drama no té un caràcter definit, sinó que en ell es combinen indistintament aspectes tràgics i còmics. Açò se deu al fet que el drama pretén representar la vida tal qual és, raó per la qual, tendix a tractar els assumptes de forma menys rígida que la tragèdia i la comèdia. 

Finalment, dir que el teatre és un de les activitats mes completes i formatives que podem oferir als nens/as, a mes de ser una dels activitats que major grat causen en ells/as. En ell s'abasta el perfeccionament del llenguatge i l'expressió, l'ensenyament, el foment d'hàbits socials, fins a la pèrdua de la vergonya per part dels seus participants. Treballar este gènere en l'aula és una proposta bastant interessant i de gran utilitat, ja que als alumnes els agrada i el diverteix. Una de les maneres mes comuns de treballar-ho és mitjançant una representació teatral.

Lidia Barrón

Fonts bibliogràfiques:

- Recuperat de Cidead http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/2esolengualiteratura/quincenas/q_7.html el 21 de març de 2016

- Recuperat de Profesor en línea http://www.profesorenlinea.cl/castellano/generodramatico.htm el día 21 de març de 2016

- Recuperat de Portal Educativo http://www.portaleducativo.net/sexto-basico/426/Genero-dramatico el 21 de març de 2016

Text

El terme text fa referència a un conjunt d'enunciats que permet donar un missatge coherent i ordenat, ja siga de manera escrita o parlada. Podem trobar este concepte en un llibre complet, una frase d'un periòdic, un xat a través d'Internet o una simple conversació en un bar. Així doncs, es tracta d'una estructura composta per signes codificats que donen lloc a una unitat amb sentit en un determinat context.

Entre els seus principals característiques trobem: la coherència, és a dir, la relació lògica entre dos coses o entre les parts o elements de quelcom de manera que no es produïx contradicció ni oposició entre elles; La cohesió, totes les seqüències i oracions de significat han d'estar relacionades entre si; I l'adequació, esta última es tracta de les normes socials, personals i lingüístiques en un acte comunicatiu.

Finalment, en l'àmbit educatiu, a fi d'agrupar l'enorme diversitat de textos, s'han proposat tipologies textuals. Aquestes es basen en distints criteris com la funció que complix el text en relació amb els interlocutors o l'estructura global interna que presenta. En aquesta classificació trobem: textos narratius, textos descriptius, textos argumentatius, textos commutatius, textos explicatius, textos expositius, textos conclusius, textos informatius, textos predictius i text formal.

Lidia Barrón

Fonts bibliogràfiques:

- Recuperat de Definición.de http://definicion.de/texto/ el día 14 de març de 2016

- Recuperat de Pre-Texto http://pretexto.wikispaces.com/Adecuaci%C3%B3n,+coherencia+y+cohesi%C3%B3n el día 14 de març de 2016

- Recuperat de WordReference http://www.wordreference.com/definicion el día 14 de març de 2016

Pla Lector

El pla lector es tracta d'una esrategia pedagògica que conté una sèrie d'actuacions, la finalitat de la qual, és fomentar, orientar i afavorir tant l'interés com la pràctica per la lectura entre els xiquets i xiquetes. Part, a més, de la consideració de la lectura com a instrument fonamental per a l'aprenentatge en totes les àrees de l'ensenyança i també, com a font d'entreteniment i plaer, ja que si hi ha una idea que ningú posa en dubte és que la competència lectora és la base per a aconseguir la resta dels coneixements, ja que sense l'adquisició d'esta habilitat, es dificulta enormement el coneixement personal cívic i cultural necessari per a desembolicar-se en la societat amb autonomia conscient i llibertat plena.

Fomentar la lectura és un dels objectius principals de la comunitat educativa, per això, es tracta de que els xiquets i xiquetes llegeixen contes, revistes, fascicles, llibres, obres literàries i manuals, d'acord amb els seues característiques afectives i cognitives, els seus interessos i necessitats. Llegir per comprendre, analitzar, sintetitzar, valorar i emetre judicis crítics sobre textos escrits relacionats amb els ciències, els humanitats, els tecnologies, els arts, els esports, la creació literària i la cultura en general. Tot això en el marc de la formació integral dels educands i el desenvolupament cultural i professional dels professors.

Finalment, assenyalar que el pla lector s'ha de dissenyar, implementar i posar en acció en cada centre educatiu, amb la participació i concertació de directius, professors i parells de família, sota el lideratge d'un equip multidisciplinari que te com a base als docents. Es busca que cada estudiant i mestre llija com a mínim un material bibliogràfic cada mes, fora de les hores de classes i incloent les vacacions escolars.

Lidia Barrón 

Fonts bibliogràfiques:

- Recuperat de Educantabria https://www.educantabria.es/docs/planes/plan_lector/plan_lector.pdf?phpMyAdmin=DxoCAdBlc%2CANuNIkvc-WZcMiFvc el 11 de març de 2016

- Recuperat de Algar Editorial http://www.algareditorial.com/plan-lector/quees.php el día 11 de març de 2016

- Recuperat de BNP http://www.bnp.gob.pe/snb/data/10/noticias2_10.pdf el 11 de març de 2016